Abans d'ahir, anant per la autovia A7, vaig poder veure uns quants sisens. Segurament anaven a alguna concentració. Em va fer molta il•lusió recordar els meus viatges fets amb aquest model de cotxe tant bo, segueixo pensant que ha estat un dels millors cotxes que s’han construït.
Per la ciutat eren fabulosos i per carretera a una velocitat de 80-90 fins i tot a 100, aguantaven tots els kilòmetres que volguessis.
Mecànicament parlant, eren fàcils d’arreglar.
Encara que alguns s’escalfaven, a mi mai se’m va escalfar i menys em va deixar tirada a la carretera, i vaig tenir-ne dos, un groguet i un verd, van fer més de 100.000 kilòmetres abans de despendre’m d’ells. Els dos van acabar per culpa d’uns xocs. El grog perquè un “novato” es va tirar contra ell, i el verd, una furgo va sortir d’una cruïlla i el va deixar per anar al desguàs.
Potser algun dia explicaré els meus viatges amb aquests cotxes.
2 comentaris:
Ai Imma, el meu primer cotxe , també va ser un sis-cents de setena mà...
Pensa que al terra hi havia un forat per on es veia la carretera, però com que me'l van regalar perquè fes pràctiques!!!Quan em vaig comprar un Dian 6 nou, un amic em va donar 7.000
pessetes pel sis-cents, se'l va arreglar i encara va circular alguns anys...
Quins temps i quins cotxes!!!
Petons,
M. Roser
Doncs te'l va pagar força bé. Encara que avui potser en trauries més.
Després he sabut que va haver una concentració que volien agrupar 600, 600.
Publica un comentari a l'entrada