divendres, 4 d’abril de 2014

Poema escrit a Itineràncies poétiques

Feina de nen


Obro els ulls i veig la mare,
avui hi ha escola,
els deures a mig fer,
el bocata a la cartera.
Quan seré gran!
Estic al pati, ningú juga amb mi,
no sóc hàbil pel futbol,
no tinc amics,
sóc un quatre ulls.
Quan seré gran!
Nen, calla! nen no toquis res!
Quan jo sigui pare…
Quan ningú es posi contra mi…
Quan tingui la meva casa…
Quan deixi de ser nen.

Imma Cauhé






Fent l'ullet a Joan Vinyoli emulant el poema:

FEINA DE VELL

En fer-se fosc, foraviler, passejo,
cercant allò que mai no trobaré.
Travo paraules amb dolor i records
de goigs viscuts. Famèlics gats acuden
a devorar-me. Somnis, heu fugit.
Palpo la roca i l'arbre i m'hi recolzo.
És hora ja de tornar a casa. Vell,
duc a la mà la pedra del poema.