dimarts, 22 de setembre de 2020

Tardor


Els rosers han enrogit

la flor s'ha esdevingut fruit.

El camp ple de colors

vius de fulles mortes.

Setembre embruixat

porta'ns la llibertat!

En el.morir hi ha vida

i nova renaixença

volem retrobar alegria,

volem retrobar salud,

Tot despertarà, pausat,

tranquil, esperançador.

L'arrel és forta, té sàvia

per alimentar un nou nadó.

 

Imma Cauhé 21-09-2020

 


dimarts, 18 d’agost de 2020

Ciència, càncer

 

CIÈNCIA

TERESA MACARULLA

 

INVESTIGADORA DE LA UNITAT DE TUMORS PANCREÀTICS DEL VALL D’HEBRON INSTITUT D’ONCOLOGIA

“Hem obert la porta a poder tractar el càncer de pàncrees”

 La doctora ha demostrat la viabilitat d’aplicar la immunoteràpia en un dels tumors de més mal pronòstic, que a més té una incidència en augment

La doc­tora Maca­ru­lla (Bar­ce­lona, 1974) és oncòloga mèdica de l’hos­pi­tal Vall d’Hebron i inves­ti­ga­dora prin­ci­pal del grup de tumors gas­troin­tes­ti­nals i endo­crins del Vall d’Hebron Ins­ti­tut d’Onco­lo­gia. Acaba de publi­car a la revista Nature Medi­cine un estudi en què demos­tra que el càncer de pàncrees es pot trac­tar amb una com­bi­nació d’immu­no­teràpia i qui­mi­o­teràpia.

Per què és relle­vant aquesta des­co­berta?
És un dels pri­mers estu­dis que demos­tren que la immu­no­teràpia pot ser activa en el càncer de pàncrees. Fins ara, tots els intents que havíem fet per pro­var aquest tipus de trac­ta­ment amb tumors de pàncrees havien fra­cas­sat. Ara, tot i que hem de ser pru­dents pel nom­bre limi­tat de malalts de l’estudi, hem vist que en uti­lit­zar dues estratègies dife­rents d’immu­no­teràpia acon­se­guim can­viar les carac­terísti­ques del vol­tant del tumor i per­me­tre que la immu­no­teràpia clàssica fun­ci­oni. A més, aquesta estratègia es dona en con­junt amb la qui­mi­o­teràpia per poten­ciar aquest efecte i obte­nir millors resul­tats.
Per què és necessària una doble apli­cació d’immu­no­teràpia?
La immu­no­teràpia clàssica esti­mula les defen­ses de l’orga­nisme perquè com­ba­tin les cèl·lules tumo­rals. Però no fun­ci­o­nava perquè al vol­tant de les cèl·lules tumo­rals del pàncrees hi ha un ambi­ent molt immu­no­su­pres­sor. Les pròpies cèl·lules del tumor es pro­te­gei­xen de les defen­ses del propi cos, cre­ant aquesta zona de silenci. El que fem amb dues estratègies és, pri­mer, amb la més inno­va­dora, tren­car aquesta situ­ació de silenci i per­me­tre que hi entrin les cèl·lules infla­matòries del cos i, per tant, que la immu­no­teràpia clàssica pugui fun­ci­o­nar.
Així han acon­se­guit allar­gar l’espe­rança de vida dels paci­ents dels 3,3 als 7,8 mesos. El de pàncrees con­ti­nua sent un dels càncers més agres­sius i de més mal trac­tar...
Cor­recte. Malau­ra­da­ment és un dels càncers en què en els últims anys hem tin­gut menys avanços en super­vivència i hem tin­gut més estu­dis en els quals no hem acon­se­guit demos­trar acti­vi­tat en aquest tumor. Per això cal tro­bar noves dro­gues que fun­ci­o­nin con­tra aquest mal.
Per què costa tant avançar?
Hi ha diver­sos motius. Un dels prin­ci­pals és que aquest tumors donen símpto­mes en esta­dis avançats i és silent en els ini­ci­als, de manera que en un 80% o un 85% dels casos es diagnos­tica ja avançat i no es pot optar a la curació per cirur­gia. A banda, la mateixa bio­lo­gia del tumor el fa molt resis­tent als trac­ta­ments per la presència d’un estroma, una zona molt fibrosa, que difi­culta que les teràpies oncològiques arri­bin al tumor.
Quina incidència té?
El càncer de pàncrees no és un dels tumors que es con­si­de­ren més pre­sents. A l’Estat espa­nyol se’n diagnos­ti­quen uns 6.500 casos cada any. Però, malau­ra­da­ment, els últims anys detec­tem un aug­ment en la incidència i es pre­veu que en els pròxims deu anys se situï com la segona causa de mort per càncer a Europa, ja que la mor­ta­li­tat és molt sem­blant a la incidència. Per tant, és impor­tant que hi dedi­quem molts esforços.
Una inves­ti­gació n’obre d’altres. Quins són els següents pas­sos que con­ti­nu­a­ran inves­ti­gant?
Aquest estudi és impor­tant perquè obre la porta a uti­lit­zar la immu­no­teràpia com a trac­ta­ment actiu con­tra el càncer de pàncrees. És un pri­mer pas i hem de con­ti­nuar inves­ti­gant amb dades amb més malalts i veri­fi­car aquesta via amb grups de con­trol.
Com ha afec­tat l’emergència de la Covid-19 al trac­ta­ment dels paci­ents oncològics?
Ha estat una època espe­ci­al­ment dura. Els paci­ents oncològics han tin­gut un pati­ment impor­tant per l’angoixa d’haver de venir a l’hos­pi­tal, per no con­ta­giar-se i pel fet d’haver d’estar con­fi­nats a casa. Els hos­pi­tals es van dedi­car a la Covid-19 i la nos­tra pri­o­ri­tat era pro­te­gir els malalts oncològics. Molts tenen les defen­ses més bai­xes i teòrica­ment són més fràgils en cas d’infecció. Ara hem reprès l’acti­vi­tat i recu­pe­rem la nor­ma­li­tat.
Però s’ha trac­tat tot­hom que ho ha neces­si­tat?
Els aguts que neces­si­ta­ven trac­ta­ment, l’han tin­gut. Però sí que s’han pro­te­git malats que tenien la malal­tia en una situ­ació esta­ble que per­me­tia demo­rar una mica el trac­ta­ment.
Amb els ser­veis atu­rats, hos­pi­tals com ara el seu hau­ran diagnos­ti­cat menys nous tumors. Temen ara un repunt amb esta­dis més avançats?
En atu­rar-se les pro­ves diagnòsti­ques s’han diagnos­ti­cat menys casos. I també s’han atu­rat les cirur­gies oncològiques un temps. Com que ara es reac­tiva tot, és evi­dent que apa­rei­xe­ran més diagnòstics, però espe­rem que no en fases més avançades.
--------------------


