Per complaure al bolataire de Girona Ferran Arizcun i que em pugui dir el nom que rep aquí aquest bolet:
Aquests són els bolets que en la serra d'Albarracín, simplement les conèixen per "setas". Es troben en grups, poden ser molt grans, jo n'he agafat de la mida d'una boina. Tenen una olor i un gust molt aromàtic i bó. Segons un coneixador de la zona va dir-me el seu nom científic, però sols recordo la segona part que era cándida (potser és clitocybe candida).
Segons m'ha informat en Feran Arizcun són: "leucopaxillus lepistoides" que en català es coneix per "moixernó de tardor"
Aquí una fotografia que es veu el lloc on es troben. Fa molta il·lusió arribar a la "setera" i trobar que encara no hi ha anat ningú, llavors pots omplir el cistell fins dalt. Al ser grans i blanques es troben en seguida. (saben el lloc exacte on es crien, es clar, si no pots voltar tot el bosc i no veure-les.)
Es pot veure una altre foto al final de la l'entrada d'aquest blog en data:
DIUMENGE 26 D’OCTUBRE DE 2008
També tinc una entrada al altre blog "El meu hort" http://imma-cauhe.blogspot.com.es/2009/10/setas.htmlalli vaig creure que es tractava d'un altre clase, no sóc gaire bona buscant en llibres.
4 comentaris:
Gràcies, Imma. Es tracta de la espècia "leucopaxillus lepistoides". Efectivament, per aquestes contrades no són gens comuns.
Per cert. Em descuidava: en català és diu "moixernó de tardor".
Gràcies a tu. Així vaig aprenent. Jo les asseco i les congelo i donen un aroma i sabor molt bo al arrossos o a qualsevol altre menjar.
Ja ho fas bé. Ets tu l'experta en la conservació. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada