dimecres, 16 de setembre del 2009

Boira


Quant estem per sobre els núvols.

Niebla cubriente
regazo absorbente
ven y tápame.

3 comentaris:

M. Roser ha dit...

Hola Imma, hi ha qui en lloc d'estar sobre dels núvols, està sempre als núvols...és broma¡¡¡
La boira té un aire de misteri, és com si la natura ens volgués amagar els seus secrets més preuats.
Una abraçada,
M. Roser

Imma Cauhé ha dit...

Fa un temps vaig fer aquesta poesia que va bé emb la fotografia:
Envueltos (año 2007)

Al igual que las nubes envuelven las montañas.
Lo mismo que esta niebla absorbe el olor de la tierra
las caricias envuelven su cuerpo tierno
deleitan, absorben y dejan tiritando a la amada.
Quietos, húmedos, felices y renacientes
gozando de sus amores, duermen los amantes.

M. Roser ha dit...

Molt romàntica, ai l'amor...
Petons,
M. Roser