diumenge, 10 de juny de 2018

Tira de Haikus


Les teves flames

devoren els sentiments,

ulls que no veuen.



Ets tu el meu amor

dibuixat en molts rostres

i amb gran resplendor.



En l’amor units

tu i jo, som nosaltres.

Serem encara?



Imma

divendres, 4 de maig de 2018

llibre recomenat infants

Lectura en voz alta del libro "Es así" de la autora chilena Paloma Valdivia. Editorial Fondo de Cultura Económica de México. Biblioteca EPM.


https://www.facebook.com/alejandrozr1/videos/10155281119869666/?t=81

No sé copiar el vídeo des de face a aquí.

dimarts, 9 de gener de 2018

Nou any 2018


Arribat el nou any 2018, recordem qui ens falta, gaudim de qui tenim al costat, i jo puc felicitar-me de tenir la meva família a prop tant d’espai com de sentiments.

És veritat que ens anem fen grans i això no ho podem evitar, però vull creure que també ens fem grans per dins, harmònicament la edat mental i cronològica van a la par. Gràcies a Déu a casa nostra no arribat cap falta de desmemòria, de depressió o d’altres patiments semblants, això fa que la vida actual i els anys venidors es vegin amb més alegria.

Cada dia hem de gaudir dels moments que ens va portant, i així ho intentem fer.

Alguna cosa haurem de renovar, i alguna cosa haurem de deixar en rere, això passa cada dia, cada hora, l’estimació, el bon comportament, la bona convivència fa que tot sigui més lleuger, poca cosa és i ho és tot. La felicitat no necessita de més, fer el teu voltant una bassa de tranquil·litat i mirar que les preocupacions siguin les menys. Segons diuen, pel que té solució no cal preocupar-se, es solucionarà sol, i pel que no en té, tampoc cal preocupar-se perquè no hi pots fer res. Viure amb filosofia i anar solucionant les petites coses del dia a dia, vet aquí.

No ens deixem endur per les males llengües, pels que ens volen enredar, pels que pensen per a tu, pels que et volen arreglar o reordenar la vida, mentre puguem decidir i puguem pensar, fem el que creguem millor per nosaltres, quant ja no puguem serà un altre cosa, Serà com arribar al últim port.

                                               foto: Imma Cauhé

dilluns, 27 de novembre de 2017

 Em toca escriure una nova despedida, un adéu a una amiga, una d'aquestes coses que no t'agrada haver de fer pel que representa, que ha deixat aquesta vida, però que cada cop que passa no puc per més que posar-me a escriure unes ratlles.
La maria estava plena de vida, tenia moltes coses encara per fer, molts projectes per tirar endavant, però ja no podrà portar-los a terme.
Aquesta vegada he fet un escrit en nom de les primeres Noies Guies de Sant Feliu, escrit que ha estat publicat avui mateix a fetasantfeliu.
Com dic en ell: Maria, des d'on estiguis ajuda'ns i ensenya'ns el camí que ens queda.

                                                foto treta del seu face

En record de Maria Fanés:

La Maria Fanés Areny, ha estat per molts de Sant Feliu la Cap, per altres la mestra, per molts la companya i amiga. Ella és la persona que va portar l’escoltisme a la nostra ciutat, va iniciar als primers escoltes formant el primer Agrupament Mare de Déu de la Ruta, i va formar els primers caps.

Tots els que hem estat a l’Agrupament ha estat gràcies a ella, i li devem molta part del què som com a persones.

En motiu dels 50 anys d’escoltisme a Sant Feliu, ens hem retrobat el grup de noies que vam començar aquella aventura, i des de llavors el nostre contacte ha estat diari, per wasaps i trobades. És d’aquesta manera que hem viscut amb ella aquests últims anys compartint vivències, recordant moments, cercant noves motivacions, i també podent acompanyar-la en aquests últims mesos de lluita i de camí cap el més enllà.

