Per molt que anys passin, després del mal temps ve la bonança, cada dia el sol torna a sortir, cada primavera les plantes tornen a florir.
divendres, 26 de febrer de 2021
dimecres, 10 de febrer de 2021
Febrer
Febrer:
Quant patim, quant alguna cosa ens fa fallida,
per curt que sigui se’ns fa llarg i desitgem arribi aviat la solució.
dissabte, 2 de gener de 2021
gener 2021
Calendari de 2021, per Imma Cauhé.
Com una sínia que per molt que volti sempre passa pel mateix lloc, la vida va passant, van passant els anys i els desitjos, les esperances xoquen amb les mateixes coses, però pot ser en algun moment alguna cosa canviarà o nosaltres canviarem, i la vida rodarà cap un altre direcció.
Imma Cauhé
dimarts, 22 de setembre de 2020
Tardor
Els rosers han enrogit
la flor s'ha
esdevingut fruit.
El camp ple
de colors
vius de
fulles mortes.
Setembre
embruixat
porta'ns la
llibertat!
En el.morir
hi ha vida
i nova
volem
retrobar alegria,
volem
retrobar salud,
Tot
despertarà, pausat,
tranquil,
esperançador.
L'arrel és
forta, té sàvia
per
alimentar un nou nadó.
Imma Cauhé 21-09-2020
dimarts, 18 d’agost de 2020
Ciència, càncer
CIÈNCIA
TERESA MACARULLA
INVESTIGADORA DE LA UNITAT DE TUMORS PANCREÀTICS DEL VALL D’HEBRON INSTITUT D’ONCOLOGIA
“Hem obert la porta a poder tractar el càncer de pàncrees”
La doctora ha demostrat la viabilitat d’aplicar la immunoteràpia en un dels tumors de més mal pronòstic, que a més té una incidència en augment
La doctora Macarulla (Barcelona, 1974) és oncòloga mèdica de l’hospital Vall d’Hebron i investigadora principal del grup de tumors gastrointestinals i endocrins del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Acaba de publicar a la revista Nature Medicine un estudi en què demostra que el càncer de pàncrees es pot tractar amb una combinació d’immunoteràpia i quimioteràpia.
Per què és rellevant aquesta descoberta?
És un dels primers estudis que demostren que la immunoteràpia pot ser activa en el càncer de pàncrees. Fins ara, tots els intents que havíem fet per provar aquest tipus de tractament amb tumors de pàncrees havien fracassat. Ara, tot i que hem de ser prudents pel nombre limitat de malalts de l’estudi, hem vist que en utilitzar dues estratègies diferents d’immunoteràpia aconseguim canviar les característiques del voltant del tumor i permetre que la immunoteràpia clàssica funcioni. A més, aquesta estratègia es dona en conjunt amb la quimioteràpia per potenciar aquest efecte i obtenir millors resultats.
Per què és necessària una doble aplicació d’immunoteràpia?
La immunoteràpia clàssica estimula les defenses de l’organisme perquè combatin les cèl·lules tumorals. Però no funcionava perquè al voltant de les cèl·lules tumorals del pàncrees hi ha un ambient molt immunosupressor. Les pròpies cèl·lules del tumor es protegeixen de les defenses del propi cos, creant aquesta zona de silenci. El que fem amb dues estratègies és, primer, amb la més innovadora, trencar aquesta situació de silenci i permetre que hi entrin les cèl·lules inflamatòries del cos i, per tant, que la immunoteràpia clàssica pugui funcionar.
Així han aconseguit allargar l’esperança de vida dels pacients dels 3,3 als 7,8 mesos. El de pàncrees continua sent un dels càncers més agressius i de més mal tractar...
Correcte. Malauradament és un dels càncers en què en els últims anys hem tingut menys avanços en supervivència i hem tingut més estudis en els quals no hem aconseguit demostrar activitat en aquest tumor. Per això cal trobar noves drogues que funcionin contra aquest mal.
Per què costa tant avançar?
Hi ha diversos motius. Un dels principals és que aquest tumors donen símptomes en estadis avançats i és silent en els inicials, de manera que en un 80% o un 85% dels casos es diagnostica ja avançat i no es pot optar a la curació per cirurgia. A banda, la mateixa biologia del tumor el fa molt resistent als tractaments per la presència d’un estroma, una zona molt fibrosa, que dificulta que les teràpies oncològiques arribin al tumor.
