dijous, 23 de desembre del 2010

Bones festes

dissabte, 11 de desembre del 2010

Presentació llibre Sant Feliu



Dimecres 15 desembre a les 19 hores.
Palau Falguera
Sant Feliu de Llobregat
La presentació de "Jardí vivent" la farà Joan Cases i Fuster i Lourdes Borrell.
Recitarà Lola Cases

Cançoneta d'amor

Vinc a tu; tot fent camí
colliré una rosa;
la més bella del jardí,
la més olorosa.
Una punxa em clavarà
la flor traïdora;
la sang em recordarà
el roig de la boca.
Besaré aquell roig viu
com et besaria.
Cent vegades que em ferís,
cent, hi tornaria.

Joana Raspall

dilluns, 22 de novembre del 2010


Presentació del nou llibre de Joana Raspall.

Jardí Vivent

Dimecres 1 de desembre de 2010, a les 19 hores.
Llibreria ALIBRI (Balmes 26, Barcelona)
Presentaran l'acte Carles Duarte i Feliu Formosa.
-------

El mateix llibre es presentarà a Sant Feliu de LLobregat el dia 15 de dessembre 2010 a les 19:30

dimecres, 17 de novembre del 2010

Nevada


Ja l’hivern ha començat,
els núvols ja porten pluja
pluja blanca...
pluja pura...
pluja fresca...

descendeix fins la terra
aquesta neu gelada
l’aire, l’aigua, la vida...
ens torna renovada.

En aquesta nit tan negre
hi veig descendir flocs de neu,
neu tant blanca...
neu tant pura...
neu tant fresca...

És pler d’espurnes blanques,
ara contemplo el cel
i el que ara l’il•lumina
no és la llum de l’estel.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

La cabaña




En esta choza vieja
donde no queda nada.
Estábamos en tiempos
en la misma almohada
hoy la he visto maltrecha,
medio destartalada,
me han venido recuerdos
de muy buena velada.
No por vieja la choza,
ni rota la almohada,
se han perdido los besos
de la vida pasada,
cada noche te abrazo
te amo cada jornada
igual que en la cabaña
por tu amor abrigada.


foto i poema meu.

diumenge, 26 de setembre del 2010

Testigo de amor


Testigo de amor

Como la había guardado
en aquel rincón estaba
olvidada y escondida,
permanecía cerrada,

nada se había escapado
de la caja con tus cartas,
aquellas que me enviaste
y que con amor guardaba.

Lo que en ellas escribías
al verla yo he recordado.
Tu joven, yo adolescente,
tu tierno y enamorado.

Escribías con tu letra
los versos apasionados,
igual que están en la caja,
en el corazón guardado

nuestro amor ha subsistido
y está vivo como antaño,
cantando tus sentimientos
renovados por los años.

Con mucho amor dibujabas
el futuro que querías,
hoy sigues siendo poeta
y llegaron estos días.

La caja donde las cartas
están guardadas con celo,
es testigo permanente
que se cumple tu deseo.

dimarts, 31 d’agost del 2010

Pintura a l'oli

He pintat el meu primer quadre al oli.
Uns cavalls que pasturen per la Dehesa del Villar del Cobo.


dimarts, 17 d’agost del 2010

Griegos

Aquí una vista d’un poblet de la Serra d’Albarracín, un poble tranquil d’alta muntanya on els estiuejants multipliquen els seus habitants, quasi tots hereus o familiars d’habitants del poble. A la majoria de poblets de Teruel, hi ha poca vida, degut a que no hi ha feina pels joves, però a la majoria de descendents dels habitants, de la generacions nascuts a principis del mil nou-cents, els hi agrada tornar els dies festius i de vacances, és per això que hi ha moltes cases noves o arreglades.

