Sóc a dins? Sóc a sota? Sobre mi la nuvolada, però el camì segueix recte i clar devant meu. El segueixo.
Núvol que pentines la muntanya; envoltant-la, cobrint-la, acaronat-la.
Deixa que el sol penetri, escalfi i il-lumini aquesta terra plena d'esperança.
Dins la boira estem perduts, cegats... i volem viure i veure l'horitzó clar.
2 comentaris:
Preciosos aquests paisatges...Que vingui un raig de sol a il·luminar-nos el camí, però la boira també té el seu encant misteriós...Per conduir, no, per això!
Petonets
No m'he posat massa a entendre el lio del calendari Maya, aqustes fotos ja són premonició del què avui està nevant. Allà a Terol també hi deu fer nevades.
Publica un comentari a l'entrada