Allà
esperant l’escalfor
d’aquell vell
escalfapanxes
recordant les
nits alegres
que vivíem amb
els pares,
cremant vells
ceps de la vinya
i a les brases
fent torrades,
botifarra i
cansalada.
Els germans allà
jugàvem:
penyores i jocs
de taula,
en el foc que
il·luminava
i miràvem
flamarades.
No toquis els
troncs encesos
i ves en compte
amb les brases,
pensa que surten
guspires
i et poden saltar
a la cara!
Per distreure la
mainada,
eren contes i
joguines
i cançons
desafinades.
Les flames de les
espelmes
movent-se
desesperades
en un moviment de
va i ve
seguint la música
ballen.
Arriba la negre
nit,
tots cansats per la
vetllada,
sense ni tele ni
radio
ja s’ha adormit
la canalla.
Imma Cauhé
foto masia de Can Torres, Gelida, casa familiar
Imma Cauhé
foto masia de Can Torres, Gelida, casa familiar
3 comentaris:
Una nit d'hivern d'aquelles que enyorem d'abans...
Mira, jo col·laboro mensualment en una revista digital i avui he d'enviar- hi l'escrit del més...
m'ha agradat tant aquest poema que amb el teu permís l'enviaré, fent constar que n'ets l'autora, és clar...
Aquesta masia s'assembla molt a una de Taradell (Osona).
Petons Imma,
M. Roser
Aquesta masia era la nostra, ara ja esta destruïda. estava al terme de Gelida. Era can Torres.
Em farà il·lusió que posis el meu poema a la revista digital, suposo que és Canthic?.
Si Imma , és Lo Canthic.
Quant surt ja t'ho diré...
Petons.
Publica un comentari a l'entrada