dijous, 29 de juliol del 2010

Maduixes silvestres


Les meves passejades pel bosc, han estat reconfortades per uns bonics i bons fruits silvestres, les maduixes del bosc. Aquí n’hi diuen “maitas”
No hi ha millor alegria que veure una extensió d’aquestes plantetes amb els sucosos fruits vermells.
A més es un bon exercici el collir-los, i al arribar a casa menjar-los ja sigui sols, amb nata, amb mistela, iogurt, llet condensada, etc. de qualsevol manera estan deliciosos.
Una mostra de les plantetes al mig del bosc.

dimecres, 7 de juliol del 2010

Formigueta


Com una formigueta
que perduda està
sobre aquest tronc pelat.
Com una formigueta
que cerca el camí
i no sap pas tornar.
Com una formigueta
sola, abandonada,
sense saber on va.
Com una formigueta
anant per la vida
qui sap si arribarà.
Com una formigueta
per l’instint orientada
la casa trobarà.

Imma Cauhé

dijous, 1 de juliol del 2010

El pardal

En abril cada pardal fa el seu niu.
Comencem el juliol i el pardal està esperant el moment oportú per donar-li el menjar als seus fills.
Si mireu amb zoom la fotografia, podreu distingir les patetes del pobre insecte que el pardal a capturat.

dimecres, 23 de juny del 2010

xampinyó

Així ha quedat el xampinyó a punt de menjar.
recepta:
Xampinyó 5 minuts al microones, es sala.
Es talla la cua i altres bolets, en aquest cas, “setas de cardo” a trossets, es
fregeixen amb uns alls tallats i julivert, oli d’oliva amb una mica de sal.
Es posa a sobre del bolet, per sobre li repartim una llauneta de tonyina i una llauna de cloïsses.
Per adornar hi posem una mica de formatge per fondre i unes tires de pebrot vermell escalivat.
Ho posem tot al forn microones uns 7 o 8 minuts més, i bon profit.
Aquest xampinyó va ser el sopar per quatre persones, podeu pensar la mida que tenia, i estava boníssim.


dissabte, 19 de juny del 2010

Dibuixos del natural

Feia temps que no pintava, i ara vull tornar a agafar la m, he començat a fer dibuixos de les flors que veig al camp i els paisatges.
Ho faig al natural, després faig una foto per veure com m’ha quedat, aquí algunes de les meves petites obres.
La llàstima es que no sé el nom d’aquestes magnífiques flors.




divendres, 18 de juny del 2010

Dibuixos de flors



Després de passejar i fer un ramet de flors, he volgut immortalitzar-les en un dibuix estil esbós, pintat. He fet unes floretes del camp i un gerani del jardí. Així m’han quedat.













dilluns, 14 de juny del 2010

pensaments



He visto los abetos con sus flores abiertas,
amarillas puntitas asomadas a sus ramas.
Un jilguero en su copa, hace el nido contento,
con sus cantos alegres, anuncia la primavera.

divendres, 4 de juny del 2010

Passejada amb sorpresa

Estava al camp contemplant les flors de la “Dehesa”





De cop veig uns punts blancs. Seran xampinyons?



Aquí un pet de llop.



Si, són xampinyons i n’hi ha tota una fila.



Déu n’hi do! N’hem agafat una colla. Llàstima que molts estaven amb cucs.

dimecres, 12 de maig del 2010

52a Exposició Nacional de Roses.

El passat fi de setmana a Sant Feliu de Llobregat es va celebrar la 52a exposició nacional de roses.


Va ser dedicada al roserista Pere Dot per ser el 125è aniversari del seu naixement.
L’aquarel•lista Rafael Plaça va presentar 24 pintures que representaven algunes de les roses creades pel roserista Pere Dot.
El pregó de les festes el va fer en Josep Armengol, president de l’Associació d’amics de les Roses.
A mi em van encarregar fer un escrit per presentar aquesta mostra, aquí reprodueixo el meu escrit:

Roses Pere Dot, aquarel•les Rafael Plaza

Aquesta és la Ciutat de les Roses, nom que va adoptar en el temps de la República, i que va estar triat sens dubte per la quantitat de roses que hi havia en el seu terme. La majoria propietat del roserista Pere Dot, que a més de criador, era creador de múltiples varietats que lluïen amb gran esplendor, sempre intentant trobar el color més bonic, la forma més elegant, la més valorada pel seu aroma... això el va portar a ser conegut a tot el món i paral•lelament al seu nom, va donar a conèixer el nom de Sant Feliu de Llobregat.
Avui, no podem gaudir dels seus roserars, però Rafael Plaza ens vol retornar la seva imatge i ho fa per mitjà del que ell més bé sap fer, que és, pintar.
En les aquarel•les que dedica a aquestes delicades flors, ens retorna les imatges de les roses creades per en Dot mitjançant una pinzellada, un color, una taca, una línia...
Aquestes pintures ens fan permanent la magnífica visió d'aquesta flor, la Rosa, que és part de la nostra identitat cultural i ciutadana.
En Rafel Plaza ens retorna el passat de Sant Feliu amb aquestes reproduccions de part de l’obra del roselista que podem endur-nos a la nostra llar, per gaudir-ne perpètuament quan no hi ha la florida als nostres parcs, i així seguir sent la Ciutat de les Roses.
Dos artistes: Pere Dot esculpint la Natura i perfeccionant-la i Rafel Plaza immortalitzant en unes pinzellades el treball i l'esforç de tota una vida.
Rosa natural i Rosa pintada, unides com un passat i un present de la nostra ciutat que ens portarà cap un futur, qui sap, pot ser ple de Roses.

Imma Cauhé



dimecres, 5 de maig del 2010

Guardonats amb la Medalla al treball Francesc Macià 2010

Cliqueu aquí i veureu tot l'acte.
Joana Raspall minut 31


Fotografia oficial dels guardonats amb la medalla i placa al treball Francesc Macià 2010.

dimecres, 28 d’abril del 2010

Joana Raspall - Medalla al treball President Macià

Medalles al treball President Macià

El Govern ha acordat atorgar la Medalla al Treball President Macià entre altres a:

Joana Raspall i Juanola.
Bibliotecària i escriptora. En reconeixement a la seva tasca envers la literatura catalana, especialment la dirigida als infants.

Es pot veure en directe l’acte de concessió de la medalla per internet:

dimarts, 4 de maig a les 19 hores.


http://www.gencat.cat/treball/macia_2010

dissabte, 24 d’abril del 2010

Joana Raspall, firmant llibres.

La vigília de Sant Jordi, en el acte de la presentació del llibre: “El calaix del mig i el vell relotge”, Joana Raspall firmant-te un.



foto Marc Rius

dijous, 22 d’abril del 2010

Bon dia de Sant Jordi



Bon Sant Jordi
Us desitjo amb l'imatge del Sant de la Mesquita de Còrdova.

dimarts, 20 d’abril del 2010

Joana Raspall - nou llibre




Presentació del llibre:" El calaix del mig i el vell relotge"

Palau Falguera. Saló dels Austries. St Feliu de Llobregat.
Dia: 22 (dijous)abril 2010. Hora: 7 de la tarda.

Organitzat per:
Biblioteca Montserrat Roig amb el suport d'amics de l'EIXAM de St Feliu de Llobregat.

diumenge, 18 d’abril del 2010

Ronda


He fet una petita volta per Andalusia, entre Setmana Santa i la Feria d’Abril.
Us ensenyo unes fotos de Ronda, té uns tallats impressionants.
Com no tinc l'internet de banda ample, no puc possar fotos més grans, quan pugui les posaré.

diumenge, 28 de març del 2010

Llorer florit

Una branca de llorer florida per desitjar-vos una bona primavera. Floreta petita humil i peruga ens dones la vida i nova esperança. Discreta, amagada dins la teva branca verdosa de fulles surts tota daurada.

 

diumenge, 14 de març del 2010

Puput

El puput cerca desesperat aquell menjar que necessita,
però el terra està gelat i fred, aquí ha nevat.

Arriba la companya, no li pot oferir res, picoteja aquí i allà
Potser alguna llavor de gespa els ha quedat.



dissabte, 27 de febrer del 2010

Gat inteligent?

