dimarts, 18 d’agost de 2020

Ciència, càncer

 

CIÈNCIA

TERESA MACARULLA

 

INVESTIGADORA DE LA UNITAT DE TUMORS PANCREÀTICS DEL VALL D’HEBRON INSTITUT D’ONCOLOGIA

“Hem obert la porta a poder tractar el càncer de pàncrees”

 La doctora ha demostrat la viabilitat d’aplicar la immunoteràpia en un dels tumors de més mal pronòstic, que a més té una incidència en augment

La doc­tora Maca­ru­lla (Bar­ce­lona, 1974) és oncòloga mèdica de l’hos­pi­tal Vall d’Hebron i inves­ti­ga­dora prin­ci­pal del grup de tumors gas­troin­tes­ti­nals i endo­crins del Vall d’Hebron Ins­ti­tut d’Onco­lo­gia. Acaba de publi­car a la revista Nature Medi­cine un estudi en què demos­tra que el càncer de pàncrees es pot trac­tar amb una com­bi­nació d’immu­no­teràpia i qui­mi­o­teràpia.

Per què és relle­vant aquesta des­co­berta?
És un dels pri­mers estu­dis que demos­tren que la immu­no­teràpia pot ser activa en el càncer de pàncrees. Fins ara, tots els intents que havíem fet per pro­var aquest tipus de trac­ta­ment amb tumors de pàncrees havien fra­cas­sat. Ara, tot i que hem de ser pru­dents pel nom­bre limi­tat de malalts de l’estudi, hem vist que en uti­lit­zar dues estratègies dife­rents d’immu­no­teràpia acon­se­guim can­viar les carac­terísti­ques del vol­tant del tumor i per­me­tre que la immu­no­teràpia clàssica fun­ci­oni. A més, aquesta estratègia es dona en con­junt amb la qui­mi­o­teràpia per poten­ciar aquest efecte i obte­nir millors resul­tats.
Per què és necessària una doble apli­cació d’immu­no­teràpia?
La immu­no­teràpia clàssica esti­mula les defen­ses de l’orga­nisme perquè com­ba­tin les cèl·lules tumo­rals. Però no fun­ci­o­nava perquè al vol­tant de les cèl·lules tumo­rals del pàncrees hi ha un ambi­ent molt immu­no­su­pres­sor. Les pròpies cèl·lules del tumor es pro­te­gei­xen de les defen­ses del propi cos, cre­ant aquesta zona de silenci. El que fem amb dues estratègies és, pri­mer, amb la més inno­va­dora, tren­car aquesta situ­ació de silenci i per­me­tre que hi entrin les cèl·lules infla­matòries del cos i, per tant, que la immu­no­teràpia clàssica pugui fun­ci­o­nar.
Així han acon­se­guit allar­gar l’espe­rança de vida dels paci­ents dels 3,3 als 7,8 mesos. El de pàncrees con­ti­nua sent un dels càncers més agres­sius i de més mal trac­tar...
Cor­recte. Malau­ra­da­ment és un dels càncers en què en els últims anys hem tin­gut menys avanços en super­vivència i hem tin­gut més estu­dis en els quals no hem acon­se­guit demos­trar acti­vi­tat en aquest tumor. Per això cal tro­bar noves dro­gues que fun­ci­o­nin con­tra aquest mal.
Per què costa tant avançar?
Hi ha diver­sos motius. Un dels prin­ci­pals és que aquest tumors donen símpto­mes en esta­dis avançats i és silent en els ini­ci­als, de manera que en un 80% o un 85% dels casos es diagnos­tica ja avançat i no es pot optar a la curació per cirur­gia. A banda, la mateixa bio­lo­gia del tumor el fa molt resis­tent als trac­ta­ments per la presència d’un estroma, una zona molt fibrosa, que difi­culta que les teràpies oncològiques arri­bin al tumor.
Quina incidència té?
El càncer de pàncrees no és un dels tumors que es con­si­de­ren més pre­sents. A l’Estat espa­nyol se’n diagnos­ti­quen uns 6.500 casos cada any. Però, malau­ra­da­ment, els últims anys detec­tem un aug­ment en la incidència i es pre­veu que en els pròxims deu anys se situï com la segona causa de mort per càncer a Europa, ja que la mor­ta­li­tat és molt sem­blant a la incidència. Per tant, és impor­tant que hi dedi­quem molts esforços.
Una inves­ti­gació n’obre d’altres. Quins són els següents pas­sos que con­ti­nu­a­ran inves­ti­gant?
Aquest estudi és impor­tant perquè obre la porta a uti­lit­zar la immu­no­teràpia com a trac­ta­ment actiu con­tra el càncer de pàncrees. És un pri­mer pas i hem de con­ti­nuar inves­ti­gant amb dades amb més malalts i veri­fi­car aquesta via amb grups de con­trol.
Com ha afec­tat l’emergència de la Covid-19 al trac­ta­ment dels paci­ents oncològics?
Ha estat una època espe­ci­al­ment dura. Els paci­ents oncològics han tin­gut un pati­ment impor­tant per l’angoixa d’haver de venir a l’hos­pi­tal, per no con­ta­giar-se i pel fet d’haver d’estar con­fi­nats a casa. Els hos­pi­tals es van dedi­car a la Covid-19 i la nos­tra pri­o­ri­tat era pro­te­gir els malalts oncològics. Molts tenen les defen­ses més bai­xes i teòrica­ment són més fràgils en cas d’infecció. Ara hem reprès l’acti­vi­tat i recu­pe­rem la nor­ma­li­tat.
Però s’ha trac­tat tot­hom que ho ha neces­si­tat?
Els aguts que neces­si­ta­ven trac­ta­ment, l’han tin­gut. Però sí que s’han pro­te­git malats que tenien la malal­tia en una situ­ació esta­ble que per­me­tia demo­rar una mica el trac­ta­ment.
Amb els ser­veis atu­rats, hos­pi­tals com ara el seu hau­ran diagnos­ti­cat menys nous tumors. Temen ara un repunt amb esta­dis més avançats?
En atu­rar-se les pro­ves diagnòsti­ques s’han diagnos­ti­cat menys casos. I també s’han atu­rat les cirur­gies oncològiques un temps. Com que ara es reac­tiva tot, és evi­dent que apa­rei­xe­ran més diagnòstics, però espe­rem que no en fases més avançades.
--------------------


Aproximadament entre el 10 i el 15% dels pacients en el moment del diagnòstic seran candidats a la cirurgia. Això vol dir que el seu càncer s'ha tornat a limitar al pàncrees o potser s'ha estès per alguns ganglis limfàtics locals propers, però no ha passat a altres parts del cos. 

Cap comentari: