L’ou com balla

Avui he tornat a passar per la plaça i he vist en el petit pati de la catedral, com cada any adornat amb flors el xorret d’aigua fa ballar l’ou.

Abans a sant Feliu el posaven a la carretera. (Al final hi ha una foto)

De petita m’intrigava aquest fet, com podia aguantar-se l’ou o la piloteta de ping-pong sobre aquell xorro d’aigua sense caure. I avui encara penso a qui se li hauria ocórrer aquesta cosa?

I per què precisament el dia de corpus?

He trobat aquestes explicacións:

fotos: Calaix de sastre, Joan Lorenzo

Sobre el origen y el significado de esta tradición (cuyo origen situamos en el siglo XVII seguramente traída por exiliados de la Guerra de Sucesión que habían permanecido en Austria)

En la Seo barcelonesa existe la tradición de "l'ou com balla" ("el huevo que baila"), similar a la que se da en otras latitudes  -países eslavos, por ejemplo- consistente en colocar un huevo (previamente vaciado) sobre un surtidor para que la presión del agua le impida caer. Se trata de una alusión al poder renovador del sol  -"el sol danza en los cielos"- que desde las alturas genera la frondosidad de la tierra. El huevo, situado en el Templete del claustro, baila sobre una fuente decorada con motivos vegetales entre los que destacan las cerezas. No es una tradición excesivamente antigua, apenas setecentista, y es probable que fuera traída a Barcelona por gentes que la habían visto en Austria (a donde fueron a parar muchos exiliados políticos de la Guerra de Sucesión

(c) Ernesto Milá - infokrisis - infokrisis@yahoo.es - http://infokrisis.blogia.com

.................

A la Viquipèdia s’explica així:

La interpretació més comuna és que l’ou representa l'hòstia consagrada i la forma de l'aigua el calze de la sang de Crist, en clara al·lusió a la festa catòlica del Corpus Christi. L'origen de la tradició sembla que fou la Catedral de Barcelona. Una de les teories més esteses de l'origen de la tradició el situa a Itàlia, on un frare dominic ho va veure en un petit poble, i quan es va traslladar a Barcelona proposà de fer-ho a la Catedral. Segons l'historiador barceloní Ramon Nonat, el ritual es va començar a celebrar el 1440. Es dedueix d'una anotació dels llibres de contes de l’obreria de la seu que indica que el claustre de la Catedral de Barcelona va rebre l’encàrrec d’arranjar la capella per la diada de Corpus i, a més, s'hi registra el cost d’una partida d’ous per al brollador. Hi ha constància que un segle després, al segle XVI ja es feia cada any a la font del claustre de la Catedral de Barcelona. Se n'encarregaven els escolans, que després d'una llarga processó de quatre o cinc hores es menjaven l'ou, les cireres i la fruita amb què s'havia decorat.

I el perquè pot aguantar-se l'ou sobre l'aigua:

Efecte Coanda

Article principal: Efecte Coandă

L'explicació de per què s'aguanta l'ou com balla, ens la dóna l'efecte Coandă, encara que hi ha el principi de Bernoulli subjacent, que és la base per a poder aclarir el primer.

Suposem una superfície corba, per exemple una esfera, que és el cas de l'ou com balla (tal com està en la il·lustració). Si sobre ell es llença alguna cosa sòlida (arròs, per exemple), ambdós rebotaran en sentits contraris. L'ou, pel principi d'acció-reacció, tendirà a anar en el sentit en què l'ha empès l'arròs, i aquest rebotarà. Això es pot veure a la primera part de la il·lustració.

Si repetim aquesta experiència amb un fluid aquest, per la seva viscositat, tendirà a "enganxar-se" a la superfície corba. Ni el fluid ni la pilota rebotaran en la direcció oposada, el fluid seguirà la seva trajectòria, adaptant-se suaument a la superfície corba, i l'ou tendirà a anar cap a l'aigua que l'empeny. En el cas de l'ou com balla, l'aigua l'estira en totes direccions, abans de caure per l'acció de la gravetat i així el manté en equilibri.
........

A Sant Feliu posaven aquest ou davant de Cal Bausili, a la carretera aquí una foto

L'ou com balla davant de cal Bausili el dia de la processó del Corpus. Es veu l'aparador de la botiga també coneguda com de cal Llauner.
Al centre de la fotografia el tercer d'esquerra a dreta és Àngel Bausili.1947

Fot: ACBL