dissabte, 27 de febrer del 2010

Gat inteligent?

M’ha passat un fet molt curiós, al meu gat li agrada veure tot el que estem fent en cada moment i té la costum de posar-se dalt de la taula i contemplar el que estàs llegint, escrivint, cosint, o el que sigui en cada moment.
Jo estava cosint, els fils, agulles, etc. estaven sobre la taula en una capsa de galetes metàl•lica. La caixa estava oberta, la tapa al seu costat. El gat descansant mig dormit.
Jo vaig agafar una filada de fil del cabdell, vaig tallar-la i al deixar el cabdell va caure a terra, i no el vaig recollir, i vaig enfilar l’agulla.
En aquell moment algú em va cridar i estava atenent-lo, quan veig que el gat, baixa de la taula, torna a pujar i deixa delicadament el cabdell de fil sobre la tapa, després torna a jeure tranquil•lament al seu costat.

divendres, 19 de febrer del 2010

Records del meu pare




Records del meu pare.(1989-1975)
El meu pare va ser metge i ara vull anar anotant alguns records que tinc d’ell, després de 35 anys de la seva mort.


Visites domiciliaries.
A les visites als malalts, aconseguia treure importància a la malaltia que patien, ho feia donant importància a les coses de cada dia que més properament rodejaven al malalt, i per fi es concentrava amb la enfermetat i donava les indicacions i medicaments necessaris per alleugerir la malaltia que tingues el pacient.
El que és cert és que el meu pare tenia molt bon ull clínic, i sabia trobar el mal o trastorn que tenia el malalt, i per tant encertava i sabia sobre la seva manera de tractar-lo o curar-lo.
Els seus pacients, estaven molt contets amb ell, tot i que en un principi quant no el coneixien se'ls feia estrany el tracte envers ells i els semblava que no feia cas al malalt.
El meu pare comentava que els malalts estaven massa preocupats per els seus dolors o mals, i que se'ls havia de treure importància, per això quan anava a fer les visites domiciliàries, mai anava directament al malalt per parlar-li de la malaltia, començava parlant de coses com, d'aquell quadre de la paret, de la fotografia que havia en aquell marc o de la flaire que sortia de la cuina, de quin dinar més bo que estaven preparant, i quina bona cuinera, de les plantes que tinguessin a la casa, de les últimes notícies o novetats del poble, preguntava per la feina o estudis dels fills... en fi, sempre trobava un tema fora la malaltia per poder tranquil•litzar al malalt, així quant per fi li preguntava com es trobava i que li passava, el malalt estava més relaxat i tranquil i semblava que ja no fos tant greu la malaltia que patia.
Era llavors, quant atenia al malalt i li receptava el que fos necessari.

dimecres, 3 de febrer del 2010

3r Aniversari


El 29 de gener de 2007, vaig començar a conèixer el món dels blocs.
En un curset ens varen introduir en la forma de confeccionar-lo i en què consistia.
Fa pocs dies que he complert el meu tercer aniversari com bloquera.
Em va costar una mica entendre que podia posar en el bloc i perquè fer-ho. Potser encara no he entès ben bé perquè ho faig, però aquí estic.
Moltes gràcies als que teniu la paciència de seguir-me, que sou poquets però bons.
Després d'aquest bloc vaig obrir el de l'hort.Com és d'un tema més concret, allà té un seguiment més gran.
Si sabés posar pestanyes intentaria comunicar-los en una mateixa pàgina, i afegir un de poemes i un de pintures i dibuixos.
Però potser aniré posant aquests temes aquí amb etiquetes, per això l'he titulat viatges i altres..