Aproximadament entre el 10 i el 15% dels pacients en el moment del diagnòstic seran candidats a la cirurgia. Això vol dir que el seu càncer s'ha tornat a limitar al pàncrees o potser s'ha estès per alguns ganglis limfàtics locals propers, però no ha passat a altres parts del cos. 

dijous, 23 d’abril de 2020

Bon Sant Jordi!


dijous, 10 de gener de 2019

Ruta Transilvania


Aquest estiu vaig fer un viatge a Romania.

Anada i tornada amb avió i onze dies amb cotxe llogat.

La ruta aproximada és la que marca el mapa.


Romania és un país poc conegut i ens va agradar, El paisatge és verd, amb forces rius i muntanyes. Les edificacions varien molt del nord al sud.
Hi ha uns edificis que són dignes de veure, els monestirs i construccions de les diferents zones , són tant diferents i tant originals, que fa que el viatge vagi sent interessant.
Veiem des de construccions de pedra a construccions de fusta. Des de parets llisses i grises sense cap adorno a parets pintades des de terra a la teulada. Tot es un contrast constant.


PARLAMENT, 2n. MÉS GRAN DEL MÓN




Trobem que les carreteres encara no estan suficient arreglades per poder circular a una velocitat alta, però per fer turisme, que veus el paisatge mentre circules, ja va bé. Val a dir que estant arreglant moltes d’elles.
La gent autòctona, ens va tractar molt bé, ajudant-nos sempre que teníem algun problema.
El menjar molt natural i bo. I el preu més assequible que molts altres països.



Vaig fer un viatge que recomanaria a qualsevol.

dissabte, 22 de desembre de 2018

Felicitació 2019


diumenge, 10 de juny de 2018

Tira de Haikus


Les teves flames

devoren els sentiments,

ulls que no veuen.



Ets tu el meu amor

dibuixat en molts rostres

i amb gran resplendor.



En l’amor units

tu i jo, som nosaltres.

Serem encara?



Imma

divendres, 4 de maig de 2018

llibre recomenat infants

Lectura en voz alta del libro "Es así" de la autora chilena Paloma Valdivia. Editorial Fondo de Cultura Económica de México. Biblioteca EPM.


https://www.facebook.com/alejandrozr1/videos/10155281119869666/?t=81

No sé copiar el vídeo des de face a aquí.

dimarts, 9 de gener de 2018

Nou any 2018


Arribat el nou any 2018, recordem qui ens falta, gaudim de qui tenim al costat, i jo puc felicitar-me de tenir la meva família a prop tant d’espai com de sentiments.

És veritat que ens anem fen grans i això no ho podem evitar, però vull creure que també ens fem grans per dins, harmònicament la edat mental i cronològica van a la par. Gràcies a Déu a casa nostra no arribat cap falta de desmemòria, de depressió o d’altres patiments semblants, això fa que la vida actual i els anys venidors es vegin amb més alegria.

