El colom

 Un altre colom s'ha despistat,

he sentit un cop sec i greu

he mirat i ja havia volat,

no sé com no s'ha estabornit.

Ha deixat tot el seu cos marcat

I ell? Doncs ha marxat!

Participació amb el poema: llorer

 Molt Contenta d'haver participat amb aquest petit poema: "El Llorer", en aquest projecte de l'institut de Premià de Mar, junt amb grans poetes com la meva mare Joana Raspall que participa amb: "L'eucaliptus", publicat al llibre: "Degotalls de poemes" de editorial La Galera. 1997

“Dones, arbres i poesia”, un projecte interdisciplinari de l’IPM i els artistes d’Art Primilia

“Dones, arbres i poesia” és un projecte botànic-mitològic-poètic que ha nascut a l’institut Premià de Mar amb un esperit cooperatiu, interdisciplinari i competencial, coordinat per la professora del departament de Català i Clàssiques Margalida Capellà i la poeta Marta Pérez Sierra com a representant de l’Associació Art Primilia (una associació de Premià sense ànim de lucre dedicada a l’estudi i divulgació de les arts plàstiques associades a la literatura, com la il·lustració de poemes i la poesia inspirada en l’àmbit de les arts).

“Dones, arbres i poesia” presenta un recorregut poètic pel jardí de l’institut Premià de Mar, tot llegint en cada arbre de la ruta, geolocalitzat prèviament pels alumnes de Sergi Viader del CFGM de Jardineria i Floristeria, un poema escrit per una poeta de diferents indrets de parla catalana. Més de 125 poetes hi participen. El projecte, a través d’Art Primilia, acosta l’estudiant a les poetes, que ja no són desconegudes literates, i al pintor Joan Pasqual. Fomenta valors com la solidaritat, la col·laboració, el treball en equip, la cura de la natura i de l’entorn i fa que l’alumne els relacioni amb el medi ambient des de la llengua (poesia) i la natura (els arbres).

Març

Per molt que anys passin, després del mal temps ve la bonança, cada dia el sol torna a sortir, cada primavera les plantes tornen a florir.

Febrer

Febrer:

Quant patim, quant alguna cosa ens fa fallida, per curt que sigui se’ns fa llarg i desitgem arribi aviat la  solució.

 

gener 2021

 

Calendari de 2021, per Imma Cauhé.

Com una sínia que per molt que volti sempre passa pel mateix lloc, la vida va passant, van passant els anys i els desitjos, les esperances xoquen amb les mateixes coses, però pot ser en algun moment alguna cosa canviarà o nosaltres canviarem, i la vida rodarà cap un altre direcció.

Imma Cauhé

Tardor

Els rosers han enrogit

la flor s'ha esdevingut fruit.

El camp ple de colors

vius de fulles mortes.

Setembre embruixat

porta'ns la llibertat!

En el.morir hi ha vida

i nova renaixença

volem retrobar alegria,

volem retrobar salud,

Tot despertarà, pausat,

tranquil, esperançador.

L'arrel és forta, té sàvia

per alimentar un nou nadó.

 

Imma Cauhé 21-09-2020

 

Ciència, càncer

 

CIÈNCIA

27 maig 2020 2.00 h

TERESA MACARULLA

 

INVESTIGADORA DE LA UNITAT DE TUMORS PANCREÀTICS DEL VALL D’HEBRON INSTITUT D’ONCOLOGIA

“Hem obert la porta a poder tractar el càncer de pàncrees”

 La doctora ha demostrat la viabilitat d’aplicar la immunoteràpia en un dels tumors de més mal pronòstic, que a més té una incidència en augment

La doctora Macarulla, a les instal·lacions de Vall d'Hebron VHIO.

XAVI AGUILAR

La doc­tora Maca­ru­lla (Bar­ce­lona, 1974) és oncòloga mèdica de l’hos­pi­tal Vall d’Hebron i inves­ti­ga­dora prin­ci­pal del grup de tumors gas­troin­tes­ti­nals i endo­crins del Vall d’Hebron Ins­ti­tut d’Onco­lo­gia. Acaba de publi­car a la revista Nature Medi­cine un estudi en què demos­tra que el càncer de pàncrees es pot trac­tar amb una com­bi­nació d’immu­no­teràpia i qui­mi­o­teràpia.

Per què és relle­vant aquesta des­co­berta?

És un dels pri­mers estu­dis que demos­tren que la immu­no­teràpia pot ser activa en el càncer de pàncrees. Fins ara, tots els intents que havíem fet per pro­var aquest tipus de trac­ta­ment amb tumors de pàncrees havien fra­cas­sat. Ara, tot i que hem de ser pru­dents pel nom­bre limi­tat de malalts de l’estudi, hem vist que en uti­lit­zar dues estratègies dife­rents d’immu­no­teràpia acon­se­guim can­viar les carac­terísti­ques del vol­tant del tumor i per­me­tre que la immu­no­teràpia clàssica fun­ci­oni. A més, aquesta estratègia es dona en con­junt amb la qui­mi­o­teràpia per poten­ciar aquest efecte i obte­nir millors resul­tats.

Per què és necessària una doble apli­cació d’immu­no­teràpia?

La immu­no­teràpia clàssica esti­mula les defen­ses de l’orga­nisme perquè com­ba­tin les cèl·lules tumo­rals. Però no fun­ci­o­nava perquè al vol­tant de les cèl·lules tumo­rals del pàncrees hi ha un ambi­ent molt immu­no­su­pres­sor. Les pròpies cèl·lules del tumor es pro­te­gei­xen de les defen­ses del propi cos, cre­ant aquesta zona de silenci. El que fem amb dues estratègies és, pri­mer, amb la més inno­va­dora, tren­car aquesta situ­ació de silenci i per­me­tre que hi entrin les cèl·lules infla­matòries del cos i, per tant, que la immu­no­teràpia clàssica pugui fun­ci­o­nar.