Quina incidència té?
El càncer de pàncrees no és un dels tumors que es consideren més presents. A l’Estat espanyol se’n diagnostiquen uns 6.500 casos cada any. Però, malauradament, els últims anys detectem un augment en la incidència i es preveu que en els pròxims deu anys se situï com la segona causa de mort per càncer a Europa, ja que la mortalitat és molt semblant a la incidència. Per tant, és important que hi dediquem molts esforços.
Una investigació n’obre d’altres. Quins són els següents passos que continuaran investigant?
Aquest estudi és important perquè obre la porta a utilitzar la immunoteràpia com a tractament actiu contra el càncer de pàncrees. És un primer pas i hem de continuar investigant amb dades amb més malalts i verificar aquesta via amb grups de control.
Com ha afectat l’emergència de la Covid-19 al tractament dels pacients oncològics?
Ha estat una època especialment dura. Els pacients oncològics han tingut un patiment important per l’angoixa d’haver de venir a l’hospital, per no contagiar-se i pel fet d’haver d’estar confinats a casa. Els hospitals es van dedicar a la Covid-19 i la nostra prioritat era protegir els malalts oncològics. Molts tenen les defenses més baixes i teòricament són més fràgils en cas d’infecció. Ara hem reprès l’activitat i recuperem la normalitat.
Però s’ha tractat tothom que ho ha necessitat?
Els aguts que necessitaven tractament, l’han tingut. Però sí que s’han protegit malats que tenien la malaltia en una situació estable que permetia demorar una mica el tractament.
Amb els serveis aturats, hospitals com ara el seu hauran diagnosticat menys nous tumors. Temen ara un repunt amb estadis més avançats?
En aturar-se les proves diagnòstiques s’han diagnosticat menys casos. I també s’han aturat les cirurgies oncològiques un temps. Com que ara es reactiva tot, és evident que apareixeran més diagnòstics, però esperem que no en fases més avançades.
--------------------
Aproximadament entre el 10 i el 15% dels pacients en el moment del diagnòstic seran candidats a la cirurgia. Això vol dir que el seu càncer s'ha tornat a limitar al pàncrees o potser s'ha estès per alguns ganglis limfàtics locals propers, però no ha passat a altres parts del cos.
dijous, 23 d’abril de 2020
dijous, 10 de gener de 2019
Ruta Transilvania
Aquest estiu vaig
fer un viatge a Romania.
Anada i tornada amb avió i onze dies amb
cotxe llogat.
La ruta
aproximada és la que marca el mapa.
Romania és un
país poc conegut i ens va agradar, El paisatge és verd, amb forces rius i
muntanyes. Les edificacions varien molt del nord al sud.
Hi ha uns
edificis que són dignes de veure, els monestirs i construccions de les diferents
zones , són tant diferents i tant originals, que fa que el viatge vagi sent interessant.
Veiem des de
construccions de pedra a construccions de fusta. Des de parets llisses i grises
sense cap adorno a parets pintades des de terra a la teulada. Tot es un
contrast constant.
PARLAMENT, 2n. MÉS GRAN DEL MÓN
Trobem que les
carreteres encara no estan suficient arreglades per poder circular a una
velocitat alta, però per fer turisme, que veus el paisatge mentre circules, ja
va bé. Val a dir que estant arreglant moltes d’elles.
La gent autòctona,
ens va tractar molt bé, ajudant-nos sempre que teníem algun problema.
El menjar molt
natural i bo. I el preu més assequible que molts altres països.
Vaig fer un
viatge que recomanaria a qualsevol.
dissabte, 22 de desembre de 2018
diumenge, 10 de juny de 2018
Tira de Haikus
Les teves flames
devoren els
sentiments,
ulls que no
veuen.
Ets tu el meu
amor
dibuixat en molts
rostres
i amb gran
resplendor.
En l’amor units
tu i jo, som
nosaltres.
Serem encara?
Imma
divendres, 4 de maig de 2018
llibre recomenat infants
Lectura en voz alta del libro "Es así" de la autora chilena Paloma Valdivia. Editorial Fondo de Cultura Económica de México. Biblioteca EPM.
https://www.facebook.com/alejandrozr1/videos/10155281119869666/?t=81
No sé copiar el vídeo des de face a aquí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)