Vaig, avanço, camino

Jo vaig pel camí tortuós

d’aquest agresta paratge,

miro l’horitzó llunyà,

miro el cel ennegrit

miro els peus ensangonats…

Jo avanço amb fatiga

cap un destí desconegut,

miro sempre endavant

miro el parany passat

miro les timbes al costat…

Jo camino vers un final

que no sé on, ni quin serà,

miro de pensar

miro d’aprendre

miro de no defallir...

Jo vaig, avanço, camino...

jo sé que arribaré...

sense saber a on vaig

miro, miro i miro...

penso, penso, penso....

sobretot:  camino.

Imma Cauhé  (publicat a itineràncies poètiques octubre 2014)