La nit màgica
la de Sant Joan.
Les fogueres
van purificant,
i tot el que és
dolent
diuen que va cremant,
espurnes que
brollen
i brases saltant.
Els joves
promesos
ben junts estant.
La nit més curta
de tot l’any,
petards sento
al cel petant,
i altres gaudeixo
de llums brillant
i la música de
fons
aquella que estan
ballant.
Imma Cauhé
Imma Cauhé
2 comentaris:
Les fogueres...Hi tirem totes les coses negatives i comencem de zero.
A mi m'agradaven les revetlles d'abans, amb la coca , el cava, els paperets de colors, les ballarugues...però , sobretot perquè no eren sorolloses com les d'ara, amb aquests trons que només et donen ensurts, els petards d'abans eren més discrets...
Bon poema.
He passat mirant el bon reportatge de Cuba. Quan jo hi vaig passsar, els camions de transport no eren tan moderns. No tenien capota ni finestres, eren sencillament camions molt alts on anaven pujant per les rodes, i no sé com arribaven a entrar dintre.
Publica un comentari a l'entrada