M’ha passat un fet molt curiós, al meu gat li agrada veure tot el que estem fent en cada moment i té la costum de posar-se dalt de la taula i contemplar el que estàs llegint, escrivint, cosint, o el que sigui en cada moment.
Jo estava cosint, els fils, agulles, etc. estaven sobre la taula en una capsa de galetes metàl•lica. La caixa estava oberta, la tapa al seu costat. El gat descansant mig dormit.
Jo vaig agafar una filada de fil del cabdell, vaig tallar-la i al deixar el cabdell va caure a terra, i no el vaig recollir, i vaig enfilar l’agulla.
En aquell moment algú em va cridar i estava atenent-lo, quan veig que el gat, baixa de la taula, torna a pujar i deixa delicadament el cabdell de fil sobre la tapa, després torna a jeure tranquil•lament al seu costat.

divendres, 19 de febrer del 2010

Records del meu pare




Records del meu pare.(1989-1975)
El meu pare va ser metge i ara vull anar anotant alguns records que tinc d’ell, després de 35 anys de la seva mort.


Visites domiciliaries.
A les visites als malalts, aconseguia treure importància a la malaltia que patien, ho feia donant importància a les coses de cada dia que més properament rodejaven al malalt, i per fi es concentrava amb la enfermetat i donava les indicacions i medicaments necessaris per alleugerir la malaltia que tingues el pacient.
El que és cert és que el meu pare tenia molt bon ull clínic, i sabia trobar el mal o trastorn que tenia el malalt, i per tant encertava i sabia sobre la seva manera de tractar-lo o curar-lo.
Els seus pacients, estaven molt contets amb ell, tot i que en un principi quant no el coneixien se'ls feia estrany el tracte envers ells i els semblava que no feia cas al malalt.
El meu pare comentava que els malalts estaven massa preocupats per els seus dolors o mals, i que se'ls havia de treure importància, per això quan anava a fer les visites domiciliàries, mai anava directament al malalt per parlar-li de la malaltia, començava parlant de coses com, d'aquell quadre de la paret, de la fotografia que havia en aquell marc o de la flaire que sortia de la cuina, de quin dinar més bo que estaven preparant, i quina bona cuinera, de les plantes que tinguessin a la casa, de les últimes notícies o novetats del poble, preguntava per la feina o estudis dels fills... en fi, sempre trobava un tema fora la malaltia per poder tranquil•litzar al malalt, així quant per fi li preguntava com es trobava i que li passava, el malalt estava més relaxat i tranquil i semblava que ja no fos tant greu la malaltia que patia.
Era llavors, quant atenia al malalt i li receptava el que fos necessari.

dimecres, 3 de febrer del 2010

3r Aniversari


El 29 de gener de 2007, vaig començar a conèixer el món dels blocs.
En un curset ens varen introduir en la forma de confeccionar-lo i en què consistia.
Fa pocs dies que he complert el meu tercer aniversari com bloquera.
Em va costar una mica entendre que podia posar en el bloc i perquè fer-ho. Potser encara no he entès ben bé perquè ho faig, però aquí estic.
Moltes gràcies als que teniu la paciència de seguir-me, que sou poquets però bons.
Després d'aquest bloc vaig obrir el de l'hort.Com és d'un tema més concret, allà té un seguiment més gran.
Si sabés posar pestanyes intentaria comunicar-los en una mateixa pàgina, i afegir un de poemes i un de pintures i dibuixos.
Però potser aniré posant aquests temes aquí amb etiquetes, per això l'he titulat viatges i altres..

dimarts, 26 de gener del 2010

Comentar Haikus




El riu que passa
quan ve no diu "bon dia"
ni s'acomiada.


