Com una formigueta
que perduda està
sobre aquest tronc pelat.
Com una formigueta
que cerca el camí
i no sap pas tornar.
Com una formigueta
sola, abandonada,
sense saber on va.
Com una formigueta
anant per la vida
qui sap si arribarà.
Com una formigueta
per l’instint orientada
la casa trobarà.
Imma Cauhé
1 comentari:
Hola Imma, tu no peres ni a l'estiu.
Aquesta petita formigueta ets tu? Segur que arriba a bon port. Em recorda el meu poema "sóc"..Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada