de Henning Mankell
Quant vaig llegir aquest títol la veritat és que no em va animar gents a la lectura del llibre, però un cop vaig començar a llegir, li vaig anar agafant gust a la seva lectura.
La veritat és que el títol no diu rés del tema, es com una excusa per explicar coses completament diferents, ens explica com una mare pot creure que coneix al seu fill, i realment ell és un desconegut per a ella. Ens ensenya com un succés inesperat pot canviar completament la vida d’una persona.
A mida que vas llegint vas intrigant-te pel que passarà a partir d’aquest moment, quant sembla que ja s’ha resolt un problema i està a punt de descobrir-se el final, es complica encara més.
Indagant la vida i amistats del fill de la protagonista, l’autor, ens fa endinsar en un món diferent, desconegut per a molts, ens fa veure com una persona pot donar un gir a la seva vida quant veu les coses des d’una perspectiva desconeguda fins aquell moment, i viu unes experiències que mai no podia haver ni imaginat.
Ja mai més la protagonista podrà ser aquella dona dedicada de ple a la seva feina d’arqueòloga.
Dues de les frases que m’han agradat són:
Es pregunta sobre allò que no se sap. El que sap, mai no es pregunta. (pàg. 254)
Un no té mai temps de fer res més, que una petita part del que voldria. (pàg. 298)
