dijous, 16 de gener de 2014

Retrat de la Neida

Aquesta història és un concentrat de dues històries reals molt semblants entre elles. El nom és fictici.


-Què em dius de la Neida?  Sembla que sempre està capficada, i això que tot li va bé i té feina.
-Si ho sabessis! La seva vida no és tan bona com creus. El seu caràcter seriós, la seva mirada confusa, és perquè ha tingut una vida molt dura.
-No ho sabia. I doncs?
La meva amiga va explicar-m’ho. La Neida era una bona noia com tantes, però la seva història era tota una novel·la. Vivia en un poblet de barraques disseminades on la subsistència dels habitants consistia a tenir cura d’algun bestiar o d’una  escassa  producció agrícola.
Era la gran de nou germans i, des dels onze anys o abans, va haver de fer de mare, criada, agricultora, pastora... Una vida de supervivència que, d’altra banda, és molt comuna en certes aldees de Sud-amèrica o Àfrica, fins i tot d’Àsia.
Ella no va poder anar a l’escola, però amb la seva feina va poder fer que els seus germans petits hi poguessin anar.
Als setze anys va ser mare, i la seva vida va continuar havent de treballar i cuidar el seu fill a més dels germans; va haver de deixar uns i altres i emigrà a un destí incert on trobar una feina que li reportés suficients guanys per pagar els seus deutes i els de la família, i per poder alimentar pares, germans i fill.
La Neida no ha pogut ser mai una nena, no ha pogut gaudir de ser una adolescent despreocupada, ni una jove feliç. Ara, a prop dels quaranta anys, és una àvia que ha viscut sempre per als altres, sense poder viure la seva vida. La vida li ha passat en un obrir i tancar d’ulls, ara ja ho ha viscut tot i no ha viscut res. El pas de nena a adulta va ser tant ràpid, i la seva vida tan intensa, que sembla que ja tingui vuitanta anys.
-No sabia res de la seva història – vaig dir jo-.
-Doncs és la història de moltes noies que, com ella, cerquen en altres països el que no poden trobar en el seu.

Imma Cauhé


Treball fet en el taller: Escriure en català en el més de novembre de 2013
“Narració amb un protagonista del nostre entorn, que contingui un diàleg i un narrador-testimoni”, proposta de treball d’octubre.

2 comentaris:

M. Roser ha dit...

Veig que t'ho has agafat amb molta empenta, noia...
Segur que aquesta trista història és la de moltes dones que han hagut d'emigrar per poder mantenir la família...No és estrany que estigui trista, li han pres l'alegria de ser una nena, quan tocava.
Petonets.

M. Roser ha dit...

Veig que t'ho has agafat amb molta empenta, noia...
Segur que aquesta trista història és la de moltes dones que han hagut d'emigrar per poder mantenir la família...No és estrany que estigui trista, li han pres l'alegria de ser una nena, quan tocava.
Petonets.