Criadas y señoras

Criadas y señoras

de kathryn Stockett

Primer vaig veure la pel·lícula, em va agradar molt, i vaig decidir llegir el llibre.

És un llibre que ens deixa veure pels ulls de les criades negres, ens explica el gran sotmetiment que pateixen. Es veu l’opressió i la segregació que els blancs tenen contra els negres. En les històries hi ha coses mol dures i coses molt humorístiques.

Es curiós que les blanques deixen que els seus fills siguin educats per les criades negres, mengin els menjars que elles cuinen i en canvi pensin que fer servir els mateixos wàters les poden encomanar malalties.

Les criades es van obrint a una dona blanca que les anima a donar el seu punt de vista i a explicar les anècdotes de servir a les senyores.

A la pel·lícula vaig trobar que a les dones blanques les posava molt “pijas” i en el llibre encara que hi ha alguna que ho és, les altres no ho són tant, la majoria es deixen portar per la presidenta del club de dames, per poder.ne formar part.

El llibre es molt amè i es llegeix molt fàcilment.

pel·lícula

Afirmació

L'amiga Laura Morrón, va fer arribar a Catalunya ràdio el desitg de sentir recitada aquesta poesia de Joana Raspall. Des d'aqui li agraeixo aquesta iniciativa.

El dilluns passat van emetre la recitació, i ella li ha fet aquesta composició tant bonica.

Si cliqueu el títol podreu veure i escoltar la recitació de la poesia per Oriol Boggri.

AFIRMACIÓ

Exposició "amb ulls de dona"

Dijous es va inaugurà l’exposició, va haver una nodrida assistència.

Encarà que no estic gaire d’acord amb fer revindicacions per igualtat de sexe a la que la participació sigui vetada a un d’ells, aquest cop he participat amb un petit quadre (el tercer començant per la dreta de la tercera fotografia.)

Sempre he pensat que els homes han d’estar pressents quant les dones demanem els nostres drets, nosaltres els hi hem de dir a ells, si no estan, com s’anadonaran?.

Les aventures de Huckleberry Finn

En el taller d'escriptura aquesta vegada ens hem inspirat en el llibre:

Les aventures de Huckleberry Finn

de Mark Twain pseudònim de Samuel Langhorne. 1835-1910

(La Galera 2010 (edició especial del centenari de la mor de l'autor)

Hem llegit aquest llibre, que encara que sembli que és escrit per a jovent, també els adults podem gaudir d’ell llegint-lo sense avorrir-nos.

L’ambient i el moment que viuen els personatges és força angoixós i molts cops terrible, però és interessant la quantitat d’aventures i la manera com es narren.

El llibre ens explica la manera de viure d’aquell temps a América i també ens dona a conèixer el pensament que ena quella època tenien els blancs sobre els negres i el dels negres sobre els blancs, degut a que cadascú creu que la manera de pensar de l’altre es degut a la seva raça.

També ens presenta les diferentspicaresques que la gent inventa per a poder guanyar-se la vida.

M’ha agradat sobre tot la part final del llibre on apareix Tom Sawyer complicant desmesuradament la manera de deslliurar al negre Jim, raonant què s’ha de seguir pel per randa el que ha llegit en els llibres on surten presoners i les maneres que tenen d'escapar-se.

En el llibre hi ha tantes aventures que espodien haver fet molts llibres diferents explicant en cadascun d'ells una d'elles.

Veurem la pel·licula i després comentarem comparant un i l'altra. Després cadascuna llegirà el que ha escrit a partir d'aquesta lectura.

Apunt després de veure la pel·lícula:

La pel·lícula, com sempre deixar molts punts per tocar, i canvia alguns dels fets que apareixen en el llibre. Un d’ells és el empresonament i alliberació d’en Jim.

Aquest final que, al meu entendre, és la part més divertida en el llibre, no existeix en la pel·lícula.

Branqueta

Avui de bon matí

mirant a la finestra,

he vist que em visitava

una nua branqueta.

A donar-me’l bon dia

quant ja m’ha vist desperta

a tret el cap poruga

per la finestra oberta.

Es la curiositat

que t’ha donat l’alerta

d’entrar a la meva cambra

fent una descoberta?

tu ahir em vas oferir

moltes roses vermelles

treien tant perfum

que encara penso en elles.

Ja queda poc estiu,

ara ets llarga i esvelta

el tronc se t’ha pelat

ara no ets la mateixa.

L’hivern et secarà,

però ja a la primavera

amb goig m’oferiràs

altre cop flors vermelles.

Imma Cauhé

Totes les fotografies d'aquesta entrada. Imma C.

Canelons d'espàrrecs i Sarsuela

Avui us posaré una recepta que podeu fer per alguna festa, quant tingueu convidats o simplement un diumenge. No és difícil i és boníssim. Si sobre, jo al dia següent faig sopa de peix o un arròs caldós. Es pot variar els peixos i posar més o menys peces per persona. El que no pot faltar és la picada. 3 canalons, i una ració de peix com la que indico, és suficient per una bona menjada. Espero us agradi, i si us fa falta alguna declaració més, no dubteu amb demanar-me-la.

Mi nombre

Me llamas silbando
tal cual fuera un perrito,
yo tengo mi nombre
y también buen oído.
Cuando paseamos
y de ti me desvío,
no suena mi nombre
tampoco mi apellido,
a veces escucho
un ligero silbido.
Yo me hago la loca
y por dentro suspiro,
otra vez mi nombre
en ti fue suspendido,
no lo nombras nunca,
¿quizá esté en el olvido?
¿o quizá es más fácil
sacar ese sonido?
No lo tengo en cuenta
esta más que sabido
que mucha confianza
bien merece un silbido.

Imma Cauhé

Te perdí en Sevilla

Se’m va ocórrer fer un poema per posar les fotografies d’una estada a Sevilla, és un poema humorístic que ha servit per fer el muntatge, no sabia si fer un power point o fer-ho en forma de pel•lícula, i per fi vaig optar per aquesta última opció. espero que agradi.

Andando por Sevilla
recorrí todo el parque
de María Luisa,
allí fui a encontrarte.

Yo busqué y miré
pero no te veía,
paseando te esperé
pero tu no venías.

Me fui a la Torre del oro
siguiendo el Guadalquivir
te buscaba por todo
sin ti no se vivir.

Miré en la Maestranza
y a la Catedral fui,
anduve por la plaza
y contigo no dí.

Subí en una calesa,
las calles pateé.
todas las callejuelas
de Santa Cruz pasé.


A la Giralda subí
para ver tu escondite
y desde allí te vi
y fue cuando grité:

- ¿Dónde estas amor mío?
que en Sevilla te perdí.
- Comiendo “pescaito”
en Triana me escondí.
 

Amor

Bolonia - fotografia Imma C.

Cuando descubres mi cuerpo
y mi alma tienes en vilo
entre suspiros y anhelos,
siento tu amor en el mío.

Tu notas, que yo me entrego
en los momentos lascivos
entregado yo te veo,
en suspiros compartidos.

No es encuentro pasajero
tus labios entre los míos,
tu piel rozando mi cuerpo,
y por mucho tiempo unidos.

Nuestro amor es verdadero
yo te aseguro cariño
que el nuestro largo y eterno
nunca llegará al hastío.

Nit a la masia.

Allà esperant  l’escalfor

d’aquell vell escalfapanxes

recordant les nits alegres

que vivíem amb els pares,

cremant vells ceps de la vinya

i a les brases fent torrades,

botifarra i cansalada.

Els germans allà jugàvem:

penyores i jocs de taula,

en el foc que il·luminava

i miràvem flamarades.

No toquis els troncs encesos

i ves en compte amb les brases,

pensa que surten guspires

i et poden saltar a la cara!

Quines nits més amoroses...

Per distreure la mainada,

eren contes i joguines

i cançons desafinades.

Les flames de les espelmes

movent-se desesperades

en un moviment de va i ve

seguint la música ballen.

Arriba la negre nit,

tots cansats per la vetllada,

sense ni tele ni radio

ja s’ha adormit la canalla.

Imma Cauhé

foto masia de Can Torres, Gelida, casa familiar