La boira s’atansa, va cobrint les muntanyes fent-les desaparèixer i va avançant fins cobrir-ho tot. Estem dintre seu, perduts, sense poder fer-hi res, però que ens tapi el que tinguem al nostre voltant no vol dir que nosaltres oblidem el que ens volta i puguem recordar cadascun dels detalls del paisatge.
la boira no durarà per sempre i retornarà a la vista el que mai havia desaparegut en el nostre cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada