divendres, 21 de desembre del 2012

EL 21 DE DICIEMBRE EN REALIDAD ES LA LLEGADA DEL SIGLO O BAKTÚN XIII MAYA


El calendario maya de la cuenta larga es el que dio origen a la idea del Fin del Mundo

  • Los mayas tenían tres calendarios: el sagrado, el solar-civil y la llamada 'cuenta larga', la que ha dado lugar precisamente a la teoría del Fin del Mundo.
  • El 21 de diciembre es el primer día del baktún o siglo XIII según esta cuenta larga de los mayas; es como pasar del s. XX al s. XXI en nuestro calendario.
  • Aunque es una fecha importante, no hay referencias escritas de que este día fuera a ocurrir nada particular.
  • la escritura maya era un símbolo de poder de la casta sacerdotal sobre el resto del pueblo maya.

Este 21 de diciembre comienza un nuevo ‘siglo’ según uno de los tres calendarios del antiguo mundo maya. Pero solo eso. Lejos del apocalipsis y las catástrofes, la ocasión invita a conocer mejor cómo el arte, la magia, la astronomía y las matemáticas se fundían en la vida de aquel pueblo ancestral.

Como sucedió en el año 2000, y también en el año 1000, un cambio de ciclo similar acontecerá este viernes, al menos en lo que al calendario maya se refiere. Se trata del conocido Fin del Mundo maya, que ha hecho correr ríos de tinta digital y despertado el temor en una minoría, pero no es más que un cambio en los periodos del denominado ciclo largo utilizado por esta civilización para medir el tiempo.

Tres formas de medir el tiempo

Los mayas tenían tres formas de medir el tiempo. Por un lado, contaban con un calendario sagrado, de 260 días, que utilizaban para sus ceremonias religiosas en templos como Chichén Itzá, Palenque o Tikal. Por otro, uno solar, de 365 días, dividido en dieciocho meses de veinte días y que se empleaba en la vida civil.

El tercer calendario, de actualidad ahora, es la cuenta larga, que está a punto de dar lugar a un cambio ciclo. Se describe en algunos códices y monumentos y su duración aproximada es de unos 5.100 años.

Esta cuenta larga era de base veinte, como toda la numeración maya. Se dividía en ciclos de veinte días, años de 360 días, y ciclos de veinte y doscientos años. Cada ciclo de veinte años se denominaba katún(similar a nuestros decenios). Tras veinte katunes se conformaba elbaktún (equivalente a nuestros siglos, pero con una duración de 400 años).

Todos estos detalles los ha explicado esta semana Antonio José Durán, catedrático de Análisis Matemático de la Universidad de Sevilla en la Residencia de Estudiantes de Madrid, dentro de unas jornadas organizadas por este centro, el Área de Cultura Científica del CSIC y el Instituto de Ciencias Matemáticas (ICMAT).

El 21 de diciembre es el primer día del baktún o 'siglo' XIII maya 

“El día 20 de diciembre es el último día del baktún número doce, y el 21 de diciembre el primero del baktún número trece – explica Durán–. Es como pasar del siglo XX al XXI y en el mundo maya, como en el nuestro,estos cambios a veces se asocian con cataclismos o desgracias, simplemente por superstición”.

Si bien para los mayas el cambio del duodécimo al decimotercer baktún era una fecha importante, no existen referencias escritas que afirmen que entre el 20 y el 21 de diciembre fuera a suceder nada en particular.

“Sí es cierto –afirma Durán- que si la antigua cultura maya existiera hoy, muy probablemente hubieran hecho sus augurios y lo hubieran relacionado con mala o buena suerte, pero no hay ningún criterio científico detrás”.

Sin embargo, el anuncio inspirado en la cultura maya de un nuevo fin del mundo es una buena ocasión para recordar que los mayas desarrollaron un sistema numérico que, en lo esencial, es igual al nuestro.

Números con el 'principio posicional'

“Tenían el número cero, y contaban con lo que se llama el ‘principio posicional’, es decir, el valor del número varía en función del lugar que ocupe”, dice Durán. Por ejemplo, en el caso del 111, cada uno de los unos tiene un valor distinto (unidades, decenas y centenas) según su posición.

Los mayas representaban el número uno con un punto, dos puntos representaban el dos, y así para el tres y para el cuatro. El cinco sería una raya, el seis, un punto y una raya y así, con combinaciones de este tipo, se llegaría al número diecinueve. A partir del veinte funcionaría el principio posicional, es decir, el número veinte, por ejemplo, sería un punto y un cero.

Para la medida del tiempo en su cuenta larga, la base utilizada era veinte, salvo para la cifra correspondiente al segundo nivel (el equivalente a nuestras centenas) donde la base era dieciocho.

Esto era así por influencia de la astronomía: según la base veinte ese nivel debería ser de 20x20=400, pero los mayas eligieron 18x20=360, una cantidad más cercana al número de días (365) que tiene un año. Junto con la babilonia y la india, la maya ha sido una de las tres culturas que han desarrollado un sistema posicional con cero.

divendres, 14 de desembre del 2012

Itineràncies poètiques


Poesies posades el mes de febrer. seguit altres de companys, aquestes són meves.



