Illa plena d’encant que s’ha fet ruïna, on estant aquells
cants? les danses, els colors, la vida…?
Aquelles belles persones que alegres anaven per la vida?
S’ha quedat una illa trista, morta, amb misèria, grisa...
Els seus habitants esperançats creuen que podran tornar a
riure.
No es vol el capitalisme... i tota l’illa viu dels
capitalistes que deixen els seus diners allà.
Es pregona la revolució... i tothom es conformista per por a les represàlies.
El poble vol obrir els ulls però no els deixen mirar en
fora, estan cercats, tancats, adoctrinats... lluitant per la llibertat..., diuen.
Home portant dos iuques i dos ous pels carrers de Santiago.
Lliures de què? De menjar arròs o iuca, de triar entre cuixa i contra cuixa, entre plàtan fregit o bullit...
Sense poder travessar el mar que els separa del món,
estan allí, esperant, aguantant, mirant i desitjant poder saber en primera
persona com es viu fora de la seva gàbia que fa temps creien daurada i després
de cinquanta-quatre anys s’ha destenyit i ha
sortit el sutge que tenia en l’interior.
Són transportats amb uns vehicles que ni els
animals s’ho mereixen, camions incomodíssims o uns busos que fan pena, per fer quilòmetres
i quilòmetres cada dia per anar al treball, per unes carreteres que tenen uns
forats que semblen pous.
Bona gent que sobreviu el seu calvari en un
present angoixós i un futur més que incert.
2 comentaris:
Caram Imma, unes imatges que no són massa engrescadores i pel que tu dius, tampoc ho és la vida de les persones d'aquests indrets...De vegades la llibertat sola, no serveix de gran cosa.
És Cuba?, no sembla pas massa alegre.
Petons.
Si és Cuba.I de llibertat... no sé què dir-te, ni poden sortir del país, ni poden comprar el que volen,ni cultivar el que dessitgen, tot ho ha de permetre el cap.Es una pena veure el deterior que ha sofert tot amb els 54 anys de llibertat. Però si sols volem veure les platges de Varadero i els Cayos, és cosa nostra.
Publica un comentari a l'entrada