diumenge, 16 de juny del 2013

10 anys de Tertúlies d'Art.

En Manel Plana va fer algunes aquarel·les instantànies.
Ens varen fer un resum força atractiu. 


La Biblioteca Montserrat Roig celebra els deu anys de Tertúlies d'Art. Durant aquest temps les trobades han tractat sobre diferents estils, tècniques i autors d'una manera rigurosa didàctica i amena. El conjunt de les aportacions han fet més ric el coneixement sobre cada tema i les seves conductores, Anabel López i Margarita Pedrol, han aconseguit fer de les tertúlies un fòrum obert, motivador i integrador.

Dimarts 11 de juny de 2013, a les 19h. a la sala d'actes de la Torre del Roser (al costat de la Biblioteca). Programa:

  • 19:00 Presentació (Margarita Pedrol)
  • 19:10 Peça musical
  • 19:15 Recital poètic
  • 19:30 Balanç 10 anys (Anabel López)
  • 20:00 Peça musical
  • 20:10 Creació d'una obra d'art en directe. Manel Plana.
  • 20:30 Pica-pica

diumenge, 21 d’abril del 2013

La glicina






Penja la glicina, amb botims gegants
olorosa i fragant anuncia primavera,
aviat les teves flors exuberants, cauran,
deixant la catifa d’un lila descolorit
amb uns pètals tristos i molt secs i envellits.
Després ens cobrirà, la verdor de les fulles
mitigant la calor del sol de la canícula,
però comprensiva, arribant la tardor,
pelarà les branques i totes despullades
deixaran  que passin els sinuosos rajos
dèbils, d’aquest sol mandrós i tènue
i en dies d’hivern el sol penetrarà.
Que bé que ens cuides! Què llesta ets glicina! 


Imma







dilluns, 15 d’abril del 2013

Cornamenta dels cèrvids

Els cèrvids perden les seves cornamentes cada any, cosa que molta gen no sap, avui he anat al zoo i he tingut ocasió de fotografia a primer pla les marques deixades per la cornamenta desapareguda que ben aviat tornarà a créixer més exuberant que l'any passat.







diumenge, 24 de març del 2013

Alumnes de primària llancen un vídeo satíric contra el decret Wert de substitucions

Alumnes de primària llancen un vídeo satíric contra el decret Wert de substitucions

L'Ampa de l'escola Fort Pienc protesta per la imposició de deu dies lectius de marge abans no es cobreix la baixa d'un mestre. Oriol Broggi, Pep Planas i Mercè Pons col·laboren en l'enregistrament

diumenge, 17 de març del 2013

17 de març: Dia de la poesia catalana a internet





Els núvols negres


prop la tempestat porten,


pactant tristeses.

Rera el sol ilummina

clarajant l’esperança.


Imma Cauhé

diumenge, 3 de març del 2013

Ruta Modernista a Sant Feliu


dimarts, 26 de febrer del 2013

Griegos 25 febrer 2013

Sobre el minut 3 un bell paisatge de Los Montes Universales tant estimats per mi.
Així amb aquest punt de pols nevat sobre els pins està preciós i aquesta neu ajudarà que a la primavera estigui magnífic.

diumenge, 10 de febrer del 2013

Itinerancies poètiques, del novembre 2012




Tot el que comença acaba,
el que neix ha de morir.
La poncella dolça i feble
morirà pètals oberts.
La nena innocent i tendre
serà gran, amant i esposa.
Eixerit el nen petit
serà un avi bondadós.
El dia, que obre l’albada,
amb l’ocàs acabarà.
Però aquest amor que et processo
de segur no morirà.
--------------------------------

Seguirem...


Si rodes i rodes
tornes al lloc,
les mans agafades,
ferms els cors.
Caminem somniant
que el món és bo
cerquem l’esperança
que serà millor.
Tu i jo i vosaltres
hem de fer-ho junts
recollir-ne les brases
i obrir-nos els ulls.
Separar els núvols
que ens mostrin el cel,
cuidar de la terra
que tant estimem.
Oblidar rancúnies
que no fan cap bé
avançar cada dia
és el que podem fer.

-------------------------------


El teu amor ja descansa
els teus dits ja no toquen la melodia,
so i cant units a la distància.
Com quan érem joves,
com quan ens estimàvem.
Ara resta mut el violí
les flors s’han assecat,
el goig i l’alegria
d’una,  s’han apagat.
La música que tu posaves
a les belles paraules d’amor
resta  oblidada.
Han passat els dies,
els mesos i els anys…
ni tu ets el que eres
ni jo la d’abans.
En el racó de l’armari
queda el violí vell
sol i abandonat,
provant la certesa
de la  nostra realitat.
--------------------------------

Els nuvols

Fosos en un bes
sense rés percebe,
no hi ha passat ni futur,
el món comença,
el món acaba, en ells dos.
 Amorós moment,
sentiment profund
que tot fa desaparèixer.

Ell i ella que fan un.
ni platja, ni mar,
ni muntanya, ni plana.
Sol existeix aquell núvol suau
que envolta els seus cossos
i els fa volar en ales d’amor.

dissabte, 26 de gener del 2013

Escrit de la red

He trobat per Facebook aquest escrit, i em sembla molt bo. Tant que pensem en què hi haurà després d'aquesta vida i ja venim d'una altre on es podien fer les mateixes preguntes.
Serà un etern passar d'una vida a l'altre? 


