.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Hem passejat per la mítica plaça de braus Les Arenes reconvertida en un centre de multi-tendes, multi-cines, multi bars restaurants. El que més m’ha agradat ha estat les vistes que des de la terrassa es divisen. A la nit deu ser bonic veure la Font de Montjuic il·luminada i amb els seus canviants colors i formats, així com tots els monuments i carrers de Barcelona.
El que més impressiona és com han pogut aixecar tota la façana de la plaça amb aquestes grans bigues vermelles, aquí es veu la capacitat de les noves tecnologies, quant passes per sota veus les totxanes que aguantaven els arcs com si haguessin estat serrades i enlairades. Però hi havia necessitat de fer-ho? No hauria estat bé deixar els arcs tocant de peus en terra com d’antuvi?
La remodelació ha estat complerta, s’ha fet soterrani per aparcar, un pis soterrat de tendes, tres pisos més entre la façana antiga enlairada, i una terrassa per sobre d’aquesta.
Tot l’interior està ocupat per escales mecàniques i ascensors, les tendes i altres estant tocant la circumferència exterior. Als llocs lliures comuns a tot el centre s’hi fan exposicions d’escultures. No totes les escales porten a tots els pisos, pel que hi ha vegades que has de recórrer mitja plaça per poder agafar les que et portin al pis desitjat.
Crec que a la curta o llarga, quedarà sols com un lloc turístic més que com a centre de compres, cinema o restauració. Però això és el meu punt de vista.
de Henning Mankell
Quant vaig llegir aquest títol la veritat és que no em va animar gents a la lectura del llibre, però un cop vaig començar a llegir, li vaig anar agafant gust a la seva lectura.
La veritat és que el títol no diu rés del tema, es com una excusa per explicar coses completament diferents, ens explica com una mare pot creure que coneix al seu fill, i realment ell és un desconegut per a ella. Ens ensenya com un succés inesperat pot canviar completament la vida d’una persona.
A mida que vas llegint vas intrigant-te pel que passarà a partir d’aquest moment, quant sembla que ja s’ha resolt un problema i està a punt de descobrir-se el final, es complica encara més.
Indagant la vida i amistats del fill de la protagonista, l’autor, ens fa endinsar en un món diferent, desconegut per a molts, ens fa veure com una persona pot donar un gir a la seva vida quant veu les coses des d’una perspectiva desconeguda fins aquell moment, i viu unes experiències que mai no podia haver ni imaginat.
Ja mai més la protagonista podrà ser aquella dona dedicada de ple a la seva feina d’arqueòloga.
Dues de les frases que m’han agradat són:
Es pregunta sobre allò que no se sap. El que sap, mai no es pregunta. (pàg. 254)
Un no té mai temps de fer res més, que una petita part del que voldria. (pàg. 298)
Barri troglodita.
Més de 4000 coves habitacle, és espectacular veure tot aquest barri de cases excavades, emblanquinades i posades amb mobiliari i electrodomèstics moderns.
Ara n’hi han que deixen visitar, i fins i tot llogar com casa rural, el Josep i la Maria que van néixer a Guadix i havien estat vivint a Gava, després d’haver recorregut bastants indrets cercant feina, acaben els seus dies ensenyant les coves que han comprat i han adequat per viure a més de per ser visitades.
Si teniu ocasió de visitar aquest indret, no deixeu de fer-ho.