Cada dia hem de gaudir dels moments que ens va portant, i així ho intentem fer.

Alguna cosa haurem de renovar, i alguna cosa haurem de deixar en rere, això passa cada dia, cada hora, l’estimació, el bon comportament, la bona convivència fa que tot sigui més lleuger, poca cosa és i ho és tot. La felicitat no necessita de més, fer el teu voltant una bassa de tranquil·litat i mirar que les preocupacions siguin les menys. Segons diuen, pel que té solució no cal preocupar-se, es solucionarà sol, i pel que no en té, tampoc cal preocupar-se perquè no hi pots fer res. Viure amb filosofia i anar solucionant les petites coses del dia a dia, vet aquí.

No ens deixem endur per les males llengües, pels que ens volen enredar, pels que pensen per a tu, pels que et volen arreglar o reordenar la vida, mentre puguem decidir i puguem pensar, fem el que creguem millor per nosaltres, quant ja no puguem serà un altre cosa, Serà com arribar al últim port.

                                               foto: Imma Cauhé

dilluns, 27 de novembre de 2017

 Em toca escriure una nova despedida, un adéu a una amiga, una d'aquestes coses que no t'agrada haver de fer pel que representa, que ha deixat aquesta vida, però que cada cop que passa no puc per més que posar-me a escriure unes ratlles.
La maria estava plena de vida, tenia moltes coses encara per fer, molts projectes per tirar endavant, però ja no podrà portar-los a terme.
Aquesta vegada he fet un escrit en nom de les primeres Noies Guies de Sant Feliu, escrit que ha estat publicat avui mateix a fetasantfeliu.
Com dic en ell: Maria, des d'on estiguis ajuda'ns i ensenya'ns el camí que ens queda.

                                                foto treta del seu face

En record de Maria Fanés:

La Maria Fanés Areny, ha estat per molts de Sant Feliu la Cap, per altres la mestra, per molts la companya i amiga. Ella és la persona que va portar l’escoltisme a la nostra ciutat, va iniciar als primers escoltes formant el primer Agrupament Mare de Déu de la Ruta, i va formar els primers caps.

Tots els que hem estat a l’Agrupament ha estat gràcies a ella, i li devem molta part del què som com a persones.

En motiu dels 50 anys d’escoltisme a Sant Feliu, ens hem retrobat el grup de noies que vam començar aquella aventura, i des de llavors el nostre contacte ha estat diari, per wasaps i trobades. És d’aquesta manera que hem viscut amb ella aquests últims anys compartint vivències, recordant moments, cercant noves motivacions, i també podent acompanyar-la en aquests últims mesos de lluita i de camí cap el més enllà.

Ara hem comprovat que nosaltres, i suposo que també els altres escoltes, hem anat vivint com ella va ensenyar, seguint les normes de l’escoltisme: ajudar, fer bones obres, estimar la natura, intentar fer un món millor... i malgrat que cadascú ha seguit el seu camí i trajectòria amb vivències diferents i que algunes hem estat molts anys sense tenir contacte, l’amistat no s’ha vist truncada.

Ella deia que per alguna cosa ens havíem retrobat, potser tenia raó, el que ens va unir en aquells anys joves, havia de tornar a unir-nos ara després de cinquanta anys, ara que hem fet un llarg camí per la vida.

Sabem que la casualitat no existeix, les coses venen per un fi, aquest redescobriment de com som, quina trajectòria hem seguit cadascuna, on hem arribat, quin camí estem seguin, i on anem, ens està fent més fortes, més coneixedores del món i de l’esperit.

Un quant neix, ve d’un lloc on l’esperit ja existia i quant deixa aquest món, que coneixem com “vida”, retornarà a ell o a un altra, però seguirà existint. Nosaltres vam néixer al món de l’escoltisme de la mà de la Maria i ara ella ens precedeix en aquest camí nou desconegut, que segur, hi ha després d’aquest pas per la terra i allí seguirà sent la nostra cap i ens obrirà camí alliçonant-nos en aquesta nova etapa.

Seguim unides, les Noies Guies, amb tu Maria com a cap.

21 novembre 2017

Les primeres Noies Guies de Sant Feliu

dimecres, 1 de febrer de 2017

Poema



Encuentro     

    
Mientras tus brazos me envolvían
en aquel gran lago de ensueños,

y mis manos te acariciaban

y besaban tus labios bellos,

en el agua nos desnudamos

y uno con otro, nuestros cuerpos

se fundieron en el mejor

y más profundo de los besos.

Día y noche, ¿cuánto duró?

Fue aquel un momento eterno,

quizá un momento ¿O fue una vida?

Porque yo, aún te llevo dentro. 

Imma Cauhé