Se’m va ocórrer fer un poema per posar les fotografies d’una estada a Sevilla, és un poema humorístic que ha servit per fer el muntatge, no sabia si fer un power point o fer-ho en forma de pel•lícula, i per fi vaig optar per aquesta última opció.
espero que agradi.
Andando por Sevilla
recorrí todo el parque
de María Luisa,
allí fui a encontrarte.
Yo busqué y miré
pero no te veía,
paseando te esperé
pero tu no venías.
Me fui a la Torre del oro
siguiendo el Guadalquivir
te buscaba por todo
sin ti no se vivir.
Miré en la Maestranza
y a la Catedral fui,
anduve por la plaza
y contigo no dí.
Subí en una calesa,
las calles pateé.
todas las callejuelas
de Santa Cruz pasé.
A la Giralda subí
para ver tu escondite
y desde allí te vi
y fue cuando grité:
- ¿Dónde estas amor mío?
que en Sevilla te perdí.
- Comiendo “pescaito”
en Triana me escondí.
4 comentaris:
Vaja, vaja que pillìn...Ho sigui que vas a Sevilla i perds de vista al teu amor, deuria badar mirant alguna sevillana i es va despistar. Això del "pescaito", una excusa...
No et coneixia la vena humorística i m'ha fet gràcia. Molt guai el vídeo amb les fotos, jo ara fa temps que no n´he fet cap...
Bona nit Imma.
M. Roser
Gràcies, fa temps tenia les fotos i per posar-les soles em semblava pobre, el meu marit s'ha fet un tip de riure quan l'ha llegit.
AMB AQUESTS VERSOS CURTS SEMBLA QUE CORRIS AMB LA CALESA I PUJANT LES ESCALES... MOLT ACONSEGUIT
Gràcies, ha estat per fer alguna cosa diferent.
Publica un comentari a l'entrada