Actuació mentre pot prendre tapes i beure alguna cosa... Restaurant 08980

Nota a Fetasantfeliu

El cantautor australià resident a Barcelona presentarà les cançons del seu sisè disc

CULTURA  DIMARTS, 14.10.2014. 14:30 H

Peter Loveday en una actuació a Barcelona

---

 concerts, Peter Loveday

Peter Loveday és la proposta del restaurant 08980 per aquest dijous al vespre. El cantautor australià compta amb tres dècades de carrera musical al darrere i es mou en el pop alternatiu i el new age. Loveday va compartir gira amb The Go-Betweens i té sis àlbums en solitari.

---

El cantautor australià Peter Loveday actuarà aquest dijous a les 8 del vespre al restaurant 08980.

Loveday fa 20 anys que viu a Barcelona i té una carrera musical que s'inicia als anys 80 amb The Supports. La banda es va separar després d'una gira en un autobús de dos pisos amb The Go-Betweens. Llavors va formar Birds of Tin, que va telonejar The Birthday Party (Nick Cave) i The Laughing Clowns (Ed Kuepper).

Ha publicat 6 discs en solitari. Aquest dijous presentarà a Sant Feliu el seu últim treball, és 'Roadside Ballads'. El restaurant 08980 programa concerts i actuacions cada dijous.

Vaig, avanço, camino

Jo vaig pel camí tortuós

d’aquest agresta paratge,

miro l’horitzó llunyà,

miro el cel ennegrit

miro els peus ensangonats…

Jo avanço amb fatiga

cap un destí desconegut,

miro sempre endavant

miro el parany passat

miro les timbes al costat…

Jo camino vers un final

que no sé on, ni quin serà,

miro de pensar

miro d’aprendre

miro de no defallir...

Jo vaig, avanço, camino...

jo sé que arribaré...

sense saber a on vaig

miro, miro i miro...

penso, penso, penso....

sobretot:  camino.

Imma Cauhé  (publicat a itineràncies poètiques octubre 2014)

A itinerancies poètiques mes d'octubre 2014

Una branca trencada

cau del tronc del seu arbre.

Una arrel esqueixada

fora de la gran planta.

Sorgeix brot nou,
esperança,

tija nova…

planta a la tardor reseca

desperta a la primavera

donarà flor, 
nou aroma, 
nou color...

  Imma Cauhé

Una bona causa poètica

a fetasantfeliu

El cicle Contrapunt poètic trenca el silenci de l'autisme

L'última sessió d'aquest cicle va servir per presentar un projecte solidari dedicat a aquest trastorn

CULTURA  DIMARTS, 13.5.2014. 14:35 H

Foto: Marta Pérez

---

 contrapunt poèticcontrapunt poètic, poesia

L'Aula de Música i Teatre de Sant Feliu va ser l'escenari de la presentació del Projecte Àgatha, dijous passat, en un acte que va comptar amb els impulsors del projecte, joves músics, poetes i l'artista plàstic Lluís Rueda. La propera sessió del cicle serà el 5 de juny, i estarà dedicada a la poesia en llenguatge oral i en llenguatge de signes.

---

El cicle Contrapunt poètic es va dedicar dijous passat a fer una aproximació a l'autisme a través de la poesia. D'aquesta manera, es va presentar "Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia", un llibre que recull la mirada poètica de l'autisme de 150 poetes i la interpretació plàstica dels il·lustradors Miguel Gallardo, Dani Violi i Pere Cabaret. Es tracta del Projecte Àgatha, una iniciativa que vol conscienciar sobre l'autisme.

Trencar els silencis de l'autisme

El projecte vol servir per apropar‐se a les persones que pateixen aquest trastorn i sensbilitar a tothom a partir de la poesia. Per això han demanat a 150 poetes que trenquin el silenci de la poesia a través del llenguatge poètic. El resultat és un poemari ben divers, que compta amb autors de prestigi i persones relacionades amb l'autisme.

