Es parla molt de la memòria
històrica, però cada persona sols té memòria pel cantó que li interessa.
Avui m’he passejat per les restes de trinxeres que durant la guerra civil van fer servir un i altre bàndol. Per
defendre què? Per atacar què? Durant uns llargs mesos un poblet de no més de
300 habitants van haver d’aguantar l’atac i el contra atac de les tropes, la
entrada d’uns i fugida dels altres, això va passar varies vegades tres o quatre
cops, ara els nacionals, ara els republicans o rojos.
Des d’aquestes trinxeres el dia 4
d’agost de 1938 ,els rojos varen bombardejar al poble de Griegos, després de
tres dies de tirotejos, tota la gent va haver d’abandonar les seves cases que
cremaven a causa del bombardeig i fugir deixant tota la seva vida enrere,
alguns, 20 persones, van morir, varen quedar abandonats els cossos al costat de
la carretera fins que al cap de uns tres dies varen tornar alguns dels
habitants i soldats nacionals i varen poder enterrar aquells cossos o restes
d’ells. Altres amb més sort van poder escapar per entre camps i boscos i
arribar a pobles o ciutats on poder viure un temps.
En el poble hi havia persones amb
idees d’un i altre bàndol, però eren persones civils, he conegut uns cunyats
que varen lluitar a bàndols contraris, no crec ni que per idees, més bé pel
lloc que tocava en el moment de ser quintats o llistats per anar a fer la
guerra. Com tots els pobles de la serra els habitants sobretot homes joves
estaven per diverses ciutats de la península treballant de jornalers, i segons
es trobaven a l’esclatar la guerra allí van allistar-se.
El pitjor va ser que el poble es
va dividir en aquella època i uns denunciaven a als altres, total per rés, o
potser aprofitant que havien tingut algun problemes de terres o interessos
oposats.
Ara mirant enrere, ara que les
famílies del poble tornen a viure en cases refetes, ara que allò ja es veu
lluny, queda una pregunta a l’aire. Valia la pena?
Avui m’he imaginat aquells joves
allí dins la trinxera, que pensarien? Com viurien aquella situació? Alguns dels
que van disparar potser havien estat al poble dies abans parlant amb la gent,
compartint el menjar, l’aigua i sostre. Després encara se’n van fer amos i
exigien que els donessin els ous, la llet, els cabrits i els vegetals que
cultivaven per “la causa”. Quina causa? Em pregunto?
Tot el poble destrossat per les
bombes, i derruït, es va tenir que tornar a refer, quasi ningú tenia la casa
sencera, havien de guarir-se als pallers i corts, i poc a poc anar-se reunint
els membres de la família que havien quedat separats a la fugida i s’havien
anat a refugiar a diferents poblacions, alguns van trigar mesos o anys a
tornar.Les cases poc a poc van anar
tornant-se a construir, així com la vida dels seus habitants.
Avui és un poble tranquil, on
encara la natura està salvatge, on podem veure conills, llebres, esquirols, cérvols,
porcs senglars i altres animals, on existeixen fonts naturals i vegetació autòctona,
on l’aire encara és pur i el cel estrellat és una visió espectacular.
El poble es veu al fons a l'esquerra de la foto.
fotos: Imma Cauhé
Es pot observar la vista que des de les trinxeres tenien sobre la carretera i el pla. Les trinxeres estan a uns 200 m per sobre el poble i els camins.
Actualment encara es pot distingir bé les parets de pedra de les trinxeres, encara que la fondaria ha estat tapada pel pas del temps, tenint en compte les neus i pluges que en aquest indret cauen al hivern i les geleres que es formen.
