Aquest es el meu segon poble i la seva gent. Un lloc tranquil amb gent amable i senzilla.
dimarts, 4 d’agost del 2015
divendres, 10 de juliol del 2015
Varietats de lliris
Aquestes són les varietats dels lliris del meu jardi, falta una que és el lliri tot groc sense el centre marronòs, però aquest any no m'ha florit.
diumenge, 5 de juliol del 2015
Griegos
Quin goig veure els camps plens de blat o civada groguejant, els colors van del vers al dorat i cada dia cambia.
El sol, la calor d'aquests dies fa que cada dia maduri i el paisatge vagi cambiant.
Griegos vist des del mirador "La Colocha" uns 200m. d'altura per sobre el poble. 1800 m. aquest migdia. La bruma fa que les muntanyes del fons es vegin despintades.
divendres, 26 de juny del 2015
Escultures viatgeres Bruno Castellano
He descobert aquest escultor gràcies a la imatge d’una de
les seves escultures que un company de relats en català Josep Vendrell Torres, va
posar en un dels seus escrits.
Bruno Catalano. Moltes de les seves escultures es basen en
personatges viatgers, pot ser que sigui per ser de Marsella ciutat viatgeres per
excel·lència, on el seu port és un dels més transitats del Mediterrani.
El que m’ha captivat és aquesta visió de la figura, on el
cos, el cor, els sentiments queden buits, sols deixa veure el rostre, amb el
semblant preocupat, la mirada a l’horitzó, les cames que són els mitjà i la
representació del caminar, del traslladar-se i la maleta, que és tot el que el
viatger porta amb ell.
Tot viatger, sobretot si és emigrant, queda trencat, no hi és tot, aquests buits queden representats amb les escultures.
Aquí teniu la seva web per si voleu entrar-hi, podreu trobar vídeos de les seves obres.
imatges Flickr: medicis.gallery's Photostream
dilluns, 22 de juny del 2015
flors del jardí
Segons he pogut veure és un Lilium 'Matrix' una clase de "azucenas", és reprodueix per bulbs i n'he regalat a tot el veïnat. Tinc grocs a més d'aquests i blancs, però encara no han florit.
Gènere format per més de 100 espècies repartides per tot el món. És una planta bulbosa amb llamatives flors en alguns casos oloroses. (aquestes no).
Els colors ,és frequents són blanc, rosats, taronges, grocs, de diferents tons.
Gènere format per més de 100 espècies repartides per tot el món. És una planta bulbosa amb llamatives flors en alguns casos oloroses. (aquestes no).
Els colors ,és frequents són blanc, rosats, taronges, grocs, de diferents tons.
informació: http://jardineriaenmacetas.blogspot.com.es/2011_06_01_archive.html
Memòria històrica.
Es parla molt de la memòria
històrica, però cada persona sols té memòria pel cantó que li interessa.
Avui m’he passejat per les restes de trinxeres que durant la guerra civil van fer servir un i altre bàndol. Per
defendre què? Per atacar què? Durant uns llargs mesos un poblet de no més de
300 habitants van haver d’aguantar l’atac i el contra atac de les tropes, la
entrada d’uns i fugida dels altres, això va passar varies vegades tres o quatre
cops, ara els nacionals, ara els republicans o rojos.
Des d’aquestes trinxeres el dia 4
d’agost de 1938 ,els rojos varen bombardejar al poble de Griegos, després de
tres dies de tirotejos, tota la gent va haver d’abandonar les seves cases que
cremaven a causa del bombardeig i fugir deixant tota la seva vida enrere,
alguns, 20 persones, van morir, varen quedar abandonats els cossos al costat de
la carretera fins que al cap de uns tres dies varen tornar alguns dels
habitants i soldats nacionals i varen poder enterrar aquells cossos o restes
d’ells. Altres amb més sort van poder escapar per entre camps i boscos i
arribar a pobles o ciutats on poder viure un temps.
En el poble hi havia persones amb
idees d’un i altre bàndol, però eren persones civils, he conegut uns cunyats
que varen lluitar a bàndols contraris, no crec ni que per idees, més bé pel
lloc que tocava en el moment de ser quintats o llistats per anar a fer la
guerra. Com tots els pobles de la serra els habitants sobretot homes joves
estaven per diverses ciutats de la península treballant de jornalers, i segons
es trobaven a l’esclatar la guerra allí van allistar-se.
Ara mirant enrere, ara que les
famílies del poble tornen a viure en cases refetes, ara que allò ja es veu
lluny, queda una pregunta a l’aire. Valia la pena?
