dissabte, 28 de gener de 2012

Te perdí en Sevilla

Se’m va ocórrer fer un poema per posar les fotografies d’una estada a Sevilla, és un poema humorístic que ha servit per fer el muntatge, no sabia si fer un power point o fer-ho en forma de pel•lícula, i per fi vaig optar per aquesta última opció. espero que agradi.




Andando por Sevilla
recorrí todo el parque
de María Luisa,
allí fui a encontrarte.

Yo busqué y miré
pero no te veía,
paseando te esperé
pero tu no venías.

Me fui a la Torre del oro
siguiendo el Guadalquivir
te buscaba por todo
sin ti no se vivir.

Miré en la Maestranza
y a la Catedral fui,
anduve por la plaza
y contigo no dí.

Subí en una calesa,
las calles pateé.
todas las callejuelas
de Santa Cruz pasé.


A la Giralda subí
para ver tu escondite
y desde allí te vi
y fue cuando grité:

- ¿Dónde estas amor mío?
que en Sevilla te perdí.
- Comiendo “pescaito”
en Triana me escondí.

 

4 comentaris:

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Vaja, vaja que pillìn...Ho sigui que vas a Sevilla i perds de vista al teu amor, deuria badar mirant alguna sevillana i es va despistar. Això del "pescaito", una excusa...
No et coneixia la vena humorística i m'ha fet gràcia. Molt guai el vídeo amb les fotos, jo ara fa temps que no n´he fet cap...
Bona nit Imma.
M. Roser

Imma Cauhé ha dit...

Gràcies, fa temps tenia les fotos i per posar-les soles em semblava pobre, el meu marit s'ha fet un tip de riure quan l'ha llegit.

M. Antònia ha dit...

AMB AQUESTS VERSOS CURTS SEMBLA QUE CORRIS AMB LA CALESA I PUJANT LES ESCALES... MOLT ACONSEGUIT

Imma Cauhé ha dit...

Gràcies, ha estat per fer alguna cosa diferent.