Un escrito que hace reflexionar...:

En el vientre de una mujer embarazada se encontraban dos bebés. Uno pregunta al otro:
- ¿Tú crees en la vida después del parto?
- Claro que sí. Algo debe existir después del parto. Tal vez estemos aquí porque necesitamos prepararnos para lo que seremos más tarde.
- ¡Tonterías! No hay vida después del parto. ¿Cómo sería esa vida?
- No lo sé pero seguramente... habrá más luz que aquí. Tal vez caminemos con nuestros propios pies y nos alimentemos por la boca.
- ¡Eso es absurdo! Caminar es imposible. ¿Y comer por la boca? ¡Eso es ridículo! El cordón umbilical es por donde nos alimentamos. Yo te digo una cosa: la vida después del parto está excluida. El cordón umbilical es demasiado corto.
- Pues yo creo que debe haber algo. Y tal vez sea distinto a lo que estamos acostumbrados a tener aquí.
- Pero nadie ha vuelto nunca del más allá, después del parto. El parto es el final de la vida. Y a fin de cuentas, la vida no es más que una angustiosa existencia en la oscuridad que no lleva a nada.
- Bueno, yo no sé exactamente cómo será después del parto, pero seguro que veremos a mamá y ella nos cuidará.
- ¿Mamá? ¿Tú crees en mamá? ¿Y dónde crees tú que está ella ahora?
- ¿Dónde? ¡En todo nuestro alrededor! En ella y a través de ella es como vivimos. Sin ella todo este mundo no existiría.
- ¡Pues yo no me lo creo! Nunca he visto a mamá, por lo tanto, es lógico que no exista.
- Bueno, pero a veces, cuando estamos en silencio, tú puedes oírla cantando o sentir cómo acaricia nuestro mundo. ¿Sabes?... Yo pienso que hay una vida real que nos espera y que ahora solamente estamos preparándonos para ella...'
 




No sé qui ho ha escrit però m'agradaria saber-ho.

dimarts, 22 de gener del 2013

Lincoln


Ficha de Lincoln

Genero:
Duración:
150 minutos

Direcció: Steven Spielberg País: EUA Any: 2012 Gènere: Biopic, dramaIntèrprets: Daniel Day-Lewis (Abraham Lincoln), Tommy Lee Jones (Thaddeus Stevens), Sally Field (Mary Todd Lincoln), Joseph Gordon-Levitt (Robert Lincoln), David Strathairn (William H. Seward), Tim Blake Nelson (Richard Schell), James Spader, Lee Pace, Jackie Earle Haley, David Oyelowo, Jared Harris (general Ulysses Grant) Guió: Tony Kushner, John Logan i Paul Webb; inspirat en el llibreTeam of rivals: The political genius of Abraham Lincoln, de Doris Kearns Goodwin Producció: Kathleen Kennedy i Steven Spielberg Música: John WilliamsFotografia: Janusz Kaminski Muntatge: Michael Kahn Disseny de producció:Rick Carter Vestuari: Joanna Johnston Distribuïdora: Hispano Foxfilm Estrena a Espanya: 18/1/2013 

SINOPSI

Lincoln es centra en els tumultuosos últims mesos en exercici del setzè president dels Estats Units. En una nació dividida per la guerra i en la qual bufen forts vents de canvi, Abraham Lincoln emprèn un conjunt d’accions amb l’objectiu de posar fi a la guerra, unir el país i abolir l’esclavitud. Amb la talla moral i la forta determinació per aconseguir tot això, les decisions adoptades per Lincoln en un moment tan crític canviaran el destí de les generacions futures.


------------------

La meva opinió:


He anat a veure la pel·lícula, no coneixia gaire la Biografia del President i he pogut saber com era i actuava aquest home i els que el voltaven.

La política d’aquell temps, no ha canviat gaire amb la actual, els polítics estan en un tira i arronsa de conviccions, actuacions i diàlegs que van canviant o més aviat es van adequant al que en cada moment els interessa.
En la pel·lícula hi ha molt diàleg “polític” que a vegades no saps del cert si volen dir que sí, o que no estan d’acord en votar afirmativament. També es veu com hi ha polítics que es deixen convèncer per sota mà alguns amb paraules, altres acceptant a canvi algunes prebendes i com uns viuen en contra de com actuen o voten.

Pel trama del film, hi ha moltes escenes rodades al interior, i com passa a moltes pel·lícules els interiors sempre fan enfosquir l’ imatge, pel meu gust podien fer més lluminoses les estàncies sense que això tragués intimitat ni perjudiques al contrari l’espectador és trobaria més còmode.

La majoria de plans són mig plans i primers plans, els actors treballen molt bé i les expressions són molt bones, però pel meu gust la moda de tallar els caps per la part superior no beneficia la pel·lícula. Jo em trobo millor en un primer pla que veus tota la imatge de la persona, sembla que verdaderament jo estigui dialogant amb ella, però quant aquest primer pla o pla mig fa que li quedi el cap tallat per dalt per una línea horitzontal, em fa fins i tot despistar-me del diàleg.  Fins i tot en un pla general durant les votacions al parlament, quant s’aixequen a emetre el vot els hi queda el cap tallat en alguna ocasió.

                                        Imma