dilluns, 31 d’agost del 2009

Estiu


Aquest estiu, m’he sentit lliure com les aus que planegen pels cims més alts dels « Montes Universales ».

Quina pau, quina immensitat... Aquí es carreguen les piles.

Però l'internet no va tant ràpid, per això no he pogut deixar més missatges.


3 comentaris:

M. Roser ha dit...

Hola Imma, ja veig que has anat a buscar la tranquil·litat a paratges força boscosos, jo l'he trobada a la Segarra seca i eixerreïda, però també lluminosa.
Una abraçada amb olors de natura.
M. Roser

Anònim ha dit...

Una foto esplèndida que evoca pau i llibertat.

M. Antònia ha dit...

Cel·lebro amb tu aquesta entrada a la nova època. Crec que pot ser maravellosa, encara més que la foto.