diumenge, 15 de gener del 2012

Nit a la masia.




Allà esperant  l’escalfor
d’aquell vell escalfapanxes
recordant les nits alegres
que vivíem amb els pares,
cremant vells ceps de la vinya
i a les brases fent torrades,
botifarra i cansalada.
Els germans allà jugàvem:
penyores i jocs de taula,
en el foc que il·luminava
i miràvem flamarades.
No toquis els troncs encesos
i ves en compte amb les brases,
pensa que surten guspires
i et poden saltar a la cara!
Quines nits més amoroses...
Per distreure la mainada,
eren contes i joguines
i cançons desafinades.
Les flames de les espelmes
movent-se desesperades
en un moviment de va i ve
seguint la música ballen.
Arriba la negre nit,
tots cansats per la vetllada,
sense ni tele ni radio
ja s’ha adormit la canalla.

Imma Cauhé

foto masia de Can Torres, Gelida, casa familiar

3 comentaris:

M. Roser ha dit...

Una nit d'hivern d'aquelles que enyorem d'abans...
Mira, jo col·laboro mensualment en una revista digital i avui he d'enviar- hi l'escrit del més...
m'ha agradat tant aquest poema que amb el teu permís l'enviaré, fent constar que n'ets l'autora, és clar...
Aquesta masia s'assembla molt a una de Taradell (Osona).
Petons Imma,
M. Roser

Imma Cauhé ha dit...

Aquesta masia era la nostra, ara ja esta destruïda. estava al terme de Gelida. Era can Torres.
Em farà il·lusió que posis el meu poema a la revista digital, suposo que és Canthic?.

M. Roser ha dit...

Si Imma , és Lo Canthic.
Quant surt ja t'ho diré...
Petons.