En esta choza vieja
donde no queda nada.
Estábamos en tiempos
en la misma almohada
hoy la he visto maltrecha,
medio destartalada,
me han venido recuerdos
de muy buena velada.
No por vieja la choza,
ni rota la almohada,
se han perdido los besos
de la vida pasada,
cada noche te abrazo
te amo cada jornada
igual que en la cabaña
por tu amor abrigada.
foto i poema meu.
3 comentaris:
Hola Imma, darrerament estàs molt nostàlgica i romàntica: la capsa de les cartes, ara la cabana...
Francament, és meravellós tenir bons records per poder-los tornar a reviure.
Una abraçada,
M. Roser
Passejant pel bosc, vaig veure aquesta cabanya i se'm va acudir la poesia.
Diuen que quan et fas gran, penses més en el passat jajajaja
Felicitats per la foto i pel poema.
Publica un comentari a l'entrada