L'acte es va fer dijous passat a l'Aula de Música i Teatre i va comptar amb joves músics, els impulsors del projecte, Gabriel M. Pérez, Víctor Panicello, Eduard Miró i Marta Pérez, que també van recitar poemes, Imma Cauhé, que va llegir una narració testimonial que va obrir pas al recital d'altres poetes, com Montse G. Juárez, Antoni Casals, Roser Fernández Zuñiga, Ricard García i Antonio García Lorente. A més, l'artista plàstic Lluís Rueda va regalar al Projecte Àgata una pintura seva.

Proper Contrapunt poètic: en llengua de signes

El cicle Contrapunt poètic es va posar en marxa al febrer a l'Aula de Música i Teatre Musical de Sant Feliu amb la voluntat de ser un punt de trobada creatiu on la poesia, la música, la dansa i la pintura conflueixen un mateix espai. De moment, s'han fet quatre sessions i n'hi ha programada una cada mes fins a finals d'any.

La propera serà el dijous 5 de juny, a les 7 del vespre, i l'eix central serà la poesia recitada en llenguatge oral i en llenguatge de signes LSC. Es llegiran poemes de Lola Casas, Rosa Ma. Arrazola i Pilar Valero.

Restaurant 08980

Un gran dia per aquests nois que han posat tots els seus esforços i il·lusió en aquest negoci.
Productes de qualitat, i cuinats amb destresa i amor.

Endavant!


Carretera Laureà Miró, 226, 08980 San Feliú de Llobregat

  655 12 51 67

Els escriptors ho tenen molt magre, la seva obra no és reconeguda i tothom es creu amb el dret de piratejar-la. Per això a nascut el grup d'autors en estat d'extinció, per reivindicar el dret a sobreviure i cobrar per la seva feina. De cada llibre venut l'autor cobra de 0,50 a 0,90 céntims d'euro.

8 días a la semana

Un llibre que explica els costums del poble GRIEGOS i de la serra d'Albarracin.

Poema escrit a Itineràncies poétiques

Feina de nen

Obro els ulls i veig la mare,

avui hi ha escola,

els deures a mig fer,

el bocata a la cartera.

Quan seré gran!

Estic al pati, ningú juga amb mi,

no sóc hàbil pel futbol,

no tinc amics,

sóc un quatre ulls.

Quan seré gran!

Nen, calla! nen no toquis res!

Quan jo sigui pare…

Quan ningú es posi contra mi…

Quan tingui la meva casa…

Quan deixi de ser nen.

Imma Cauhé

Fent l'ullet a Joan Vinyoli emulant el poema:

FEINA DE VELL

En fer-se fosc, foraviler, passejo,

cercant allò que mai no trobaré.

Travo paraules amb dolor i records

de goigs viscuts. Famèlics gats acuden

a devorar-me. Somnis, heu fugit.

Palpo la roca i l'arbre i m'hi recolzo.

És hora ja de tornar a casa. Vell,

duc a la mà la pedra del poema.

CASA BONAVENTURA RASPALL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

He trobat en un blog de relats en català, la descripció de la meva casa, la copio tal i com està:


Bonaventura Raspall – en sabeu el cognom matern ?, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’emai coneixercatalunya@gmail.com - , era un dels principals importadors i exportadors de fruites de Sant Feliu, especialitzat en bananes. L’empresa ja des de 1886 es dedicava a l’exportació, fet que li va permetre participar i obtenir una reconeixença en certàmens, tant de Barcelona com internacionals. Quan l’any 1915 encarregà la construcció de la seva casa a Gabriel Borrell Cardona (Sabadell 1862 - Barcelona 1944), ‘ el sabadellenc treballador ‘ , aquest tan sols dibuixà la volumetria de la casa, composta de planta baixa, planta pis i terrat a la catalana, amb les respectives obertures en les que hi domina la verticalitat.

La descripció tècnica ens dius : Casa cantonera de tres façanes, de grans dimensions, volumetria cúbica i amb terrat a la catalana. S'estructura en alçada en planta baixa i pis. La planta baixa presenta portes i finestres rectangulars coronades per rajoles de ceràmica vidriada de tonalitats blaves i ocres i motius geomètrics, a to amb la sanefa del mateix material i motius que horitzontalment recorre aquest cos de l'edifici a mitja alçada i que només es veu interrompuda al seu pas per portes i finestres. Aquests elements, que doten de color l'edifici des d'una estètica clarament modernista, van ser produïts a la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat i dissenyats per l'arquitecte modernista Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona 1861 – 1903).

