Avui de bon matí
mirant a la finestra,
he vist que em
visitava
una nua branqueta.
A donar-me’l bon dia
quant ja m’ha vist
desperta
a tret el cap poruga
per la finestra
oberta.
Es la curiositat
que t’ha donat
l’alerta
d’entrar a la meva
cambra
fent una descoberta?
tu ahir em vas
oferir
moltes roses
vermelles
treien tant perfum
que encara penso en
elles.
Ja queda poc estiu,
ara ets llarga i
esvelta
el tronc se t’ha
pelat
ara no ets la
mateixa.
L’hivern et secarà,
però ja a la
primavera
amb goig m’oferiràs
altre cop flors
vermelles.
Imma Cauhé
Totes les fotografies d'aquesta entrada. Imma C.
5 comentaris:
Poema bonic. Les fotos també. Quin roser més preciós!
Quan vaig veure la branca entrant per la finestra vaig pensar que havia de fer-li un poema, fins avui no l'he acabat.
Una branqueta curiosa, però també agraïda perquè després et regalarà roses...Bonic poema i preciós roser
Té branques molt llargues, la pena és que sols fa una florida, els altres van fent flors durant tot l'estiu.
Es un poema molt melodiós i original.
Publica un comentari a l'entrada