La vida és com un riu que transcorre pel nostre voltant i ens arrossega, i en ell, hi ha fets, persones, circunstàncies...
No sabem quan comença ni quan s'acaba, podem ignorar tot el que ens envolta, deixar-ho passar, no fer cas de res ni de ningú, podem no prendre partit. Viure sense més. Però també podem fer alguna pausa, agafar alguna cosa d'aquest caudal on estem immersos, i podem endinsar-nos a les aigües del riu ja sigui deixar-nos portar o submergir-nos més o menys profund en ell. Això depen de cadascú.

dimarts, 19 de gener del 2010

Coses que corren per la red

He rebut un d'aquests Emails que tothom rebem, i crec que és divertit a manera de crítica de tantes dietes absurdes.
Aquí el deixo:

CONSEJOS A CARGO DE UN MÉDICO FOGETEIRO PRÁCTICO Y SABIO

('Hay que disfrutar de la vida.')

1. Los ejercicios cardiovasculares prolongan la vida. ¿Es verdad?

Su corazón fue hecho para latir un determinado número de veces... y basta. No desperdicie esos latidos en ejercicios, porque todo se gasta. Acelerar su corazón no hará que usted viva más; sería como decir que usted prolonga la vida de su coche conduciendo más deprisa y dando acelerones. ¿Quiere vivir más?, pues duerma unas buenas siestas.

2. ¿Debo dejar las carnes rojas y comer más frutas y vegetales?

Haga lo que quiera, pero usted tiene que entender la lógica de la eficiencia. ¿Qué come la vaca?... Alfalfa. ¿Qué es la alfalfa?... Un vegetal. Pues bien, entonces, un bistec no es nada más que un mecanismo eficiente de poner vegetales en su sistema. Si su organismo, necesita granos o pienso compuesto, coma pollo.

3. ¿Debo reducir el consumo de alcohol?

De ninguna manera. El vino está hecho de fruta. El coñac, por ejemplo, es un vino destilado. Todo esto significa que se saca el agua de la fruta de manera que usted obtiene el mayor provecho de ella. La cerveza también está hecha a base de vegetales. Puede darle.

4. ¿Cuáles son las ventajas de un programa regular de ejercicios?

La filosofía es que, si no le duele, están bien.

5. ¿Son perjudiciales los fritos?

Usted mismo... Hoy en día la comida se fríe con aceite vegetal y, por tanto, queda impregnada en aceite vegetal. ¿Cómo puede ser perjudicial ingerir vegetales?

6. ¿Ayudan las flexiones a reducir la grasa?

Absolutamente, no. Ejercitar un músculo solamente hace que éste aumente de tamaño.

7. ¿Hace daño el chocolate?

Pero, ¡hombre de Dios! No sea tonto. El chocolate es cacao, y el cacao es otro vegetal. Por tanto, el chocolate es una comida buena para ser feliz.


Y acuérdese: la vida no debe ser un viaje hacia la tumba con la intención de llegar a ella con un cuerpo atrayente y bien conservado. Es mejor ajustar los pies en los estribos, cerveza en una mano, un buen aperitivo en la otra, mucho, mucho sexo, un cuerpo totalmente gastado y usado, y gritar: '¡Valió la pena! ¡Qué viaje!'


POSTDATA: SI CAMINAR FUERA SALUDABLE, EL CARTERO SERÍA INMORTAL.

dijous, 7 de gener del 2010

Reis



Els Reis han arribat
i cansats, baixant l'escala
han col·locat les seves ofrenes.
Aquests any totes vermelles
serà el millor color que han trobat.
Serà que la passió els ha deletat...
No són grans regals,
però regals fets amb amor.


Que tothom tingui un regal fet amb amor.
I aquí un petit entrant per començar el nou any.

divendres, 1 de gener del 2010

Nou llibre de poesies Joana Raspall


Amb motiu de la commemoració del 50è aniversari de la mort del poeta Carles Riba, el CECBLL va fer la presentació del llibre

INSTANTS (haikus i tankas)
un recull de haikus i tankas inèdits de la poeta santfeliuenca
Joana Raspall i Juanola

Uns haikus del llibre:

Flors desnerides
es planyen que les pluges
fosin avares.

És un preludi,
allò que vivi ara,
o ja és l'obra?