A la façana principal s'ubiquen dues portes, una és l'accés principal a l'edifici i l'altra donava accés al magatzem. Destaca la presència d'un sòcol recobert de lloses de pedra de formes irregulars. 

Al pis superior de la façana del Passeig Nadal s'ubiquen, sense eix de simetria, dos balcons de diferents dimensions. Són de plataforma rectangular amb el frontal decorat amb ceràmica vidriada. Es tanquen amb barana de ferro forjat molt lleugera i estan suportats sobre mènsules esglaonades col•locades asimètricament per adaptar-se a la posició de les obertures del pis inferior. Aquests balcons acullen una i dues portes respectivament, totes elles culminades amb idèntica decoració a les de la planta baixa. El cos de la paret corresponent al segon pis llueix grans i abundants motius esgrafiats de caràcter neoclàssic que fan referència als premis i reconeixements que va rebre l'antic establiment dedicat al comerç d'importació i exportació de fruita i verdura. 

A destacar els plafons esgrafiats que a manera de grans medallons figuren entre les obertures de la primera planta de l’edifici. En la façana del carrer Vidal i Ribas podem trobar la que es refereix a la data d’acabament de l’edifici: “Año”, “1916”. La tipografia mostra una gran llibertat compositiva pròpia del moment del Modernisme. També hi trobem un altre plafó circular en el que hi ha inscrit el següent: “Exposición Internacional. Reino de España Ciudad de Barcelona” amb l’escut de la ciutat de Barcelona inscrit en el centre. Potser, aquest, s’acompanyava d’un altre plafó que complementava la informació sobre el certàmen o el guardó que havia obtingut la Casa Raspall, però, en l’actualitat, només hi resta la forma circular al malmetres aquest. 

Pel que fa a la façana principal, la que dóna al Passeig Nadal, la distribució dels plafons respon a una composició simètrica: en cadascun dels extrems el plafó pren la forma d’una medalla, en el de la dreta, on s’hi llegeix “Exposición Internacional. Barcelona 1912. Gran Premio” i, en el de l’esquerra, s’hi llegeix “Paris 1907”. Respecte als medallons centrals, ubicats entre els balcons, el de la dreta, hi figura la següent llegenda: “Concurso de Alimentación e Higiene”, “Paris 1907” i en la zona inferior “Medalla de Oro”. Encara hom pot percebre com dins els medallons hi ha representada una figura femenina vestida amb túnica i amb uns filacteris serpentejants i, en l’altre una corona de llorer serveix per encerclar “Hygiene et Industries y Rattachant. Exposition Internationale, Paris 1907”.

Els dos medallons situats més a l'esquerra hi figura com a lema central en la part superior: “Concurso Culinario” i en la part inferior “Paris 1907”. En un d'ells hi ha la representació d'un ambient industrial amb xemeneies fumejant i una figura femenina, estilitzada, i un peregrí; en l'altre medalló hi ha inscrit el següent. “Exposition Internationale de L'Union Philantrophique” “Culinaire, Alimentation, Hygiène” i la distinció de “Diploma de Honor”.

A la cresteria ondulant del límit superior de l'edifici, sobre un ràfec de maó vermell, trobem una segona tipologia d'esgrafiats que reprodueix garlandes i flors. Per sota del ràfec tornem a trobar una sanefa de ceràmica vidriada també de tons blaus i ocres i motius geomètrics

Tot aquest seguit d'elements decoratius situats en les façanes són clarament un signe distintiu que pretenia mostrar a tots els ciutadans, la importància i la rellevància obtinguda en els certàmens per la Casa Raspall a través de la participació i dels guardons obtinguts en les primeres dècades del segle XX. 



La casa quan la retratava, m’enviava el missatge clar de que els dies de gloria s’havien perdut en la nit del temps.

 Un relat de: Antonio Mora Vergés

• 16-04-2013

Arrugas

Versión española - Arrugas (película)

• Versión española - Arrugas (película)