Em toca escriure una nova despedida, un adéu a una amiga, una d'aquestes coses que no t'agrada haver de fer pel que representa, que ha deixat aquesta vida, però que cada cop que passa no puc per més que posar-me a escriure unes ratlles.

La maria estava plena de vida, tenia moltes coses encara per fer, molts projectes per tirar endavant, però ja no podrà portar-los a terme.

Aquesta vegada he fet un escrit en nom de les primeres Noies Guies de Sant Feliu, escrit que ha estat publicat avui mateix a fetasantfeliu.

Com dic en ell: Maria, des d'on estiguis ajuda'ns i ensenya'ns el camí que ens queda.

                                                foto treta del seu face

En record de Maria Fanés:

La Maria Fanés Areny, ha estat per molts de Sant Feliu la Cap, per altres la mestra, per molts la companya i amiga. Ella és la persona que va portar l’escoltisme a la nostra ciutat, va iniciar als primers escoltes formant el primer Agrupament Mare de Déu de la Ruta, i va formar els primers caps.

Tots els que hem estat a l’Agrupament ha estat gràcies a ella, i li devem molta part del què som com a persones.

En motiu dels 50 anys d’escoltisme a Sant Feliu, ens hem retrobat el grup de noies que vam començar aquella aventura, i des de llavors el nostre contacte ha estat diari, per wasaps i trobades. És d’aquesta manera que hem viscut amb ella aquests últims anys compartint vivències, recordant moments, cercant noves motivacions, i també podent acompanyar-la en aquests últims mesos de lluita i de camí cap el més enllà.

Ara hem comprovat que nosaltres, i suposo que també els altres escoltes, hem anat vivint com ella va ensenyar, seguint les normes de l’escoltisme: ajudar, fer bones obres, estimar la natura, intentar fer un món millor... i malgrat que cadascú ha seguit el seu camí i trajectòria amb vivències diferents i que algunes hem estat molts anys sense tenir contacte, l’amistat no s’ha vist truncada.

Ella deia que per alguna cosa ens havíem retrobat, potser tenia raó, el que ens va unir en aquells anys joves, havia de tornar a unir-nos ara després de cinquanta anys, ara que hem fet un llarg camí per la vida.

Sabem que la casualitat no existeix, les coses venen per un fi, aquest redescobriment de com som, quina trajectòria hem seguit cadascuna, on hem arribat, quin camí estem seguin, i on anem, ens està fent més fortes, més coneixedores del món i de l’esperit.

Un quant neix, ve d’un lloc on l’esperit ja existia i quant deixa aquest món, que coneixem com “vida”, retornarà a ell o a un altra, però seguirà existint. Nosaltres vam néixer al món de l’escoltisme de la mà de la Maria i ara ella ens precedeix en aquest camí nou desconegut, que segur, hi ha després d’aquest pas per la terra i allí seguirà sent la nostra cap i ens obrirà camí alliçonant-nos en aquesta nova etapa.

Seguim unides, les Noies Guies, amb tu Maria com a cap.

21 novembre 2017

Les primeres Noies Guies de Sant Feliu