Ha arribat el fi de la meva etapa de mestra.
Com a les carreres de relleus deixo el testimoni als joves que venen en força, vocació i ganes.
Està la taula parada pel dinar de comiat que vaig obsequiar a tots els companys del centre.
Fins sempre i gràcies.
3 comentaris:
Hola Imma,
Ja ets una més del club del"si no fos"...
No sé si havies fet plans per quan arribés aquest moment, jo no n'havia fet cap i t'asseguro que estic força ocupada. Vaig fent, sbre la marxa, el que em sembla oportú en cada moment.
El que més m'omple, ara és trobar els/les meus/meves ex-alumnes i veure que em recorden i m'estimen.
És una mica recollir el que hem sembrat.
Espero que sigui per a tu, el començament d'una etapa molt plaent. Al meu blog hi ha un post sobre el tema, si vols fer-hi una ullada...
Un petó de la nena que sempre porto dins.
Benvinguda al club. Ja veuràs que tindràs igual o més feina, però molt diferent. No et caldrà relotge per les teves coses i podràs VIURE.
Tota una vida
Publica un comentari a l'entrada