Una família alegre
passejant pel carrer,
avui canten Nadales
és el que toca,
el que han de fer.
Veig un nen i una nena
han comprat una estrella
estan fent el pessebre
és el que toca,
el que han de fer.
Esperant la mitja nit
el tió els cagarà
neules,
cava i torró
és el que toca,
el que han de fer.
I el dia de Nadal
galets amb escudella
i un pollastre rostit
és el que toca,
el que han de fer.
El xic, dalt la cadira
la dècima recita,
li donaran propina
és el que toca,
el que han de fer.
Quant tot això acabi
Adéu, fins l’any que ve.
Nadal 2012
Imma Cauhé
2 comentaris:
Imma, un poema preciós, amb aquests versos en forma de tornada, trobo que t'hi has lluit d'allò més...
Que passis un Bon Nadal i vigila amb els torrons que després la línia...
i canta moltes Nadales, potser algun ocellet t'acompanyarà amb els seus refilets...
Que el 2012 sigui un any ple d'il·lusions que puguis fer realitat.
M. Roser
Gràcies pels teus desitjos, millor no canto que plourà, jajaja
Publica un comentari a l'entrada