Retrat de la Neida

Aquesta història és un concentrat de dues històries reals molt semblants entre elles. El nom és fictici.

-Què em dius de la Neida?  Sembla que sempre està capficada, i això que tot li va bé i té feina.

-Si ho sabessis! La seva vida no és tan bona com creus. El seu caràcter seriós, la seva mirada confusa, és perquè ha tingut una vida molt dura.

-No ho sabia. I doncs?

La meva amiga va explicar-m’ho. La Neida era una bona noia com tantes, però la seva història era tota una novel·la. Vivia en un poblet de barraques disseminades on la subsistència dels habitants consistia a tenir cura d’algun bestiar o d’una  escassa  producció agrícola.

Era la gran de nou germans i, des dels onze anys o abans, va haver de fer de mare, criada, agricultora, pastora... Una vida de supervivència que, d’altra banda, és molt comuna en certes aldees de Sud-amèrica o Àfrica, fins i tot d’Àsia.

Ella no va poder anar a l’escola, però amb la seva feina va poder fer que els seus germans petits hi poguessin anar.

Als setze anys va ser mare, i la seva vida va continuar havent de treballar i cuidar el seu fill a més dels germans; va haver de deixar uns i altres i emigrà a un destí incert on trobar una feina que li reportés suficients guanys per pagar els seus deutes i els de la família, i per poder alimentar pares, germans i fill.

La Neida no ha pogut ser mai una nena, no ha pogut gaudir de ser una adolescent despreocupada, ni una jove feliç. Ara, a prop dels quaranta anys, és una àvia que ha viscut sempre per als altres, sense poder viure la seva vida. La vida li ha passat en un obrir i tancar d’ulls, ara ja ho ha viscut tot i no ha viscut res. El pas de nena a adulta va ser tant ràpid, i la seva vida tan intensa, que sembla que ja tingui vuitanta anys.

-No sabia res de la seva història – vaig dir jo-.

-Doncs és la història de moltes noies que, com ella, cerquen en altres països el que no poden trobar en el seu.

Imma Cauhé

Treball fet en el taller: Escriure en català en el més de novembre de 2013

“Narració amb un protagonista del nostre entorn, que contingui un diàleg i un narrador-testimoni”, proposta de treball d’octubre.