dimecres, 17 de juny de 2015

Gènere- sexe

Hi ha qui encara confon gènere amb sexe. Les persones i els animals tenen sexe, però les paraules tenen gènere. Sembla el mateix però no ho és, i això encara costa que fins persones amb estudis ho entenguin, i a vegades es cau en ridícul volen anar anomenant tots els noms i adjectius repetidament en els dos gèneres.
Avui (17-06-2015) a la radio en un programa de la ser, parlant de violència de sexe i masclisme, una professora que es veu és entesa i lluita pel no masclisme al seu institut, ha deixat caure: “Los adolescentes y adolescentas”. Per favor! M’ha recordat aquella ministra que deia “los jovenes y jovenas”.
Per què volem canviar el gènere de les paraules si aquestes parlen d’un sexe o de l’altre? Per l’us s’ha pactat que unes paraules o el seu plural sigui masculí o femení, per què ara donar-li voltes? Com diu per enriure-se’n un home professor de llengua que jo conec: “Que nadie me llame giripollas, yo exijo que me llamen giripollos”.
Crec que s’ha fet un gra massa de voler que tothom anomeni en masculí i seguit del femení una paraula que tota la vida dient-la sols amb masculí es sobreentén que inclou els dos sexes, o en algun cas com “giripollas” en femení.

El sexisme contra les dones no s’acabarà per que unes paraules en gènere masculí que inclouen els dos sexes les dissociem i tinguem que anomenar-les dos cops per remarcar el que ja està implícit, “que parlem dels dos sexes”.