divendres, 24 de febrer del 2012

Les aventures de Huckleberry Finn

En el taller d'escriptura aquesta vegada ens hem inspirat en el llibre:

Les aventures de Huckleberry Finn
de Mark Twain pseudònim de Samuel Langhorne. 1835-1910
(La Galera 2010 (edició especial del centenari de la mor de l'autor)


Hem llegit aquest llibre, que encara que sembli que és escrit per a jovent, també els adults podem gaudir d’ell llegint-lo sense avorrir-nos.
L’ambient i el moment que viuen els personatges és força angoixós i molts cops terrible, però és interessant la quantitat d’aventures i la manera com es narren.
El llibre ens explica la manera de viure d’aquell temps a América i també ens dona a conèixer el pensament que ena quella època tenien els blancs sobre els negres i el dels negres sobre els blancs, degut a que cadascú creu que la manera de pensar de l’altre es degut a la seva raça.
També ens presenta les diferentspicaresques que la gent inventa per a poder guanyar-se la vida.
M’ha agradat sobre tot la part final del llibre on apareix Tom Sawyer complicant desmesuradament la manera de deslliurar al negre Jim, raonant què s’ha de seguir pel per randa el que ha llegit en els llibres on surten presoners i les maneres que tenen d'escapar-se.
En el llibre hi ha tantes aventures que espodien haver fet molts llibres diferents explicant en cadascun d'ells una d'elles.



Veurem la pel·licula i després comentarem comparant un i l'altra. Després cadascuna llegirà el que ha escrit a partir d'aquesta lectura.

Apunt després de veure la pel·lícula:

La pel·lícula, com sempre deixar molts punts per tocar, i canvia alguns dels fets que apareixen en el llibre. Un d’ells és el empresonament i alliberació d’en Jim.

Aquest final que, al meu entendre, és la part més divertida en el llibre, no existeix en la pel·lícula.

dilluns, 20 de febrer del 2012

Branqueta



Avui de bon matí
mirant a la finestra,
he vist que em visitava
una nua branqueta.
A donar-me’l bon dia
quant ja m’ha vist desperta
a tret el cap poruga
per la finestra oberta.

Es la curiositat
que t’ha donat l’alerta
d’entrar a la meva cambra
fent una descoberta?
tu ahir em vas oferir
moltes roses vermelles
treien tant perfum
que encara penso en elles.
Ja queda poc estiu,
ara ets llarga i esvelta
el tronc se t’ha pelat
ara no ets la mateixa.
L’hivern et secarà,
però ja a la primavera
amb goig m’oferiràs
altre cop flors vermelles.


Imma Cauhé


Totes les fotografies d'aquesta entrada. Imma C.

dijous, 16 de febrer del 2012

Canelons d'espàrrecs i Sarsuela

Avui us posaré una recepta que podeu fer per alguna festa, quant tingueu convidats o simplement un diumenge. No és difícil i és boníssim. Si sobre, jo al dia següent faig sopa de peix o un arròs caldós. Es pot variar els peixos i posar més o menys peces per persona. El que no pot faltar és la picada. 3 canalons, i una ració de peix com la que indico, és suficient per una bona menjada. Espero us agradi, i si us fa falta alguna declaració més, no dubteu amb demanar-me-la.

dilluns, 6 de febrer del 2012

Mi nombre


Me llamas silbando
tal cual fuera un perrito,
yo tengo mi nombre
y también buen oído.
Cuando paseamos
y de ti me desvío,
no suena mi nombre
tampoco mi apellido,
a veces escucho
un ligero silbido.
Yo me hago la loca
y por dentro suspiro,
otra vez mi nombre
en ti fue suspendido,
no lo nombras nunca,
¿quizá esté en el olvido?
¿o quizá es más fácil
sacar ese sonido?
No lo tengo en cuenta
esta más que sabido
que mucha confianza
bien merece un silbido.


Imma Cauhé