dilluns, 20 de febrer de 2012

Branqueta



Avui de bon matí
mirant a la finestra,
he vist que em visitava
una nua branqueta.
A donar-me’l bon dia
quant ja m’ha vist desperta
a tret el cap poruga
per la finestra oberta.

Es la curiositat
que t’ha donat l’alerta
d’entrar a la meva cambra
fent una descoberta?
tu ahir em vas oferir
moltes roses vermelles
treien tant perfum
que encara penso en elles.
Ja queda poc estiu,
ara ets llarga i esvelta
el tronc se t’ha pelat
ara no ets la mateixa.
L’hivern et secarà,
però ja a la primavera
amb goig m’oferiràs
altre cop flors vermelles.


Imma Cauhé


Totes les fotografies d'aquesta entrada. Imma C.

5 comentaris:

M. Antònia ha dit...

Poema bonic. Les fotos també. Quin roser més preciós!

Imma Cauhé ha dit...

Quan vaig veure la branca entrant per la finestra vaig pensar que havia de fer-li un poema, fins avui no l'he acabat.

M. Roser ha dit...

Una branqueta curiosa, però també agraïda perquè després et regalarà roses...Bonic poema i preciós roser

Imma Cauhé ha dit...

Té branques molt llargues, la pena és que sols fa una florida, els altres van fent flors durant tot l'estiu.

MARVOLA ha dit...

Es un poema molt melodiós i original.