Aquest estiu, m’he sentit lliure com les aus que planegen pels cims més alts dels « Montes Universales ».
Quina pau, quina immensitat... Aquí es carreguen les piles.
Però l'internet no va tant ràpid, per això no he pogut deixar més missatges.
dilluns, 31 d’agost del 2009
Estiu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)