Penja la glicina,
amb botims gegants
olorosa i fragant
anuncia primavera,
aviat les teves
flors exuberants, cauran,
deixant la catifa
d’un lila descolorit
amb uns pètals tristos
i molt secs i envellits.
Després ens
cobrirà, la verdor de les fulles
mitigant la calor
del sol de la canícula,
però comprensiva,
arribant la tardor,
pelarà les
branques i totes despullades
deixaran que passin els sinuosos rajos
dèbils, d’aquest
sol mandrós i tènue
i en dies
d’hivern el sol penetrarà.
Que bé que ens
cuides! Què llesta ets glicina!
Imma
