dimarts, 22 de setembre del 2020

Tardor


Els rosers han enrogit

la flor s'ha esdevingut fruit.

El camp ple de colors

vius de fulles mortes.

Setembre embruixat

porta'ns la llibertat!

En el.morir hi ha vida

i nova renaixença

volem retrobar alegria,

volem retrobar salud,

Tot despertarà, pausat,

tranquil, esperançador.

L'arrel és forta, té sàvia

per alimentar un nou nadó.

 

Imma Cauhé 21-09-2020

 


dimarts, 18 d’agost del 2020

Ciència, càncer

 

CIÈNCIA

TERESA MACARULLA

 

INVESTIGADORA DE LA UNITAT DE TUMORS PANCREÀTICS DEL VALL D’HEBRON INSTITUT D’ONCOLOGIA

“Hem obert la porta a poder tractar el càncer de pàncrees”

 La doctora ha demostrat la viabilitat d’aplicar la immunoteràpia en un dels tumors de més mal pronòstic, que a més té una incidència en augment

La doc­tora Maca­ru­lla (Bar­ce­lona, 1974) és oncòloga mèdica de l’hos­pi­tal Vall d’Hebron i inves­ti­ga­dora prin­ci­pal del grup de tumors gas­troin­tes­ti­nals i endo­crins del Vall d’Hebron Ins­ti­tut d’Onco­lo­gia. Acaba de publi­car a la revista Nature Medi­cine un estudi en què demos­tra que el càncer de pàncrees es pot trac­tar amb una com­bi­nació d’immu­no­teràpia i qui­mi­o­teràpia.

Per què és relle­vant aquesta des­co­berta?
És un dels pri­mers estu­dis que demos­tren que la immu­no­teràpia pot ser activa en el càncer de pàncrees. Fins ara, tots els intents que havíem fet per pro­var aquest tipus de trac­ta­ment amb tumors de pàncrees havien fra­cas­sat. Ara, tot i que hem de ser pru­dents pel nom­bre limi­tat de malalts de l’estudi, hem vist que en uti­lit­zar dues estratègies dife­rents d’immu­no­teràpia acon­se­guim can­viar les carac­terísti­ques del vol­tant del tumor i per­me­tre que la immu­no­teràpia clàssica fun­ci­oni. A més, aquesta estratègia es dona en con­junt amb la qui­mi­o­teràpia per poten­ciar aquest efecte i obte­nir millors resul­tats.
Per què és necessària una doble apli­cació d’immu­no­teràpia?
La immu­no­teràpia clàssica esti­mula les defen­ses de l’orga­nisme perquè com­ba­tin les cèl·lules tumo­rals. Però no fun­ci­o­nava perquè al vol­tant de les cèl·lules tumo­rals del pàncrees hi ha un ambi­ent molt immu­no­su­pres­sor. Les pròpies cèl·lules del tumor es pro­te­gei­xen de les defen­ses del propi cos, cre­ant aquesta zona de silenci. El que fem amb dues estratègies és, pri­mer, amb la més inno­va­dora, tren­car aquesta situ­ació de silenci i per­me­tre que hi entrin les cèl·lules infla­matòries del cos i, per tant, que la immu­no­teràpia clàssica pugui fun­ci­o­nar.
Així han acon­se­guit allar­gar l’espe­rança de vida dels paci­ents dels 3,3 als 7,8 mesos. El de pàncrees con­ti­nua sent un dels càncers més agres­sius i de més mal trac­tar...
Cor­recte. Malau­ra­da­ment és un dels càncers en què en els últims anys hem tin­gut menys avanços en super­vivència i hem tin­gut més estu­dis en els quals no hem acon­se­guit demos­trar acti­vi­tat en aquest tumor. Per això cal tro­bar noves dro­gues que fun­ci­o­nin con­tra aquest mal.
Per què costa tant avançar?
Hi ha diver­sos motius. Un dels prin­ci­pals és que aquest tumors donen símpto­mes en esta­dis avançats i és silent en els ini­ci­als, de manera que en un 80% o un 85% dels casos es diagnos­tica ja avançat i no es pot optar a la curació per cirur­gia. A banda, la mateixa bio­lo­gia del tumor el fa molt resis­tent als trac­ta­ments per la presència d’un estroma, una zona molt fibrosa, que difi­culta que les teràpies oncològiques arri­bin al tumor.
Quina incidència té?
El càncer de pàncrees no és un dels tumors que es con­si­de­ren més pre­sents. A l’Estat espa­nyol se’n diagnos­ti­quen uns 6.500 casos cada any. Però, malau­ra­da­ment, els últims anys detec­tem un aug­ment en la incidència i es pre­veu que en els pròxims deu anys se situï com la segona causa de mort per càncer a Europa, ja que la mor­ta­li­tat és molt sem­blant a la incidència. Per tant, és impor­tant que hi dedi­quem molts esforços.
Una inves­ti­gació n’obre d’altres. Quins són els següents pas­sos que con­ti­nu­a­ran inves­ti­gant?
Aquest estudi és impor­tant perquè obre la porta a uti­lit­zar la immu­no­teràpia com a trac­ta­ment actiu con­tra el càncer de pàncrees. És un pri­mer pas i hem de con­ti­nuar inves­ti­gant amb dades amb més malalts i veri­fi­car aquesta via amb grups de con­trol.
Com ha afec­tat l’emergència de la Covid-19 al trac­ta­ment dels paci­ents oncològics?
Ha estat una època espe­ci­al­ment dura. Els paci­ents oncològics han tin­gut un pati­ment impor­tant per l’angoixa d’haver de venir a l’hos­pi­tal, per no con­ta­giar-se i pel fet d’haver d’estar con­fi­nats a casa. Els hos­pi­tals es van dedi­car a la Covid-19 i la nos­tra pri­o­ri­tat era pro­te­gir els malalts oncològics. Molts tenen les defen­ses més bai­xes i teòrica­ment són més fràgils en cas d’infecció. Ara hem reprès l’acti­vi­tat i recu­pe­rem la nor­ma­li­tat.
Però s’ha trac­tat tot­hom que ho ha neces­si­tat?
Els aguts que neces­si­ta­ven trac­ta­ment, l’han tin­gut. Però sí que s’han pro­te­git malats que tenien la malal­tia en una situ­ació esta­ble que per­me­tia demo­rar una mica el trac­ta­ment.
Amb els ser­veis atu­rats, hos­pi­tals com ara el seu hau­ran diagnos­ti­cat menys nous tumors. Temen ara un repunt amb esta­dis més avançats?
En atu­rar-se les pro­ves diagnòsti­ques s’han diagnos­ti­cat menys casos. I també s’han atu­rat les cirur­gies oncològiques un temps. Com que ara es reac­tiva tot, és evi­dent que apa­rei­xe­ran més diagnòstics, però espe­rem que no en fases més avançades.
--------------------


Aproximadament entre el 10 i el 15% dels pacients en el moment del diagnòstic seran candidats a la cirurgia. Això vol dir que el seu càncer s'ha tornat a limitar al pàncrees o potser s'ha estès per alguns ganglis limfàtics locals propers, però no ha passat a altres parts del cos. 

dijous, 23 d’abril del 2020

Bon Sant Jordi!