1 febrer 2012

Espero i enyoro
les grans abraçades
aquelles que em daves.
La brisa, ja em calma,
sento el teu aroma
que renaixent torna.
Obro la finestra,
la teva figura
dibuixa la lluna.
......................................

……
1-febrer 2012

La flor destaca
si la natura envegen
sobresortiran.



......

3-febrer -2012

El fred, la mort
la gelor i el desconsol
la solitud del desamor.
Torna a florir
s’omplen els ulls de colors,
tu segueixes en mi.
Torna la vida
s’il·lumina  tot de nou
avui, surt el sol.


......




Febrer 2012



Les barques estan soles
buides, abandonades
recordant altres temps,
y cercant altres aigües.
On són els pescadors
que altre temps us manaven,
amb amor us cuidaven
i vosaltres gronxàveu.
Han marxat peixos i homes
tot ara és soledat
malenconia sorda
adormida en el mar.
…….



13-febrer-2011




Com ones que mai fineixen
que sempre venen i van,
m’acaricien amb tendresa
van sempre xiuxiuejant
els teus versos amorosos,
aquests que jo espero tant,
els que sens dubte em dediques
i a mi tant feliç em fan.
Els teus braços em rodegen
i m’aixequen com volant...
ja deixem que ens regui l’ona
que la mar vagi cantant
que de jaç faci la sorra
i tu i jo seguim flotant.

.......

19-febrer 2012



No et conformis amb l'espera
avança i ves a l'encontre
no deixis l'amor dormir.
Quan vingui la primavera
la terra estarà abonada,
l'ha de trobar preparada
per la flor poder obrir.
Ja no quedarà fred ni neu
i es prepararà per l'estiu.

.....
20 febrer 2011


Ona tossuda
que mai no es cansa
va i ve vora teu
de nit i albada.





.....

 24 febrer 2012



Jo camino per la sorra
i la meva ombra m’avança
per davant meu corre sempre
ella m’obra l’esperança.

Posant un peu rere l’altre
en aquest mar d’enyorança
vaig avançant per la vida
cercant sempre la temprança.

......

29-2-2012

Tot un mes d’escriptures
anant abordant temes
parlant de mar, de cel,
deserts i solituds;
diferents enyorances
vivències i sentiments,
totes ben expressades
fent cadena de versos,
en febrer de traspàs
que ara tot just acaba,
aquest any dos mil dotze
de crisis i sequera
vivències de poetes
han sorgit de la cendra.
.....


dimarts, 4 de desembre del 2012

Setas - Cándidas

Per complaure al bolataire de Girona Ferran Arizcun  i que em pugui dir el nom que rep aquí aquest bolet:

Aquests són els bolets que en la serra d'Albarracín, simplement les conèixen per "setas". Es troben en grups, poden ser molt grans, jo n'he agafat de la mida d'una boina. Tenen una olor i un gust molt aromàtic i bó. Segons un coneixador de la zona va dir-me el seu nom científic, però sols recordo la segona part que era cándida (potser és clitocybe candida).

Segons m'ha informat en Feran Arizcun són: "leucopaxillus lepistoides" que en català es coneix per "moixernó de tardor"

Aquí una fotografia que es veu el lloc on es troben. Fa molta il·lusió arribar a la "setera" i trobar que encara no hi ha anat ningú, llavors pots omplir el cistell fins dalt. Al ser grans i blanques es troben en seguida. (saben el lloc exacte on es crien, es clar, si no pots voltar tot el bosc i no veure-les.)


Es pot veure una altre foto al final de la l'entrada  d'aquest blog en data: 

DIUMENGE 26 D’OCTUBRE DE 2008 

També tinc una entrada al altre blog "El meu hort" http://imma-cauhe.blogspot.com.es/2009/10/setas.html
alli vaig creure que es tractava d'un altre clase, no sóc gaire bona buscant en llibres.

dilluns, 3 de desembre del 2012

Ceps ben capritxosos


 Un dels primers ceps trobats a la temporada tenien una forma ben capritxosa, estaven units, però això no és tot, si els miraves per un cantó tenien dos peus i si els miraves per l'altre en tenia tres. 

Aquests ceps siamesos junt a alguns més trobats després, ara estas laminats i assecats per anar menjant-los fins que durin.


Va ser un goig trobar un niu de ceps, a la foto se'n poden veure 4 de fila, però a prop varem arribar a trobar-ne  fins 9 o 10.

Assecant-se al assecador rudimentari de casa. (a la foto hi ha ceps a la dreta i càndides a  l'esquerra)


dimarts, 27 de novembre del 2012

Records del meu pare.(1989-1975) 2ª part.







