Testigo de amor

Testigo de amor

Como la había guardado
en aquel rincón estaba
olvidada y escondida,
permanecía cerrada,

nada se había escapado
de la caja con tus cartas,
aquellas que me enviaste
y que con amor guardaba.

Lo que en ellas escribías
al verla yo he recordado.
Tu joven, yo adolescente,
tu tierno y enamorado.

Escribías con tu letra
los versos apasionados,
igual que están en la caja,
en el corazón guardado

nuestro amor ha subsistido
y está vivo como antaño,
cantando tus sentimientos
renovados por los años.

Con mucho amor dibujabas
el futuro que querías,
hoy sigues siendo poeta
y llegaron estos días.

La caja donde las cartas
están guardadas con celo,
es testigo permanente
que se cumple tu deseo.

Pintura a l'oli

He pintat el meu primer quadre al oli.
Uns cavalls que pasturen per la Dehesa del Villar del Cobo.

Griegos

Aquí una vista d’un poblet de la Serra d’Albarracín, un poble tranquil d’alta muntanya on els estiuejants multipliquen els seus habitants, quasi tots hereus o familiars d’habitants del poble. A la majoria de poblets de Teruel, hi ha poca vida, degut a que no hi ha feina pels joves, però a la majoria de descendents dels habitants, de la generacions nascuts a principis del mil nou-cents, els hi agrada tornar els dies festius i de vacances, és per això que hi ha moltes cases noves o arreglades.

Maduixes silvestres

Les meves passejades pel bosc, han estat reconfortades per uns bonics i bons fruits silvestres, les maduixes del bosc. Aquí n’hi diuen “maitas”
No hi ha millor alegria que veure una extensió d’aquestes plantetes amb els sucosos fruits vermells.
A més es un bon exercici el collir-los, i al arribar a casa menjar-los ja sigui sols, amb nata, amb mistela, iogurt, llet condensada, etc. de qualsevol manera estan deliciosos.
Una mostra de les plantetes al mig del bosc.

Formigueta

Com una formigueta
que perduda està
sobre aquest tronc pelat.
Com una formigueta
que cerca el camí
i no sap pas tornar.
Com una formigueta
sola, abandonada,
sense saber on va.
Com una formigueta
anant per la vida
qui sap si arribarà.
Com una formigueta
per l’instint orientada
la casa trobarà.

Imma Cauhé

El pardal

En abril cada pardal fa el seu niu.
Comencem el juliol i el pardal està esperant el moment oportú per donar-li el menjar als seus fills.
Si mireu amb zoom la fotografia, podreu distingir les patetes del pobre insecte que el pardal a capturat.

xampinyó

Així ha quedat el xampinyó a punt de menjar.
recepta:
Xampinyó 5 minuts al microones, es sala.
Es talla la cua i altres bolets, en aquest cas, “setas de cardo” a trossets, es
fregeixen amb uns alls tallats i julivert, oli d’oliva amb una mica de sal.
Es posa a sobre del bolet, per sobre li repartim una llauneta de tonyina i una llauna de cloïsses.
Per adornar hi posem una mica de formatge per fondre i unes tires de pebrot vermell escalivat.
Ho posem tot al forn microones uns 7 o 8 minuts més, i bon profit.
Aquest xampinyó va ser el sopar per quatre persones, podeu pensar la mida que tenia, i estava boníssim.

Dibuixos del natural

Feia temps que no pintava, i ara vull tornar a agafar la m, he començat a fer dibuixos de les flors que veig al camp i els paisatges.
Ho faig al natural, després faig una foto per veure com m’ha quedat, aquí algunes de les meves petites obres.
La llàstima es que no sé el nom d’aquestes magnífiques flors.

Dibuixos de flors

Després de passejar i fer un ramet de flors, he volgut immortalitzar-les en un dibuix estil esbós, pintat. He fet unes floretes del camp i un gerani del jardí. Així m’han quedat.

pensaments

He visto los abetos con sus flores abiertas,
amarillas puntitas asomadas a sus ramas.
Un jilguero en su copa, hace el nido contento,
con sus cantos alegres, anuncia la primavera.