Ara hem comprovat que nosaltres, i suposo que també els altres escoltes, hem anat vivint com ella va ensenyar, seguint les normes de l’escoltisme: ajudar, fer bones obres, estimar la natura, intentar fer un món millor... i malgrat que cadascú ha seguit el seu camí i trajectòria amb vivències diferents i que algunes hem estat molts anys sense tenir contacte, l’amistat no s’ha vist truncada.

Ella deia que per alguna cosa ens havíem retrobat, potser tenia raó, el que ens va unir en aquells anys joves, havia de tornar a unir-nos ara després de cinquanta anys, ara que hem fet un llarg camí per la vida.

Sabem que la casualitat no existeix, les coses venen per un fi, aquest redescobriment de com som, quina trajectòria hem seguit cadascuna, on hem arribat, quin camí estem seguin, i on anem, ens està fent més fortes, més coneixedores del món i de l’esperit.

Un quant neix, ve d’un lloc on l’esperit ja existia i quant deixa aquest món, que coneixem com “vida”, retornarà a ell o a un altra, però seguirà existint. Nosaltres vam néixer al món de l’escoltisme de la mà de la Maria i ara ella ens precedeix en aquest camí nou desconegut, que segur, hi ha després d’aquest pas per la terra i allí seguirà sent la nostra cap i ens obrirà camí alliçonant-nos en aquesta nova etapa.

Seguim unides, les Noies Guies, amb tu Maria com a cap.

21 novembre 2017

Les primeres Noies Guies de Sant Feliu

dimecres, 1 de febrer de 2017

Poema



Encuentro     

    
Mientras tus brazos me envolvían
en aquel gran lago de ensueños,

y mis manos te acariciaban

y besaban tus labios bellos,

en el agua nos desnudamos

y uno con otro, nuestros cuerpos

se fundieron en el mejor

y más profundo de los besos.

Día y noche, ¿cuánto duró?

Fue aquel un momento eterno,

quizá un momento ¿O fue una vida?

Porque yo, aún te llevo dentro. 

Imma Cauhé

dimecres, 8 de juny de 2016

Lectura

 La noia del tren de Paula Hawkins


Els amics varen regalar-me aquest llibre, i realment és un llibre interesant, quan entres a la seva trama, et fa viure intensament la història. A qui com a mi els agrada les històries d'intriga, els el recomano.

El relat és lleuger i senzill, l'únic que has d'estar atent és de qui parla, ja que hi ha 3 s personatges que parlen en primera persona, al principi de cada capítol posa el nom de cadascun, i de les dades, ja que el que s'explica pasa en el terme d'un any més o menys.

Quan coneixem una persona, ens la fem a la nostra manera i molts cops la realitat no és la que creus, fins i tot un mateix no acaba de coneixe's bé a sí mateix, ens deixem influir per persones o coses externes i queden integrades dins nostre però que en realitat no sóm nosaltres.



la noia del tren-paula hawkins-9788416457007

dilluns, 4 d’abril de 2016

Tot retorna perquè la naturalesa és sabia.




Sembla que les noves generacions van inventant noves coses i van canviant la manera de fer, però la veritat és que es renoven i al cap de dues generacions es torna enrere i es torna a fer com en el passat, per que s’ha vist que la Natura és sabia i no cal fer masses innovacions.
Aquest retorn ho veiem amb la alimentació, la agricultura, els naixements...
Després de fer que els aliments siguin fabricats i transformats i conservats de maneres químiques, es vol tornat a la alimentació de les nostres àvies.
Quan s’ha estat fent productes transgènics, tots iguals de mida forma i propietats, tornem a voler productes autòctones i naturals.
Quan tothom per parir va a la clínica i molts cops per comoditat, no per necessitat, es provoca el part, s’anestesia o es fa cesària... Ara moltes mares tornen a voler tenir el fill a casa amb intimitat, de manera natural, sense atencions no necessàries. Després d’uns anys de no donar importància a la lactància materna, ara es fan tallers de conscienciació per alletar l’infant.
Els humans ens agrada canviar i canviem de manera que després de fer aquests canvis, retornem al punt de partida.