Fa 37 anys de la mort del meu pare, Antonio Cauhé Huguet, i vull fer-li un recordatori, ja
al febrer del 2010 vaig fer una pinzellada d'ell:

Sempre que penso en el meu pare el recordo assegut a la butaca llegint el diari, lloc on els últims anys passava moltes estones. Força temps després de la seva mort cada cop que entrava al menjador, els ulls anaven fins aquell racó on ell estava, i semblava que encara hagués de veure’l.
Era un home tranquil, mai es posava en rés, si bé quant havia de resoldre algun problema s’ho agafada seriosament i prenia les mesures oportunes.
No li agradava que li fessin fotografies, és per això que en guardem ben poques. No li agradava aparentar ni anar a actes socials.
Com era el metge titular, cap de sanitat i forense del poble, li corresponia  atendre als accidents, als suïcidis, a la tallada dels quintos.... tenia també d’assistir a les processons, inauguracions, etc. convocades per l’Ajuntament ja que era costum que a la presidència estes formada per l’Alcalde junt els regidors, el rector, el metge, el jutge i alguna que altre autoritat.
El meu pare sempre hi assistia com obligació que hi tenia, sempre renegant es preparava per assistir a l’acte imposat, i sempre s’escapolia tant aviat com podia, per això a l’hora de fer la fotografia, entre que no li agradaven els retrats ni intervindre en els actes, quasi mai ell hi era.
Ell sempre feia les seves obligacions, però mai s’excedia amb compliments. Recordo que a les processons, com normalment sortien de l’Ajuntament o de l’església (ara catedral)  i anaven pels carrers del voltant, tot just passaven per davant de la porta de casa dissimuladament sortia d'ella i entrava  casa, aquí s’acabava la seva processó.
A ell no li importava rés caure bé o malament a les persones que estaven al seu voltant, feia el que volia i quan volia, era amic dels més pobres i desarrelats, i en canvi li venia gran vestir-se de gala i anar amb les autoritats als diferents actes que pel seu càrrec havia d'estar present.

Mai va voler ser centre de mira, sempre intentava passar desapercebut, tothom el coneixia degut a la seva professió, però parlava amb la gent com si fos la persona més senzilla del món, no li importava que d’interlocutor fos el més ric o el més pobre, o el més famós o el més desgraciat, en tothom confraternitzava.
El meu pare era molt bromista, li agradava fer bromes a tothom i a vegades en les ocasions menys oportunes. A vegades comprava articles de broma com sucres amb mosca, bombes fètides, aranyes o escarabats de plàstics i coses semblants. En una situació seriosa normal, com pot ser un dinar, col·locava un d’aquests articles de broma, sense importar-li si la persona a que anava dirigit podria pendre-ho malament.
Era així de senzill i sense cap mala fe.

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Pluja



Pluja serena que cau
dia i nit,
escoltant el teu bell cant
sobre mi
omples el meu esperit,
ets el vi,
ets el manà d’aquest bosc,
ets la vida
si la teva humil presència
ja no hi fos,
la mor ens voltaria
fi de tot.
Núvol blanc en el cel blau
tapa el sol.

Imma Cauhé

dijous, 9 d’agost del 2012

Esquivant la calor


Passejar sota els pins i si de tant en tant trobes una font on refrescar-te, és la manera més tranquil·la de passar l'estiu.







diumenge, 1 de juliol del 2012

Platges de Cuba


Seguint amb les coses positives de Cuba, estan les seves platges, unes quantes fotos per poder gaudir d’alguns pessics que n'he captat.
Vista des del Castell de Santiago de Cuba

Platja de Punta Ancon

Vista anant a Cayo Coco

Paisatges Cayo Coco













Varadero




dissabte, 23 de juny del 2012

Nit de Sant Joan



La nit màgica
la de Sant Joan.
Les fogueres
van purificant,
i tot el que és dolent
diuen que va cremant,
espurnes que brollen
i brases saltant.
Els joves promesos
ben junts estant.
La nit més curta
de tot l’any,
petards sento
al cel petant,
i altres gaudeixo
de llums brillant
i la música de fons
aquella que estan ballant.

Imma Cauhé

diumenge, 17 de juny del 2012

Més transports de Cuba


Els altres transports que pots trobar a Cuba són, bicicletes portades de la China, cotxes i camions vells portats de Rússia, motos algunes amb sidecar, cotxes de cavalls, taxis tricicles bicis o motocicles “cocotaxis”.


Es curiós que als cotxes li diuen carros, i als carros de cavalls li diuen cotxes.




dijous, 14 de juny del 2012

Cuba té coses boniques


Cuba té coses boniques. Té una vegetació exuberant i variada, a tot arreu que passis i miris descobreixes noves plantes i noves flors.
Unes quantes de model: (com sempre si cliqueu les fotos podreu veure-les més grans)








dimecres, 13 de juny del 2012


Recentment he passat per la España Republicana. Aquí us poso unes fotos, no us recomano que hi aneu a viure, si algun cop l’ España europea torna a ser republicana que de cap manera sigui com aquesta España Republicana del Carib.






Detall dels cartells de les fotos: