Un altre colom s'ha despistat,
he sentit un cop sec i greu
he mirat i ja havia volat,
no sé com no s'ha estabornit.
Ha deixat tot el seu cos marcat
I ell? Doncs ha marxat!
dilluns, 22 de març del 2021
dilluns, 15 de març del 2021
Participació amb el poema: llorer
Molt Contenta d'haver participat amb aquest petit poema: "El Llorer", en aquest projecte de l'institut de Premià de Mar, junt amb grans poetes com la meva mare Joana Raspall que participa amb: "L'eucaliptus", publicat al llibre: "Degotalls de poemes" de editorial La Galera. 1997
“Dones, arbres i poesia”, un projecte interdisciplinari de l’IPM i els artistes d’Art Primilia
“Dones, arbres i poesia” és un projecte botànic-mitològic-poètic que ha nascut a l’institut Premià de Mar amb un esperit cooperatiu, interdisciplinari i competencial, coordinat per la professora del departament de Català i Clàssiques Margalida Capellà i la poeta Marta Pérez Sierra com a representant de l’Associació Art Primilia (una associació de Premià sense ànim de lucre dedicada a l’estudi i divulgació de les arts plàstiques associades a la literatura, com la il·lustració de poemes i la poesia inspirada en l’àmbit de les arts).
“Dones, arbres i poesia” presenta un recorregut poètic pel jardí de l’institut Premià de Mar, tot llegint en cada arbre de la ruta, geolocalitzat prèviament pels alumnes de Sergi Viader del CFGM de Jardineria i Floristeria, un poema escrit per una poeta de diferents indrets de parla catalana. Més de 125 poetes hi participen. El projecte, a través d’Art Primilia, acosta l’estudiant a les poetes, que ja no són desconegudes literates, i al pintor Joan Pasqual. Fomenta valors com la solidaritat, la col·laboració, el treball en equip, la cura de la natura i de l’entorn i fa que l’alumne els relacioni amb el medi ambient des de la llengua (poesia) i la natura (els arbres).
divendres, 26 de febrer del 2021
Març
Per molt que anys passin, després del mal temps ve la bonança, cada dia el sol torna a sortir, cada primavera les plantes tornen a florir.
dimecres, 10 de febrer del 2021
Febrer
Febrer:
Quant patim, quant alguna cosa ens fa fallida,
per curt que sigui se’ns fa llarg i desitgem arribi aviat la solució.
dissabte, 2 de gener del 2021
gener 2021
Calendari de 2021, per Imma Cauhé.
Com una sínia que per molt que volti sempre passa pel mateix lloc, la vida va passant, van passant els anys i els desitjos, les esperances xoquen amb les mateixes coses, però pot ser en algun moment alguna cosa canviarà o nosaltres canviarem, i la vida rodarà cap un altre direcció.
Imma Cauhé
dimarts, 22 de setembre del 2020
Tardor
Els rosers han enrogit
la flor s'ha
esdevingut fruit.
El camp ple
de colors
vius de
fulles mortes.
Setembre
embruixat
porta'ns la
llibertat!
En el.morir
hi ha vida
i nova
volem
retrobar alegria,
volem
retrobar salud,
Tot
despertarà, pausat,
tranquil,
esperançador.
L'arrel és
forta, té sàvia
per
alimentar un nou nadó.
Imma Cauhé 21-09-2020
dimarts, 18 d’agost del 2020
Ciència, càncer
CIÈNCIA
TERESA MACARULLA
INVESTIGADORA DE LA UNITAT DE TUMORS PANCREÀTICS DEL VALL D’HEBRON INSTITUT D’ONCOLOGIA
“Hem obert la porta a poder tractar el càncer de pàncrees”
La doctora ha demostrat la viabilitat d’aplicar la immunoteràpia en un dels tumors de més mal pronòstic, que a més té una incidència en augment
La doctora Macarulla (Barcelona, 1974) és oncòloga mèdica de l’hospital Vall d’Hebron i investigadora principal del grup de tumors gastrointestinals i endocrins del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Acaba de publicar a la revista Nature Medicine un estudi en què demostra que el càncer de pàncrees es pot tractar amb una combinació d’immunoteràpia i quimioteràpia.
Per què és rellevant aquesta descoberta?
És un dels primers estudis que demostren que la immunoteràpia pot ser activa en el càncer de pàncrees. Fins ara, tots els intents que havíem fet per provar aquest tipus de tractament amb tumors de pàncrees havien fracassat. Ara, tot i que hem de ser prudents pel nombre limitat de malalts de l’estudi, hem vist que en utilitzar dues estratègies diferents d’immunoteràpia aconseguim canviar les característiques del voltant del tumor i permetre que la immunoteràpia clàssica funcioni. A més, aquesta estratègia es dona en conjunt amb la quimioteràpia per potenciar aquest efecte i obtenir millors resultats.
Per què és necessària una doble aplicació d’immunoteràpia?
La immunoteràpia clàssica estimula les defenses de l’organisme perquè combatin les cèl·lules tumorals. Però no funcionava perquè al voltant de les cèl·lules tumorals del pàncrees hi ha un ambient molt immunosupressor. Les pròpies cèl·lules del tumor es protegeixen de les defenses del propi cos, creant aquesta zona de silenci. El que fem amb dues estratègies és, primer, amb la més innovadora, trencar aquesta situació de silenci i permetre que hi entrin les cèl·lules inflamatòries del cos i, per tant, que la immunoteràpia clàssica pugui funcionar.
Així han aconseguit allargar l’esperança de vida dels pacients dels 3,3 als 7,8 mesos. El de pàncrees continua sent un dels càncers més agressius i de més mal tractar...
Correcte. Malauradament és un dels càncers en què en els últims anys hem tingut menys avanços en supervivència i hem tingut més estudis en els quals no hem aconseguit demostrar activitat en aquest tumor. Per això cal trobar noves drogues que funcionin contra aquest mal.
Per què costa tant avançar?
Hi ha diversos motius. Un dels principals és que aquest tumors donen símptomes en estadis avançats i és silent en els inicials, de manera que en un 80% o un 85% dels casos es diagnostica ja avançat i no es pot optar a la curació per cirurgia. A banda, la mateixa biologia del tumor el fa molt resistent als tractaments per la presència d’un estroma, una zona molt fibrosa, que dificulta que les teràpies oncològiques arribin al tumor.
Quina incidència té?
El càncer de pàncrees no és un dels tumors que es consideren més presents. A l’Estat espanyol se’n diagnostiquen uns 6.500 casos cada any. Però, malauradament, els últims anys detectem un augment en la incidència i es preveu que en els pròxims deu anys se situï com la segona causa de mort per càncer a Europa, ja que la mortalitat és molt semblant a la incidència. Per tant, és important que hi dediquem molts esforços.
Una investigació n’obre d’altres. Quins són els següents passos que continuaran investigant?
Aquest estudi és important perquè obre la porta a utilitzar la immunoteràpia com a tractament actiu contra el càncer de pàncrees. És un primer pas i hem de continuar investigant amb dades amb més malalts i verificar aquesta via amb grups de control.
Com ha afectat l’emergència de la Covid-19 al tractament dels pacients oncològics?
Ha estat una època especialment dura. Els pacients oncològics han tingut un patiment important per l’angoixa d’haver de venir a l’hospital, per no contagiar-se i pel fet d’haver d’estar confinats a casa. Els hospitals es van dedicar a la Covid-19 i la nostra prioritat era protegir els malalts oncològics. Molts tenen les defenses més baixes i teòricament són més fràgils en cas d’infecció. Ara hem reprès l’activitat i recuperem la normalitat.
Però s’ha tractat tothom que ho ha necessitat?
Els aguts que necessitaven tractament, l’han tingut. Però sí que s’han protegit malats que tenien la malaltia en una situació estable que permetia demorar una mica el tractament.
Amb els serveis aturats, hospitals com ara el seu hauran diagnosticat menys nous tumors. Temen ara un repunt amb estadis més avançats?
En aturar-se les proves diagnòstiques s’han diagnosticat menys casos. I també s’han aturat les cirurgies oncològiques un temps. Com que ara es reactiva tot, és evident que apareixeran més diagnòstics, però esperem que no en fases més avançades.
--------------------
Aproximadament entre el 10 i el 15% dels pacients en el moment del diagnòstic seran candidats a la cirurgia. Això vol dir que el seu càncer s'ha tornat a limitar al pàncrees o potser s'ha estès per alguns ganglis limfàtics locals propers, però no ha passat a altres parts del cos.
dijous, 23 d’abril del 2020
dijous, 10 de gener del 2019
Ruta Transilvania
Aquest estiu vaig
fer un viatge a Romania.
Anada i tornada amb avió i onze dies amb
cotxe llogat.
La ruta
aproximada és la que marca el mapa.
Romania és un
país poc conegut i ens va agradar, El paisatge és verd, amb forces rius i
muntanyes. Les edificacions varien molt del nord al sud.
Hi ha uns
edificis que són dignes de veure, els monestirs i construccions de les diferents
zones , són tant diferents i tant originals, que fa que el viatge vagi sent interessant.
Veiem des de
construccions de pedra a construccions de fusta. Des de parets llisses i grises
sense cap adorno a parets pintades des de terra a la teulada. Tot es un
contrast constant.
PARLAMENT, 2n. MÉS GRAN DEL MÓN
Trobem que les
carreteres encara no estan suficient arreglades per poder circular a una
velocitat alta, però per fer turisme, que veus el paisatge mentre circules, ja
va bé. Val a dir que estant arreglant moltes d’elles.
La gent autòctona,
ens va tractar molt bé, ajudant-nos sempre que teníem algun problema.
El menjar molt
natural i bo. I el preu més assequible que molts altres països.
Vaig fer un
viatge que recomanaria a qualsevol.
dissabte, 22 de desembre del 2018
diumenge, 10 de juny del 2018
Tira de Haikus
Les teves flames
devoren els
sentiments,
ulls que no
veuen.
Ets tu el meu
amor
dibuixat en molts
rostres
i amb gran
resplendor.
En l’amor units
tu i jo, som
nosaltres.
Serem encara?
Imma
divendres, 4 de maig del 2018
llibre recomenat infants
Lectura en voz alta del libro "Es así" de la autora chilena Paloma Valdivia. Editorial Fondo de Cultura Económica de México. Biblioteca EPM.
https://www.facebook.com/alejandrozr1/videos/10155281119869666/?t=81
No sé copiar el vídeo des de face a aquí.
dimarts, 9 de gener del 2018
Nou any 2018
Arribat
el nou any 2018, recordem qui ens falta, gaudim de qui tenim al costat, i jo
puc felicitar-me de tenir la meva família a prop tant d’espai com de
sentiments.
És
veritat que ens anem fen grans i això no ho podem evitar, però vull creure que
també ens fem grans per dins, harmònicament la edat mental i cronològica van a
la par. Gràcies a Déu a casa nostra no arribat cap falta de desmemòria, de
depressió o d’altres patiments semblants, això fa que la vida actual i els anys
venidors es vegin amb més alegria.
Cada
dia hem de gaudir dels moments que ens va portant, i així ho intentem fer.
Alguna
cosa haurem de renovar, i alguna cosa haurem de deixar en rere, això passa cada
dia, cada hora, l’estimació, el bon comportament, la bona convivència fa que
tot sigui més lleuger, poca cosa és i ho és tot. La felicitat no necessita de
més, fer el teu voltant una bassa de tranquil·litat i mirar que les
preocupacions siguin les menys. Segons diuen, pel que té solució no cal
preocupar-se, es solucionarà sol, i pel que no en té, tampoc cal preocupar-se
perquè no hi pots fer res. Viure amb filosofia i anar solucionant les petites
coses del dia a dia, vet aquí.
No
ens deixem endur per les males llengües, pels que ens volen enredar, pels que
pensen per a tu, pels que et volen arreglar o reordenar la vida, mentre puguem
decidir i puguem pensar, fem el que creguem millor per nosaltres, quant ja no
puguem serà un altre cosa, Serà com arribar al últim port.
dilluns, 27 de novembre del 2017
Em toca escriure una nova despedida, un adéu a una amiga, una d'aquestes coses que no t'agrada haver de fer pel que representa, que ha deixat aquesta vida, però que cada cop que passa no puc per més que posar-me a escriure unes ratlles.
La maria estava plena de vida, tenia moltes coses encara per fer, molts projectes per tirar endavant, però ja no podrà portar-los a terme.
Aquesta vegada he fet un escrit en nom de les primeres Noies Guies de Sant Feliu, escrit que ha estat publicat avui mateix a fetasantfeliu.
Com dic en ell: Maria, des d'on estiguis ajuda'ns i ensenya'ns el camí que ens queda.
foto treta del seu face
En record de Maria Fanés:
La Maria Fanés Areny, ha estat per molts de Sant Feliu la Cap, per altres la mestra, per molts la companya i amiga. Ella és la persona que va portar l’escoltisme a la nostra ciutat, va iniciar als primers escoltes formant el primer Agrupament Mare de Déu de la Ruta, i va formar els primers caps.
Tots els que hem estat a l’Agrupament ha estat gràcies a ella, i li devem molta part del què som com a persones.
En motiu dels 50 anys d’escoltisme a Sant Feliu, ens
hem retrobat el grup de noies que vam començar aquella aventura, i des
de llavors el nostre contacte ha estat diari, per wasaps i trobades. És
d’aquesta manera que hem viscut amb ella aquests últims anys compartint
vivències, recordant moments, cercant noves motivacions, i també podent
acompanyar-la en aquests últims mesos de lluita i de camí cap el més
enllà.
Ara hem comprovat que nosaltres, i suposo que també
els altres escoltes, hem anat vivint com ella va ensenyar, seguint les
normes de l’escoltisme: ajudar, fer bones obres, estimar la natura,
intentar fer un món millor... i malgrat que cadascú ha seguit el seu
camí i trajectòria amb vivències diferents i que algunes hem estat molts
anys sense tenir contacte, l’amistat no s’ha vist truncada.
Ella deia que per alguna cosa ens havíem retrobat,
potser tenia raó, el que ens va unir en aquells anys joves, havia de
tornar a unir-nos ara després de cinquanta anys, ara que hem fet un
llarg camí per la vida.
Sabem que la casualitat no existeix, les coses venen
per un fi, aquest redescobriment de com som, quina trajectòria hem
seguit cadascuna, on hem arribat, quin camí estem seguin, i on anem, ens
està fent més fortes, més coneixedores del món i de l’esperit.
Un quant neix, ve d’un lloc on l’esperit ja existia i
quant deixa aquest món, que coneixem com “vida”, retornarà a ell o a un
altra, però seguirà existint. Nosaltres vam néixer al món de
l’escoltisme de la mà de la Maria i ara ella ens precedeix en aquest
camí nou desconegut, que segur, hi ha després d’aquest pas per la terra i
allí seguirà sent la nostra cap i ens obrirà camí alliçonant-nos en
aquesta nova etapa.
Seguim unides, les Noies Guies, amb tu Maria com a cap.
21 novembre 2017
Les primeres Noies Guies de Sant Feliu
dimecres, 1 de febrer del 2017
Poema
Encuentro
en aquel gran lago de ensueños,
y mis manos te acariciaban
y besaban tus labios bellos,
en el agua nos desnudamos
y uno con otro, nuestros cuerpos
se fundieron en el mejor
y más profundo de los besos.
Día y noche, ¿cuánto duró?
Fue aquel un momento eterno,
quizá un momento ¿O fue una vida?
Porque yo, aún te llevo dentro.
Imma Cauhé
Imma Cauhé
Subscriure's a:
Missatges (Atom)