Avui m’he imaginat aquells joves
allí dins la trinxera, que pensarien? Com viurien aquella situació? Alguns dels
que van disparar potser havien estat al poble dies abans parlant amb la gent,
compartint el menjar, l’aigua i sostre. Després encara se’n van fer amos i
exigien que els donessin els ous, la llet, els cabrits i els vegetals que
cultivaven per “la causa”. Quina causa? Em pregunto?
Tot el poble destrossat per les
bombes, i derruït, es va tenir que tornar a refer, quasi ningú tenia la casa
sencera, havien de guarir-se als pallers i corts, i poc a poc anar-se reunint
els membres de la família que havien quedat separats a la fugida i s’havien
anat a refugiar a diferents poblacions, alguns van trigar mesos o anys a
tornar.Les cases poc a poc van anar
tornant-se a construir, així com la vida dels seus habitants.
Avui és un poble tranquil, on
encara la natura està salvatge, on podem veure conills, llebres, esquirols, cérvols,
porcs senglars i altres animals, on existeixen fonts naturals i vegetació autòctona,
on l’aire encara és pur i el cel estrellat és una visió espectacular.
El poble es veu al fons a l'esquerra de la foto.
fotos: Imma Cauhé
Es pot observar la vista que des de les trinxeres tenien sobre la carretera i el pla. Les trinxeres estan a uns 200 m per sobre el poble i els camins.
Actualment encara es pot distingir bé les parets de pedra de les trinxeres, encara que la fondaria ha estat tapada pel pas del temps, tenint en compte les neus i pluges que en aquest indret cauen al hivern i les geleres que es formen.
dimecres, 17 de juny del 2015
Gènere- sexe
Hi ha qui encara confon gènere amb sexe. Les persones i els
animals tenen sexe, però les paraules tenen gènere. Sembla el mateix però no ho
és, i això encara costa que fins persones amb estudis ho entenguin, i a vegades
es cau en ridícul volen anar anomenant tots els noms i adjectius repetidament
en els dos gèneres.
Avui (17-06-2015) a la radio en un programa de la ser,
parlant de violència de sexe i masclisme, una professora que es veu és entesa i
lluita pel no masclisme al seu institut, ha deixat caure: “Los adolescentes y
adolescentas”. Per favor! M’ha recordat aquella ministra que deia “los jovenes
y jovenas”.
Per què volem canviar el gènere de les paraules si aquestes
parlen d’un sexe o de l’altre? Per l’us s’ha pactat que unes paraules o el seu
plural sigui masculí o femení, per què ara donar-li voltes? Com diu per enriure-se’n
un home professor de llengua que jo conec: “Que nadie me llame giripollas, yo exijo
que me llamen giripollos”.
Crec que s’ha fet un gra massa de voler que tothom anomeni
en masculí i seguit del femení una paraula que tota la vida dient-la sols amb
masculí es sobreentén que inclou els dos sexes, o en algun cas com “giripollas”
en femení.
El sexisme contra les dones no s’acabarà per que unes paraules
en gènere masculí que inclouen els dos sexes les dissociem i tinguem que
anomenar-les dos cops per remarcar el que ja està implícit, “que parlem dels
dos sexes”.
dissabte, 6 de juny del 2015
L’ou com balla
Avui he tornat a passar per la plaça i he vist en el petit pati de la catedral, com cada any adornat amb flors el xorret d’aigua fa ballar l’ou.
fotos: Calaix de sastre, Joan Lorenzo
Sobre el origen y el
significado de esta tradición (cuyo origen situamos en el siglo XVII
seguramente traída por exiliados de la Guerra de Sucesión que habían
permanecido en Austria)
(c) Ernesto Milá -
infokrisis - infokrisis@yahoo.es - http://infokrisis.blogia.com
A la Viquipèdia s’explica
així:
La interpretació més comuna
és que l’ou representa l'hòstia consagrada i la forma de l'aigua el
calze de la sang de Crist, en clara al·lusió a la festa catòlica del Corpus Christi.
L'origen de la tradició sembla que fou la Catedral
de Barcelona. Una de les teories més esteses de l'origen de la
tradició el situa a Itàlia, on un frare dominic ho va veure en un petit poble,
i quan es va traslladar a Barcelona proposà de fer-ho a la Catedral. Segons
l'historiador barceloní Ramon Nonat, el ritual es va començar a celebrar el
1440. Es dedueix d'una
anotació dels llibres de contes de l’obreria de la seu que indica que el
claustre de la Catedral de Barcelona va rebre l’encàrrec d’arranjar la capella
per la diada de Corpus i, a més, s'hi registra el cost d’una partida d’ous per
al brollador. Hi ha
constància que un segle després, al segle XVI ja
es feia cada any a la font del claustre de la Catedral de Barcelona. Se
n'encarregaven els escolans, que després d'una llarga processó de quatre o cinc
hores es menjaven l'ou, les cireres i la fruita amb què s'havia decorat.
