En el mes de novembre, el raïm està collit, però els ceps tenen un color magnífic. És agradable passejar entre les fileres i contemplar aquestes vistes.
Els pàmpols, tenen una gama de colors que agafen ganes d'agafar el pinzell i intentar immortalitzar-los.
5 comentaris:
Són fotos molt maques
Aquest estiu vaig estar uns dies al Panedès i és bonic contemplar el paisatge amb els ceps tots arrenglarats...Ara a la tardor deu ser tot un quadre de tonalitats groguenques, fins i tot a l'hivern, és bonica la vinya.
A la classe hem memoritzat aquest poema d'autor d'esconegut.(imaginat-ho amb accent àrab)
TARDOR,
TOT HO CANVIES DE COLOR.
TARDOR,
VOLDRIA SER COM TU...
UN BON PINTOR.
No et quedis tota la natura per a tu, deixen una mica per mi...
Petons,
M. Roser
No deixis de llegir "La Bodega" del Noah Gordon. És un llibre que fa olor a vinyes.
Una abraçada,
Oscar
M´agrada la visió dels pàmpols barrejats amb la terra.Es el final de un cicle. Sembla una terra adient per fer un bon vi. Potser de l´Alt Penedès? o de la Rioja Alabesa?
són vinyes de l'Anoia, que surt vi i cava en les bodegues del Penedés.
Gràcies per els comentaris.
Publica un comentari a l'entrada