Així han acon­se­guit allar­gar l’espe­rança de vida dels paci­ents dels 3,3 als 7,8 mesos. El de pàncrees con­ti­nua sent un dels càncers més agres­sius i de més mal trac­tar...

Cor­recte. Malau­ra­da­ment és un dels càncers en què en els últims anys hem tin­gut menys avanços en super­vivència i hem tin­gut més estu­dis en els quals no hem acon­se­guit demos­trar acti­vi­tat en aquest tumor. Per això cal tro­bar noves dro­gues que fun­ci­o­nin con­tra aquest mal.

Per què costa tant avançar?

Hi ha diver­sos motius. Un dels prin­ci­pals és que aquest tumors donen símpto­mes en esta­dis avançats i és silent en els ini­ci­als, de manera que en un 80% o un 85% dels casos es diagnos­tica ja avançat i no es pot optar a la curació per cirur­gia. A banda, la mateixa bio­lo­gia del tumor el fa molt resis­tent als trac­ta­ments per la presència d’un estroma, una zona molt fibrosa, que difi­culta que les teràpies oncològiques arri­bin al tumor.

Quina incidència té?

El càncer de pàncrees no és un dels tumors que es con­si­de­ren més pre­sents. A l’Estat espa­nyol se’n diagnos­ti­quen uns 6.500 casos cada any. Però, malau­ra­da­ment, els últims anys detec­tem un aug­ment en la incidència i es pre­veu que en els pròxims deu anys se situï com la segona causa de mort per càncer a Europa, ja que la mor­ta­li­tat és molt sem­blant a la incidència. Per tant, és impor­tant que hi dedi­quem molts esforços.

Una inves­ti­gació n’obre d’altres. Quins són els següents pas­sos que con­ti­nu­a­ran inves­ti­gant?

Aquest estudi és impor­tant perquè obre la porta a uti­lit­zar la immu­no­teràpia com a trac­ta­ment actiu con­tra el càncer de pàncrees. És un pri­mer pas i hem de con­ti­nuar inves­ti­gant amb dades amb més malalts i veri­fi­car aquesta via amb grups de con­trol.

Com ha afec­tat l’emergència de la Covid-19 al trac­ta­ment dels paci­ents oncològics?

Ha estat una època espe­ci­al­ment dura. Els paci­ents oncològics han tin­gut un pati­ment impor­tant per l’angoixa d’haver de venir a l’hos­pi­tal, per no con­ta­giar-se i pel fet d’haver d’estar con­fi­nats a casa. Els hos­pi­tals es van dedi­car a la Covid-19 i la nos­tra pri­o­ri­tat era pro­te­gir els malalts oncològics. Molts tenen les defen­ses més bai­xes i teòrica­ment són més fràgils en cas d’infecció. Ara hem reprès l’acti­vi­tat i recu­pe­rem la nor­ma­li­tat.

Però s’ha trac­tat tot­hom que ho ha neces­si­tat?

Els aguts que neces­si­ta­ven trac­ta­ment, l’han tin­gut. Però sí que s’han pro­te­git malats que tenien la malal­tia en una situ­ació esta­ble que per­me­tia demo­rar una mica el trac­ta­ment.

Amb els ser­veis atu­rats, hos­pi­tals com ara el seu hau­ran diagnos­ti­cat menys nous tumors. Temen ara un repunt amb esta­dis més avançats?

En atu­rar-se les pro­ves diagnòsti­ques s’han diagnos­ti­cat menys casos. I també s’han atu­rat les cirur­gies oncològiques un temps. Com que ara es reac­tiva tot, és evi­dent que apa­rei­xe­ran més diagnòstics, però espe­rem que no en fases més avançades.

--------------------

https://www.cancer.net/navigating-cancer-care/videos/cancer-research-news/pancreatic-cancer-%E2%80%93-introduction-dr-andrew-ko

Aproximadament entre el 10 i el 15% dels pacients en el moment del diagnòstic seran candidats a la cirurgia. Això vol dir que el seu càncer s'ha tornat a limitar al pàncrees o potser s'ha estès per alguns ganglis limfàtics locals propers, però no ha passat a altres parts del cos. 

Bon Sant Jordi!

Ruta Transilvania

Aquest estiu vaig fer un viatge a Romania.

Anada i tornada amb avió i onze dies amb cotxe llogat.

La ruta aproximada és la que marca el mapa.

Romania és un país poc conegut i ens va agradar, El paisatge és verd, amb forces rius i muntanyes. Les edificacions varien molt del nord al sud.

Hi ha uns edificis que són dignes de veure, els monestirs i construccions de les diferents zones , són tant diferents i tant originals, que fa que el viatge vagi sent interessant.

Veiem des de construccions de pedra a construccions de fusta. Des de parets llisses i grises sense cap adorno a parets pintades des de terra a la teulada. Tot es un contrast constant.

PARLAMENT, 2n. MÉS GRAN DEL MÓN

Trobem que les carreteres encara no estan suficient arreglades per poder circular a una velocitat alta, però per fer turisme, que veus el paisatge mentre circules, ja va bé. Val a dir que estant arreglant moltes d’elles.

La gent autòctona, ens va tractar molt bé, ajudant-nos sempre que teníem algun problema.

El menjar molt natural i bo. I el preu més assequible que molts altres països.

Vaig fer un viatge que recomanaria a qualsevol.

Felicitació 2019