I el perquè pot aguantar-se l'ou sobre l'aigua:
L'explicació de per què s'aguanta l'ou com balla, ens la dóna l'efecte Coandă, encara que hi ha el principi de Bernoulli subjacent, que és la base per a poder aclarir el primer.
Suposem una superfície corba, per exemple una esfera, que és el cas de l'ou com balla (tal com està en la il·lustració). Si sobre ell es llença alguna cosa sòlida (arròs, per exemple), ambdós rebotaran en sentits contraris. L'ou, pel principi d'acció-reacció, tendirà a anar en el sentit en què l'ha empès l'arròs, i aquest rebotarà. Això es pot veure a la primera part de la il·lustració.
Si repetim aquesta experiència amb un fluid aquest, per la seva viscositat, tendirà a "enganxar-se" a la superfície corba. Ni el fluid ni la pilota rebotaran en la direcció oposada, el fluid seguirà la seva trajectòria, adaptant-se suaument a la superfície corba, i l'ou tendirà a anar cap a l'aigua que l'empeny. En el cas de l'ou com balla, l'aigua l'estira en totes direccions, abans de caure per l'acció de la gravetat i així el manté en equilibri.
........
A Sant Feliu posaven aquest ou davant de Cal Bausili, a la carretera aquí una foto
L'ou com balla davant de cal Bausili el dia de la processó del Corpus. Es veu l'aparador de la botiga també coneguda com de cal Llauner.
Al centre de la fotografia el tercer d'esquerra a dreta és Àngel Bausili.1947
Fot: ACBL
........
A Sant Feliu posaven aquest ou davant de Cal Bausili, a la carretera aquí una foto
L'ou com balla davant de cal Bausili el dia de la processó del Corpus. Es veu l'aparador de la botiga també coneguda com de cal Llauner.
Al centre de la fotografia el tercer d'esquerra a dreta és Àngel Bausili.1947
Fot: ACBL
dimecres, 25 de març del 2015
La boira
La boira s’atansa, va cobrint les muntanyes fent-les desaparèixer i va avançant fins cobrir-ho tot. Estem dintre seu, perduts, sense poder fer-hi res, però que ens tapi el que tinguem al nostre voltant no vol dir que nosaltres oblidem el que ens volta i puguem recordar cadascun dels detalls del paisatge.
la boira no durarà per sempre i retornarà a la vista el que mai havia desaparegut en el nostre cor.
diumenge, 1 de febrer del 2015
Història de Sant Feliu de Llobregat
Avui he trobat aquesta pàgina que crec interesant per el video i el que s'explica.
http://galadesa.com/gloc/es/histories-dels-barris-st-feliu-de-llobregat/
Glòria Aladesa •
http://galadesa.com/gloc/es/histories-dels-barris-st-feliu-de-llobregat/
El documental repasa la evolución social de los barrios de Can Calders y La Salut desde los años 40 y hasta la década de los 80, época en que pasan de ser unos terrenos rurales en la periferia del núcleo urbano para convertirse en los barrios actuales . La creación de este vídeo de forma conjunta con la ciudadanía es una iniciativa pionera en Sant Feliu que se enmarca dentro del proyecto de Intervención Integral de Can Calders y La Salut iniciado en 2007 y subvencionado por la Ley de Barrios de la Generalidad de Cataluña.
El documental recoge durante 25 minutos el testimonio de una docena de vecinos y vecinas que hablan de la transformación de los barrios, la cual se puede ver gracias a las muchas fotografías particulares aportadas por los ciudadanos, así como a través de las imágenes y material audiovisual facilidad por el archivo comarcal.
El vídeo muestra también otros documentos como recortes de publicaciones o carteles elaborados por las asociaciones de vecinos durante la época. Algunos de los episodios de la historia que se pueden ver en el documental son la transformación de La Viña del Puntaire en el barrio de La Salut, las fuertes reivindicaciones populares por la falta de equipamientos y espacios públicos, las experiencias laborales en la fábrica textil de Can Güell, el feroz crecimiento urbanístico, la llegada de los primeros inmigrantes en los años 40 y 50, así como la corriente migratoria masivo proveniente del resto del Estado español en las décadas de los 60 y 70 en Sant Feliu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)