El riu que passa
quan ve no diu "bon dia"
ni s'acomiada.
La vida és com un riu que transcorre pel nostre voltant i ens arrossega, i en ell, hi ha fets, persones, circunstàncies...
No sabem quan comença ni quan s'acaba, podem ignorar tot el que ens envolta, deixar-ho passar, no fer cas de res ni de ningú, podem no prendre partit. Viure sense més. Però també podem fer alguna pausa, agafar alguna cosa d'aquest caudal on estem immersos, i podem endinsar-nos a les aigües del riu ja sigui deixar-nos portar o submergir-nos més o menys profund en ell. Això depen de cadascú.
2 comentaris:
La de la foto és la mare, oi?
I anant al riu...jo crec que hem d'agafar el que de bo ens porta el riu (vida passada)), interioritzar-ho i regalar-ho als que el riu trobi al llarg del seu curs( vida futura).
Una abraçada,
M. Roser
Si, es la meva mare, i el Riu és una vista de Burgos.
Publica un comentari a l'entrada