Poema de Joana Raspall
Si cada gota caiguda del cel
fos una grana,
mes, ara, calla,
perquè els núvols ho deixen tot xop
i ell passa gana.
Jo voldria donar-li consol...
Com li diria
que cada gota que cau a l’hivern
serà una espiga?
Versos amics, 1998 foto: Flickr Hive Mind
2 comentaris:
Veig que estàs fent molta feina recopilant piulades i altres escrits. Jo no en seria capaç
Un poema preciós i realment és així, de vegades ens cal fer algun sacrifici, per obtenir després el què ens és necessari...Però segurament l'ocell no ho entén!
Petonets.
Publica un comentari a l'entrada