Arribat
el nou any 2018, recordem qui ens falta, gaudim de qui tenim al costat, i jo
puc felicitar-me de tenir la meva família a prop tant d’espai com de
sentiments.
És
veritat que ens anem fen grans i això no ho podem evitar, però vull creure que
també ens fem grans per dins, harmònicament la edat mental i cronològica van a
la par. Gràcies a Déu a casa nostra no arribat cap falta de desmemòria, de
depressió o d’altres patiments semblants, això fa que la vida actual i els anys
venidors es vegin amb més alegria.
Cada
dia hem de gaudir dels moments que ens va portant, i així ho intentem fer.
Alguna
cosa haurem de renovar, i alguna cosa haurem de deixar en rere, això passa cada
dia, cada hora, l’estimació, el bon comportament, la bona convivència fa que
tot sigui més lleuger, poca cosa és i ho és tot. La felicitat no necessita de
més, fer el teu voltant una bassa de tranquil·litat i mirar que les
preocupacions siguin les menys. Segons diuen, pel que té solució no cal
preocupar-se, es solucionarà sol, i pel que no en té, tampoc cal preocupar-se
perquè no hi pots fer res. Viure amb filosofia i anar solucionant les petites
coses del dia a dia, vet aquí.
No
ens deixem endur per les males llengües, pels que ens volen enredar, pels que
pensen per a tu, pels que et volen arreglar o reordenar la vida, mentre puguem
decidir i puguem pensar, fem el que creguem millor per nosaltres, quant ja no
puguem serà un altre cosa, Serà com arribar al últim port.