Avui he tornat a passar per la plaça i he vist en el petit pati de la catedral, com cada any adornat amb flors el xorret d’aigua fa ballar l’ou.
fotos: Calaix de sastre, Joan Lorenzo
Sobre el origen y el
significado de esta tradición (cuyo origen situamos en el siglo XVII
seguramente traída por exiliados de la Guerra de Sucesión que habían
permanecido en Austria)
(c) Ernesto Milá -
infokrisis - infokrisis@yahoo.es - http://infokrisis.blogia.com
A la Viquipèdia s’explica
així:
La interpretació més comuna
és que l’ou representa l'hòstia consagrada i la forma de l'aigua el
calze de la sang de Crist, en clara al·lusió a la festa catòlica del Corpus Christi.
L'origen de la tradició sembla que fou la Catedral
de Barcelona. Una de les teories més esteses de l'origen de la
tradició el situa a Itàlia, on un frare dominic ho va veure en un petit poble,
i quan es va traslladar a Barcelona proposà de fer-ho a la Catedral. Segons
l'historiador barceloní Ramon Nonat, el ritual es va començar a celebrar el
1440. Es dedueix d'una
anotació dels llibres de contes de l’obreria de la seu que indica que el
claustre de la Catedral de Barcelona va rebre l’encàrrec d’arranjar la capella
per la diada de Corpus i, a més, s'hi registra el cost d’una partida d’ous per
al brollador. Hi ha
constància que un segle després, al segle XVI ja
es feia cada any a la font del claustre de la Catedral de Barcelona. Se
n'encarregaven els escolans, que després d'una llarga processó de quatre o cinc
hores es menjaven l'ou, les cireres i la fruita amb què s'havia decorat.
I el perquè pot aguantar-se l'ou sobre l'aigua:
L'explicació de per què s'aguanta l'ou com balla, ens la dóna l'efecte Coandă, encara que hi ha el principi de Bernoulli subjacent, que és la base per a poder aclarir el primer.
Suposem una superfície corba, per exemple una esfera, que és el cas de l'ou com balla (tal com està en la il·lustració). Si sobre ell es llença alguna cosa sòlida (arròs, per exemple), ambdós rebotaran en sentits contraris. L'ou, pel principi d'acció-reacció, tendirà a anar en el sentit en què l'ha empès l'arròs, i aquest rebotarà. Això es pot veure a la primera part de la il·lustració.
Si repetim aquesta experiència amb un fluid aquest, per la seva viscositat, tendirà a "enganxar-se" a la superfície corba. Ni el fluid ni la pilota rebotaran en la direcció oposada, el fluid seguirà la seva trajectòria, adaptant-se suaument a la superfície corba, i l'ou tendirà a anar cap a l'aigua que l'empeny. En el cas de l'ou com balla, l'aigua l'estira en totes direccions, abans de caure per l'acció de la gravetat i així el manté en equilibri.
........
A Sant Feliu posaven aquest ou davant de Cal Bausili, a la carretera aquí una foto
L'ou com balla davant de cal Bausili el dia de la processó del Corpus. Es veu l'aparador de la botiga també coneguda com de cal Llauner.
Al centre de la fotografia el tercer d'esquerra a dreta és Àngel Bausili.1947
Fot: ACBL
........
A Sant Feliu posaven aquest ou davant de Cal Bausili, a la carretera aquí una foto
L'ou com balla davant de cal Bausili el dia de la processó del Corpus. Es veu l'aparador de la botiga també coneguda com de cal Llauner.
Al centre de la fotografia el tercer d'esquerra a dreta és Àngel Bausili.1947
Fot: ACBL
Esta obra está bajo una
¿cómo funciona?
verlo (applet)
instalarlo en el ordenador
