Vida real, què és el que realment importa

Un amic ha introduït aquest video a la red. Realment fa pensar i veure la vida amb uns altres ulls.
Si es mira fins el final es veu la importància de reals de les coses.

Casting del concurso Factor X.

Pluja

Pluja serena que cau

dia i nit,

escoltant el teu bell cant

sobre mi

omples el meu esperit,

ets el vi,

ets el manà d’aquest bosc,

ets la vida

si la teva humil presència

ja no hi fos,

la mor ens voltaria

fi de tot.

Núvol blanc en el cel blau

tapa el sol.

Imma Cauhé

Esquivant la calor

Passejar sota els pins i si de tant en tant trobes una font on refrescar-te, és la manera més tranquil·la de passar l'estiu.

Platges de Cuba

Seguint amb les coses positives de Cuba, estan les seves platges, unes quantes fotos per poder gaudir d’alguns pessics que n'he captat.

Vista des del Castell de Santiago de Cuba

Platja de Punta Ancon

Vista anant a Cayo Coco

Paisatges Cayo Coco

Varadero

Nit de Sant Joan

La nit màgica

la de Sant Joan.

Les fogueres

van purificant,

i tot el que és dolent

diuen que va cremant,

espurnes que brollen

i brases saltant.

Els joves promesos

ben junts estant.

La nit més curta

de tot l’any,

petards sento

al cel petant,

i altres gaudeixo

de llums brillant

i la música de fons

aquella que estan ballant.

Imma Cauhé

Més transports de Cuba

Els altres transports que pots trobar a Cuba són, bicicletes portades de la China, cotxes i camions vells portats de Rússia, motos algunes amb sidecar, cotxes de cavalls, taxis tricicles bicis o motocicles “cocotaxis”.

Es curiós que als cotxes li diuen carros, i als carros de cavalls li diuen cotxes.

Cuba té coses boniques

Cuba té coses boniques. Té una vegetació exuberant i variada, a tot arreu que passis i miris descobreixes noves plantes i noves flors.

Unes quantes de model: (com sempre si cliqueu les fotos podreu veure-les més grans)

Recentment he passat per la España Republicana. Aquí us poso unes fotos, no us recomano que hi aneu a viure, si algun cop l’ España europea torna a ser republicana que de cap manera sigui com aquesta España Republicana del Carib.

Detall dels cartells de les fotos:

Escoles de Cuba

Del que més presumeixen els cubans és de l’educació i la sanitat.

La sanitat, no l’he retratat i gràcies que no la he hagut d’utilitzar, ja que per fora els edificis no semblaven precisament  estar equipats amb les més noves tecnologies.

L’ensenyament, sols l’he vist per fora. Tots els alumnes ben uniformats, els de primària brusa o camisa blanca i faldilla o pantalons  vermells. Els de secundària, brusa o camisa blanca i faldilla o pantalons de color ocre. Les edificacions, segons el que he pogut observar, millors les dels poblets o grups comunitaris, les de les ciutats estaven a punt de ser una ruïna. Les d’estudis tècnics, ontologia i semblants, no diferien de les que he descrit anteriorment.

Escola primaria a l'Havana, detall de la porta.

Escola primària a l'Havana, aquesta semblava nova fins hi tot té bandera.

Nens sortin d'escola a Ciego de Avila

Escola en un grup comunitari

Els alumnes disciplinats. Es cert que la gent es educada en la seva parla, no se senten males paraules, insults o grolleries. Són persones amables i delicats en el tracte. Això si, quant en grup estant parlant entre ells  ho fan ràpid i cridant que podries creure que discuteixen.

Imatge de l’Illa

Illa plena d’encant que s’ha fet ruïna, on estant aquells cants? les danses, els colors, la vida…?

Aquelles belles persones que alegres anaven per la vida?

S’ha quedat una illa trista, morta, amb misèria, grisa...

Els seus habitants esperançats creuen que podran tornar a riure.

No es vol el capitalisme... i tota l’illa viu dels capitalistes que deixen els seus diners allà.

Es pregona la revolució... i tothom es conformista per por a les represàlies.

El poble vol obrir els ulls però no els deixen mirar en fora, estan cercats, tancats, adoctrinats... lluitant per la llibertat..., diuen.

Home portant dos iuques i dos ous pels carrers de Santiago.

Lliures de què? De menjar arròs o iuca, de triar entre cuixa i contra cuixa, entre plàtan fregit o bullit...

Sense poder travessar el mar que els separa del món, estan allí, esperant, aguantant, mirant i desitjant poder saber en primera persona com es viu fora de la seva gàbia que fa temps creien daurada i després de  cinquanta-quatre anys s’ha destenyit i ha sortit el sutge que tenia en l’interior.

Són transportats amb uns vehicles que ni els animals s’ho mereixen, camions incomodíssims o uns busos que fan pena, per fer quilòmetres i quilòmetres cada dia per anar al treball, per unes carreteres que tenen uns forats que semblen pous. 

Bona gent que sobreviu el seu calvari en un present angoixós i un futur més que incert.